Blanca Sorigué va entrar a treballar al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) el 2004, amb 30 anys, i 14 anys després, va ser nomenada directora de l'empresa pública, convertint-se en la primera dona en ocupar aquest càrrec en tota la història del Consorci. És també la directora general del Saló Internacional de la Logística (SIL) i ho va ser del Barcelona Meeting Point, fins que es va deixar de celebrar, l'any 2019. En temps de pandèmia, va crear la Barcelona New Economy Week (BNEW) i la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW), esdeveniments híbrids que també dirigeix i que ja van per la tercera edició.
Ens rep al DFactory, un reflex de la transformació que viu la Zona Franca i el mateix Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
El DFactory parla per si sol. 17.000 metres quadrats d’instal·lacions d'avantguarda, amb un gran espai obert, zones de coworking i networking, empreses de renom, tecnologia a cada cantonada… És una realitat extrapolable a la transformació de la Zona Franca i a la del consorci?
La Zona Franca està vivint un moment transformador. I aquests moments no es viuen si no els crees.
Sorigué: "Al Consorci no vivim dels impostos de ningú"
Quan veus el DFactory, però, pots pensar “ostres, les institucions públiques, sí que en tenen de diners”. Però és important saber que nosaltres no vivim dels impostos de ningú. Som una empresa pública amb més de 100 anys d’història, que factura 60 milions d’euros l’any, que viu de la gestió del patrimoni públic i que l’excedent que tenim com a empresa, el revertim en promoció econòmica pel territori.
D’on surten aquests 60 milions d’euros? Quin és el negoci del consorci?
Tenim diferents línies de negoci, però la primera prové de la gestió de la Zona Franca, patrimoni públic de sis milions de metres quadrats bruts, que pertanyen, concretament, del Ministeri d’Hisenda d’Espanya.
Per això hi ha un delegat del Govern espanyol (Pere Navarro)?
Exactament. I d’aquests sis milions, 160.000 metres són de zona franca duanera: magatzems que es lloguen per a usos duaners. I la resta és sòl industrial, que per la seva ubicació és considerat prèmium. Des d’aquest mateix edifici on estem, per exemple, es veuen la torre de vigilància del Port de Barcelona i de l’Aeroport del Prat. Ens trobem a la porta d’entrada al sud d’Europa i al nord d’Àfrica, i amb plena intermodalitat (terra, aire i mar). Tot concentrat en un únic espai.
I el preu per metre quadrat? També és prèmium?
No. Aquest sòl industrial està a 23 euros el metre quadrat anuals. Un preu molt competitiu, que seria molt més elevat si fos d’un propietari privat. El Consorci viu, principalment, de la gestió d’aquest patrimoni, que, ara mateix, té una ocupació plena, del 100%. Encara que no sempre ha sigut així, hi ha hagut èpoques en les quals la Zona Franca ha estat al 60%.
Sorigué: "El negoci immobiliari ha sigut el més conegut però, en veritat, mai hem viscut d’aquest"
I la branca immobiliària?
Es va crear fa més de 30 anys i ha sigut el negoci més conegut però, en veritat, mai hem viscut d’aquest. No hem sigut agents immobiliaris com a tal, sinó que hem fet operacions, amb una visió de llarg termini, d’edificis emblemàtics (com la Torre Telefònica, el MediaTic o el Nexus) sense buscar una rendibilitat immediata, sinó una aliança publicoprivada que generi un valor afegit al territori i la seva economia.
També les fires han sigut una cara molt visible del CZFB. El SIL, fins fa poc el BMP i els nous BNEW i BWAW.
De fet, per això es van crear fa 25 anys, amb l’objectiu de promocionar les principals activitats del consorci. Primer va néixer el BMP, per promocionar l'activitat immobiliària, i després el SIL, per la branca logística. La història del BNEW i el BWAW són les més recents: són esdeveniments que neixen a la pandèmia, quan justament, no podíem celebrar res. Era el mes d'octubre i estàvem tots tancats, i vam ser els únics que ens vam atrevir a fer-ho.
De la mateixa manera que fabricants d'automòbils durant la pandèmia van fabricar per primera vegada respiradors, nosaltres vam ajuntar l'oferta i la demanda firal en plena pandèmia. I això hauria pogut ser una aventura d'un any i deixar-ho estar, però ja hem fet tres edicions i hem arribat a tenir fins a 1.000 speakers.
Sorigué: "El Meeting Point tenia moltes debilitats abans que arribés la pandèmia. Ja no estava al nivell que havia d'estar"
Va ser el BNEW qui va matar el Barcelona Meeting Point?
El Meeting Point tenia moltes debilitats, abans que arribés la pandèmia. Ja no estava al nivell que havia d'estar. Hi ha moltes empreses que han desaparegut amb la covid, però perquè ja estaven malaltes. El sector ens estava dient que necessitava una cosa diferent, i al BNEW Real Estate ho hem ofert. Parlem de tecnologia, d'innovació, de proptech, de nova economia... però no presentem les noves promocions immobiliàries, com si es feia al BMP. També ens vam fer la gran pregunta: "El consorci és immobiliari? És un agent immobiliari?". I la resposta és no: som un agent de promoció econòmica.
I vam ser suficientment valents per dir que no el tornàvem a fer.
Sorigué: "El consorci és un agent immobiliari? No. Som un agent de promoció econòmica"
Hauria sigut més fàcil continuar?
Clar, i sortir a la foto. Però nosaltres no volem sortir a la foto. Volem fer coses que aportin valor.
I vam decidir no fer-lo, però alhora donar lloc perquè altres fessin el seu.
El The District. En les mateixes dates.
Exacte. Vam alliberar el recinte de Montjuïc de la Fira per aquelles dates, perquè per nosaltres no hi ha cap problema amb què hi hagi un saló immobiliari, al contrari. Som públics, els ajudarem si ho necessiten. Simplement, tenim clar que el nostre camí és un altre: la nova economia de transformació cap a la indústria 4.0.
Sorigué: "No volem sortir a la foto, volem fer coses que aportin valor"
Fa uns anys vaig escoltar-li dir que la Zona Franca era el Passeig de Gràcia de la logística. I ara?
Ho continua sent, perquè igual que en l’àmbit comercial tothom sap què és Passeig de Gràcia, en la logística, tothom coneix la Zona Franca. Però ara s’hi suma la indústria 4.0: la zona franca és un espai d’innovació per a les noves formes de fer indústria.
Formem part de la shortlist real de moltes decisions que es prenen a companyies a escala global per implantar el seu hub digital aquí. Això fa uns anys era impensable, i ara està passant. Ens hem posicionat.
Com?
Escollint molt bé les empreses. Quan estàs a un polígon que, encara que sigui de sis milions de metres, hi ha molt poca superfície disponible, has de pensar molt bé qui hi poses allà. I el mateix amb el DFactory: no ens importa tant el nom de l’empresa sinó la seva activitat empresarial.
Si haguéssim fet el de sempre, ja el tindríem tot llogat, en comptes d’estar al 60%
Heu rebutjat empreses que volien treballar al DFactory?
Sí. Si haguéssim fet el de sempre, ja el tindríem tot llogat, en comptes d’estar al 60%. Però hem decidit que aquesta inversió de 30 milions d’euros sigui una aposta molt ferma de la gran transformació del polígon industrial. Estem creant un ecosistema i la selecció de les empreses és molt important. A Catalunya no hi ha cap altre espai que sigui hub d'aquesta indústria, que promocioni l'activitat d'empreses especialitzades en l'Internet de les Coses, en robotització, sensòrica i impressió 3D, que connecti actors i mons d'aquesta manera.
L’última gran incorporació és la de SioCAST. I l’últim cas d’èxit?
El The e-Miles Company, un vehicle fabricat amb impressió 3-D, autònom, elèctric i sostenible. I gràcies a estar al DFactory, ha tancat un acord amb IKEA. Es tracta d'una prova pilot amb la qual la multinacional sueca oferirà el cotxe e-Miles als seus clients per portar el producte a casa.
Ara teniu un nou repte: la segona fase del DFactory. Què s'encabirà en aquests més de 70.000 metres quadrats.
La segona fase acollirà indústries amb tecnologies 4.0 i un campus. La clau és la comunitat, donar espai a l'open innovation per fer que les coses passin, com el cas d'e-Miles. El projecte, que requerirà el doble d'inversió que aquest primer edifici, començarà a construir-se aquest 2023.
Sorigué: "Per liderar s'ha de ser valent i tenir coneixement i estratègia"
A l'espera d'omplir aquest primer?
No. Tirem pel dret.
Amb quina filosofia enfrontes aquests reptes? Com definiries el teu lideratge?
Per liderar s'ha de ser valent i tenir coneixement i estratègia. En una situació tan incerta com la que vivim, has de ser molt valent per aconseguir que les coses passin, encara que de vegades la valentia sigui sinònim de bogeria. També és fonamental formar un equip bo amb un compromís autèntic, que tinguin ganes de canviar les coses, de transformar-les i de donar servei; que hi hagi una raó de ser compartida.