Hem d’augmentar la despesa en defensa per viure en un món en pau? Curiosament, aquesta no ha estat la primera, sinó l’última pregunta de la taula rodona que la 41a Reunió del Cercle d’Economia ha dedicat al sector de la defensa i la indústria. Un interrogant que, pràcticament, s’ha fet per deferència: tothom present a la sala tenia assumit el sí. “El tema de la dissuasió és imprescindible”, ha afirmat el CEO de Sateliot, Jaume Sanpera, en la que ha estat l’única resposta directa a la qüestió. La resta del debat hi ha passat de puntetes, molt més interessat a remarcar la dependència europea de l’estranger, la necessitat d’una coordinació i integració més intensa entre els 27 i les múltiples aplicacions duals d’unes tecnologies militars que, han recordat, sovint acaben convertint-se també en tecnologies civils.
Una taula rodona que, com ha remarcat el secretari tècnic de la Junta Directiva del Cercle d’Economia i moderador de la conversa, Oriol Aspachs, ha buscat “posar de manifest” els lligams entre “tecnologia i defensa” i entre “defensa i Catalunya”. Aquesta segona unió ha guanyat presència en els darrers mesos gràcies a fites com l’estudi de l’Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona, que xifrava el sector català de la defensa en 820 empreses -i potencial de generar fins a 10.000 llocs de treball fins a 2030-. Però no només: també destaquen l’expansió d’Indra al Principat, amb la voluntat de contractar 1.500 nous treballadors fins a 2027 i fer créixer les vendes fins als 550 milions d'euros; o bé la firma del conveni de col·laboració entre el Govern i l’associació empresarial AeroS, que aspira a convertir Catalunya en un "ecosistema europeu de referència" pel sector de la defensa.
Amb tot, a la reunió del Cercle la presència catalana del sector s’ha limitat a la presentació dels seus ponents. Ja hem mencionat el CEO de Sateliot, empresa barcelonina pionera en el disseny, construcció i fabricació de satèl·lits 5G que ofereixen serveis de telecomunicacions espacials. A Sanpera l’ha acompanyat Adrià Argemí, CEO i cofundador de Pangea Propulsion -coneguda com a Pangea Aerospace fins al 2025-, companyia especialitzada en l’arquitectura de motors per a llançadors de satèl·lits que a principis d’any va ser premiada per la Comissió Europea amb un guardó de 950.000 euros. La tercera participant, Roser Roca, és vicepresidenta d’estratègia connectada i estratègica del gegant europeu Airbus, que a Barcelona té una divisió centrada en l’observació de la Terra des de l’estratosfera.
L’Europa dels 27 governs
Tres casos d’èxit que treballen des de Catalunya que, tanmateix, han enfocat el seu discurs des d’una perspectiva europea. I no debades; l’elecció ha estat ben conscient. “No ens oblidem, tenim 27 governs. Falta molta cohesió. Encara hi ha molt camí a recórrer, sobretot administratiu, per tenir grans empreses amb un marc legal únic”, ha alertat Argemí. El cofundador de Pangea ha fet referència a la wake-up call que titulava el lema de la Reunió del Cercle de l’any passat com un avís que ha tingut efecte, ja que “ara tothom entén que les necessitats han canviat i ens hem de posar d’acord”, i ha situat la “cooperació” com la principal recepta per als governs europeus.
En la mateixa línia s’ha posicionat Roca, que ha deixat caure una afirmació que segurament ha fet aixecar les celles a més d’un: “A la Reunió del Cercle s’ha citat en diverses ocasions Airbus com a exemple d’èxit europeu, una realitat de la qual podem estar molt orgullosos; però amb la legislació actual, avui seria molt complicat muntar Airbus”. La vicepresidenta de la divisió digital de la companyia ha posat el dit a la llaga amb una crítica a la restricció de les lleis de competència de la UE, i ha recordat que les tres grans firmes europees del sector (Thales, Leonardo i la mateixa Airbus) van acordar l’octubre de 2025 fer una nova empresa conjunta. “Necessitem que ens ajudin a fer història una vegada més”, ha demanat.
Roca (Airbus): “Amb la legislació actual, avui seria molt complicat muntar Airbus”
Sanpera, per la seva banda, ha posat l’accent en les dependències que el continent europeu té en l’àmbit de la defensa. Portant-s’ho al seu camp, el de les telecomunicacions espacials, el CEO de Sateliot ha deixat clar que “no és que estigui dominat per empreses americanes, és que està dominat per una de sola, SpaceX”. L’executiu ha citat casos d’ús, com els sensors d’agricultura o la internet de les coses, per justificar que és una tecnologia “estratègica” de la qual Europa no pot proveir-se exclusivament de l’estranger. I l’exemple principal l’ha situat a Ucraïna: “Quan els soldats ucraïnesos passen a la zona ocupada per Rússia, es desconnecten automàticament perquè Starlink no hi dona connectivitat. I no és una decisió d’un país sobirà, és una decisió d’una persona”.
Aliances, contractes i finançament en etapes avançades
Les necessitats queden clares, però quin és l’estat de salut actual de la indústria de defensa europea? La conclusió a què han arribat tots tres ponents és que Europa té els fonaments i la direcció, però que encara falta feina per fer. “Europa ha avançat molt, i comença a haver-hi una gran capacitat d’atracció de capital, sobretot en fases inicials”, ha considerat Argemí, per qui el repte és doble: més suport perquè les empreses creixin “de manera més grossa o ràpida, amb sèries B”, i la presència d’un “capital especialitzat” que entengui les vicissituds del sector espacial i que sigui menys “escèptic al risc”.
També Sanpera ha reconegut un “suport molt important de totes les administracions, catalanes, espanyoles i europees” en l’àmbit del finançament, i ha situat l’absència de contractes com al següent capítol a resoldre: “Els contractes són els que et permeten sortir fora, i Europa té prou capacitat no només per crear una constel·lació que doni serveis a Europa, sinó per crear campions que puguin triomfar també a fora”.
Sanpera (Sateliot): “Europa té prou capacitat per crear campions que puguin triomfar també a fora”
En el cas de Roca, la vicepresidenta de l’àrea digital d’Airbus ha qualificat d’“imprescindible” que el sector de la defensa i l’espai tingui “diversitat d’actors catalans, espanyols i europeus” que puguin conformar un ecosistema amb “empreses tractores” i petites startups. “Hem de crear aliances i sinergies”, ha reivindicat, i ha posat com a exemple el programa Eurodron, l’aposta de quatre països europeus (Espanya, França, Itàlia i Alemanya) codesenvolupat per Airbus, Dassault i Leonardo per fabricar aeronaus no tripulades d’altes prestacions per a forces armades. “Nosaltres tenim més de 1.000 proveïdors, i aquí és on la resta de l’ecosistema pot créixer”, ha destacat Roca.
Èmfasi en les tecnologies duals
Un creixement d’unes tecnologies de les quals s’han esforçat a recordar el seu component dual, és a dir, com sovint tenen també aplicacions en el món civil. El GPS, els radars o fins i tot els videojocs són casos coneguts de solucions originades en el camp militar, una tendència que avui se subratlla com un més dels arguments per donar suport a aquesta indústria.
Des d’Airbus, Roca ha destacat dos exemples en què treballen: el primer, l’Airbus 400M Atlas, un avió de transport militar que és altament utilitzat en evacuacions de persones; i el segon, el sistema d’observació de la Terra des de l’estratosfera que desenvolupen des de Barcelona, una tecnologia basada en infrarojos de gran ajuda en incendis forestals. Argemí, per la seva banda, ha deixat clar que “tot el que fem té dues versions”, ja que depèn de la càrrega útil que s’incorpori als coets. I Sanpera ha recordat casos com l’apagada de 2025 o la DANA de València, situacions en què “les telecomunicacions són imprescindibles” i en què les espacials poden continuar oferint servei fins i tot quan cauen les terrestres, o bé en espais on aquestes no arriben, com enmig del mar o en regions aïllades.