Josep Borrell no creu en el projecte d'un gran exèrcit europeu. Si més no, el president del Cidob (i alt representant de la Unió Europea d'Afers Exteriors i Seguretat fins al passat estiu) no veu viable el ReArm Europe tal com s'està enfocant des de la Comissió Europea (CE). Ho ha deixat molt clar a la 40a Reunió del Cercle d'Economia, on ha conversat amb el director de l’Oficina de Brussel·les del Real Instituto Elcano, Luis Simón. "Requereix unanimitat i mai n'hi haurà per construir una OTAN europea", ha afirmat.
De fet, Borrell ha recomanat els seus excompanys "deixar de buscar solucions on no n'hi ha" i ha criticat amb duresa l'actitud d'Alemanya, el país que més ha impulsat el projecte a partir de l'article 42 del tractat europeu. "Han trencat tota la disciplina pressupostària amb què tant ens havien donat la murga", ha etzibat. Aquesta afirmació ha fet referència als 500.000 milions d'euros que el Bundestag va aprovar a finals de març per impulsar el sector de la defensa teutona.
D'altra banda, les seves acusacions han inclòs també França, a qui ha recomanat crear un "nou pla intergovernamental" juntament amb Alemanya, tal com els estats del sud d'Europa van fer l'any 2008 per poder salvar els seus problemes de dèficit financer. Aleshores, l'escenari legislatiu era similar: no hi havia la unanimitat requerida entre els membres, però els governs interessats van trobar finalment un subterfugi legal. Entre els seus artífexs es trobava Josep Borrell.
Borrell: "Quan ve un comissari europeu a Espanya i ens diu que hem de gastar el 3% del PIB en defensa, penso que no té cap autoritat"
En tot moment, però, el president del Cidob ha advertit que la UE no podrà acompanyar legislativament França i Alemanya perquè "no té competències" en aquesta matèria. "La defensa és una competència exclusiva dels estats membres. Quan ve un comissari europeu a Espanya i ens diu que hem de gastar el 3% del PIB en defensa, penso que no té cap autoritat", ha assenyalat. Sense unanimitat entre els Vint-i-set, Borrell ha insistit que l'únic que pot fer Brussel·les per impulsar aquest exèrcit comú és "fomentar la indústria i donar préstecs".
Tanmateix, moviments com els 650.000 milions d'euros que la CE busca mobilitzar s'hauran de fer "de manera coordinada". En cas contrari, la UE "malbaratarà els diners" perquè mantindrà les problemàtiques: "Malgrat que tots els països vagin cap al 2%, una suma del 2% no farà el mateix que l'OTAN, que és la seva capacitat d'interoperabilitat". Aquest últim concepte no és nou; Borrell ja el va incloure a la seva Brúixola Estratègica que va presentar una setmana abans de l'esclat de la guerra d'Ucraïna. "És tan senzill com que la interoperabilitat que s'assoleix entre tots els membres de l'OTAN, s'aconsegueixi en un subconjunt d'aquests països", ha tancat.
Ucraïna, el problema; la Xina, una solució
La intervenció de l'exministre d'Afers Exteriors del govern espanyol no només ha tractat sobre el ReArm Europe, sinó també les altres dues grans temàtiques geopolítiques d'actualitat: la guerra d'Ucraïna i la nova administració de Donald Trump als Estats Units. En el primer cas, Borrell ha estat novament molt contundent. "El front realment actiu, on es jugarà la pau a Europa, és Ucraïna", ha conclòs.
"Els tancs de Putin no entraran per la Diagonal", ha ironitzat Borrell, malgrat la seva advertència de "no deixar caure Ucraïna"
Per què? Segons l'exvicepresident europeu, perquè posarà a prova l'article 5 de l'OTAN, aquell que diu que "qualsevol atac armat contra un membre de l'OTAN a Europa o Amèrica del Nord es considera un atac contra tots els membres". En aquest sentit, Borrell ha defensat que el que està succeint al país ucraïnès no ens queda tan lluny com alguns apunten. "Compte amb pensar que podem deixar caure Ucraïna, perquè si ho fa, ens pot arrossegar. Si jo fos lituà o finlandès, faria tot el possible perquè Ucraïna sobrevisqués", ha analitzat. I Catalunya? "Només ens trobem a 15 minuts d'un míssil hipersònic", ha recordat, encara que després ha calmat els ànims i ha repetit més d'un cop que "els tancs de Putin no entraran per la Diagonal".
Bromes a banda, una de les solucions que més agrada a Borrell és acostar-se estratègicament a la Xina. "No hi ha cap problema seriós al món que es pugui resoldre sense la participació de la Xina", ha assegurat. Aquest apropament, però, s'haurà de fer tenint en compte les diferències estratègiques i sistèmiques que hi ha entre la UE i el gegant asiàtic. Un cop entès això, l'exministre espanyol veu una oportunitat en aquesta relació diplomàtica amb el govern de Xi Jinping: "Europa pot contribuir a moderar la cremor guerrera d'una certa part del món".
Com protegir Ucraïna sense el paraigua de Trump?
Des del primer dia que va tornar a la presidència dels Estats Units, Trump va advertir que Europa hauria d'assumir la protecció de les seves fronteres amb Ucraïna. "Ens va dir que els 100.000 soldats que tenia aquí els volia desplegar a Mèxic i Àsia", ha rememorat Borrell. Una polèmica decisió que, per una banda, el president del Cidob ha justificat pels problemes de "seguretat" que els EUA consideren que tenen a la seva frontera del sud i pel caire estratègic que suposa la seva presència a prop de la Xina.
Aleshores, està en perill la protecció d'Ucraïna sense el paraigua dels EUA? Financerament, Borrell no veu cap problema. Ara bé, el seu pronòstic canvia en el cas de les armes. "Els 60.000 milions d'euros nord-americans serien el 0,2% del nostre PIB. El problema és que la gent no lluita amb bitllets de bancs, sinó amb armes", ha explicat. El que vol dir l'exvicepresident europeu és que la indústria armamentística comunitària està a anys llum de l'estatunidenca. Per aquesta raó, no té clar que es pugui "multiplicar per dos" l'ajut material a Ucraïna per suplir el volum que envien els EUA. "Per substituir les tropes nord-americanes necessitem 50 brigades amb el seu armament, el qual no ens és accessible", ha lamentat.
De moment, però, Trump no ha decidit marxar ni d'Ucraïna ni de l'OTAN. En qualsevol cas, és millor preparar-se per una eventual "remodelació" amb el republicà al capdavant. Davant d'aquest panorama, hi ha tres possibilitats: la primera, una "retirada caòtica" dels EUA. "No seria la primera vegada que ens deixen penjats. Perdríem l'actiu més important de l'OTAN, que és la interoperabilitat dels exèrcits", ha descrit Borrell. La segona? Un escenari "ni amb tu ni sense tu": "No abandonen l'OTAN, però no comptem amb ells per aplicar l'article 5", ha advertit l'exministre, que ha recordat que la interpretació que fa Trump d'aquest punt genera "pànic" perquè s'eximeix de qualsevol responsabilitat.
Borrell tem que un acord entre els EUA i Rússia "sacrificaria Europa a l'altar" perquè impossibilitaria defensar Ucraïna
Finalment, l'exvicepresident ha citat un tercer cas. El pitjor, des del seu punt de vista: un acord entre els EUA i Rússia. "Sacrificaria Europa a l'altar", ha pronosticat. La raó ens porta novament a Ucraïna: si els carros de Putin es van quedar "a només vuit quilòmetres" del Parlament ucraïnès sense l'ajuda nord-americana, amb la complicitat dels EUA, la possibilitat de salvar Kíev s'esvaeix completament. Un panorama que ha reforçat la premissa que Borrell ha exposat al Cercle: Ucraïna és l'última frontera europea i amb el pla ReArm d'Ursula von der Leyen no n'hi haurà prou per salvar la UE. Paraula d'un exalt representant d'Afers Exteriors i Seguretat a Brussel·les.