La Comissió Europea ha presentat aquest divendres la reforma del Sistema Europeu de Comerç de Drets d'Emissió (ETS), que obliga algunes de les indústries més contaminants a pagar per les seves emissions de diòxid de carboni. La reforma presentada per l'executiu comunitari planteja que es permeti a la indústria continuar contaminant més enllà del 2039 —la data que s'havia fixat per deixar d'emetre drets d'emissió— a canvi d'inversions en descarbonització. En paral·lel, Brussel·les proposa incloure gradualment els residus urbans incinerats a l'ETS entre 2031 i 2034, i aplicar la normativa a tots els vols de menys de 5.000 quilòmetres. Actualment, les fàbriques i les centrals elèctriques paguen uns 80 euros per cada tona de CO₂ que emeten.
L'ETS es va establir el 2005 i és el primer mercat —i un dels més grans— de carboni del món, l'objectiu del qual és contribuir a reduir les emissions totals de la UE alhora que generar ingressos per finançar la transició ecològica. Entre d'altres, s'aplica a sectors com el de la generació d'electricitat i calor, la indústria manufacturera i la d'aviació —que representen el 40% de les emissions totals de GEI a la UE, segons la Comissió Europea—, així com al sector del transport marítim.
Des d'aleshores, ha generat més de 270.000 milions d'euros en ingressos, que s'han reinvertit en innovació, descarbonització industrial i modernització del sistema energètic europeu. Tot això, mentre s'han retallat les emissions en un 50% en els sectors que cobreix.
Tot i això, la Comissió Europea argumenta que el context geopolític i econòmic ha canviat, i la indústria europea està sotmesa a una "pressió creixent", motiu pel qual ha plantejat una reforma del sistema, que és la principal política de descarbonització de la UE.
L'objectiu de Brussel·les és tancar les negociacions de la reforma abans que acabi l'any
La proposta presentada per l'executiu d'Ursula von der Leyen aquest divendres haurà de ser negociada ara pels estats membres i el Parlament Europeu. L'objectiu de Brussel·les és tancar les negociacions de la reforma abans que acabi l'any, però les converses es preveuen complicades atès que la indústria i una majoria d'estats membres demanen més marge.
L'estat espanyol, per contra, aposta per "mantenir l'ambició" del sistema. La vicepresidenta tercera i ministra per la Transició Energètica, Sara Aagesen, demanava en una carta adreçada a l'executiu que la reforma oferís un marc legislatiu estable i previsible. Tot i això, esperava que els canvis no afectessin negativament l'eficàcia del sistema.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat