Les institucions europees tornen a rebaixar les expectatives de creixement per a l'Estat espanyol l'any 2020. La CE redueix l'increment del producte interior brut espanyol en 1,6 punts respecte de les seves darreres estimacions, al febrer, i el deixa en el 4%. L'economia espanyola, però, roman com la quarta amb millors projeccions econòmiques pel que fa al present exercici, només per sota d'Irlanda, Malta i Portugal.
Amb aquestes previsions, Europa es mostra lleugerament més conservadora que el Govern central, que fa dues setmanes preveia un creixement econòmic per al 2022 del 4,3%, tres dècimes més que el que espera la CE. Tot i això, els nivells d'acceleració econòmica queden substancialment per sobre de la mitjana dels països membres, que es queda en el 2,7% enguany.
Pel que fa a les expectatives per al 2023, la Comissió espera un creixement del PIB del 3,4%, en línia amb les estimacions del Govern de l'Estat, que el situen en el 3,5%. Talment com amb les previsions per enguany, Espanya es manté per sobre de la mitjana europea –que es queda en el 2,3% per l'any vinent–.
Des de Brussel·les consideren que el turisme ha estat el principal motor de l'economia espanyola postpandèmia. Tot i això, seran les inversions del Pla de Recuperació i Resiliència –com els Perte o la resta d'accions lligades als fons NGEU–, unides a l'impuls al consum intern, les que revifaran el producte interior brut de l'Estat a partir del tercer trimestre.
Inflació disparada
Quant a l'augment de l'IPC, les estimacions europees pel que fa a l'Estat espanyol són encara pitjors. Mentre que a principis d'any les institucions comunitàries esperaven que la inflació tornés a voltar el 2% –amb projeccions del 2,8% per enguany– la Comissió ha comunicat que aquestes projeccions escalen fins al 6,3% a finals d'any, lleugerament superior a la resta de membres de l'Eurozona però inferior a la mitjana comunitària, que arriba fins al 6,8%.
L'augment dels preus de l'energia a l'Estat, segons l'executiu europeu, ha estat "més ràpida que a altres països del continent", amb efectes perniciosos sobre la construcció, el transport i la indústria, per eventualment acabar afectant el consum intern. El pic inflacionista, però, arribarà a mitjan 2022, i es moderarà des de llavors.
Així, la CE espera que entrat el 2023, l'IPC espanyol cauria fins a l'1,8% interanual, molt per sota de la mitjana europea, que es bifurca en un 2,7% per a l'eurozona i un 3,2% per al conjunt dels països comunitaris. Tot i això, els preus de consum el 2023 pujaran un 0,7% més de l'esperat en les darreres projeccions continentals.
Bona situació laboral i institucional
Brussel·les preveu que el mercat laboral espanyol romandrà "fort" al llarg dels pròxims dos anys, amb una taxa de desocupació que baixaria fins al 13% el 2023, la més baixa des de la crisi financera del 2008. Les estimacions europees es queden per sobre de l'atur que preveu l'executiu central, que el redueix fins a l'11,7 per al curs 2023.
Quant al dèficit de les institucions, Europa celebra que l'Estat "va tancar el 2021 millor de l'esperat". La reactivació econòmica del 2021 va deixar el balanç negatiu espanyol en un 6,9% del PIB, prop de 3,5 punts menys que l'any anterior. Quant al deute, però, la CE manté que Espanya serà el tercer país de la zona euro amb nivells més elevat, del 115,% del PIB el 2022 i el 113,7% el 2023; només per darrere de Portugal i Grècia.