Budapest és un altre indret del món que em dibuixa un somriure a la cara en pensar-hi. Aquesta és la ciutat on vaig escollir passar l’hivern, ja que el viatge en autocaravana per aquestes latituds en temporada freda dificulta molt satisfer les necessitats d’abastiment del vehicle (sobretot aigua potable i càrrega d’electricitat). Conscient d’aquest repte i després d'un any i mig vivint en ruta, vaig decidir llogar un pis al Districte VI (Pest), a cinc minuts caminant del Mercat Central i del Pont de la Llibertat que condueix a les termes Gellért, al costat de Buda.
Tal com el seu nom indica, Budapest neix fruit de la unió de tres ciutats a banda i banda del riu l’any 1873: Buda i Óbuda (la “Vella Buda” on hi ha les ruïnes romanes d’Aquincum) al costat occidental, i Pest a la riba oriental. El costat de Buda és una zona històrica i residencial, amb barris tranquils poblant turons que ofereixen vistes panoràmiques de la ciutat. El costat de Pest, ubicat en una zona més plana, configura el centre econòmic i comercial, on hi ha la majoria d’hotels i els barris d’oci. La capital d’Hongria – país que forma part de la UE des del 2004 i de l’espai Shengen des del 2007, sense haver-se adherit a l’euro – concentra vora del 18% de la població del país i genera al voltant del 30% del PIB hongarès (estimat en 218.000 milions d’euros el 2025).
Budapest és la regió més rica del país, amb una renda per càpita i un nivell d’ingressos significativament superiors a la mitjana nacional
L’estructura del PIB està dominada pel sector terciari, que en representa quasi el 65% (liderat pel turisme i l’hostaleria); seguit de la indústria que genera el 32% (amb l’automoció, l’electrònica, energia, productes farmacèutics i els equipaments elèctrics com a indústries clau); i, per últim, l’agricultura amb un 3% aproximat. Budapest és la regió més rica del país, amb una renda per càpita i un nivell d’ingressos significativament superiors a la mitjana nacional (38.000 euros contra 21.000-23.000 euros, una dada que pot variar segons el tipus de canvi), situant-la al nivell econòmic de moltes ciutats de l’Europa occidental.
Com moltes grans ciutats europees, sempre hi ha turistes, però els caps de setmana i períodes de vacances, la “Perla del Danubi” rep un tsunami de visitants “de tota mena” d’arreu del món que fan cua per fer-se fotos al Pont de les Cadenes, a l’Estatua de la Princeseta, a les famoses Sabates del Danubi, per entrar als balnearis o a prendre alguna cosa als Ruin Bars del districte V. Generant aproximadament el 13-14% del PIB, vuit milions de turistes van visitar la ciutat el 2025, provocant tensions similars a les de Barcelona en el sector immobiliari: han transformat gran part del parc d’habitatge en els típics apartaments turístics amb “mezannine” – una plataforma a mitjana altura on ubiquen l’habitació principal – i, en conseqüència, el que anomeno “nomadisme urbà local”, que obliga a alguns residents a itinerar dins la ciutat a la recerca d’allotjament a l'acostar-se la temporada alta.
De fet, el govern hongarès i l’Ajuntament de Budapest ja estan aplicant mesures per controlar i reduir l’impacte del turisme: augment dels impostos per aquests negocis, moratòries de dos anys per obtenir noves llicències d’habitatge turístic i la limitació per districtes, decidint també la prohibició de l’habitatge turístic de curta durada – excepte hotels – al districte VI. Aquest turisme “de tota mena” que rep la capital d’Hongria és bastant similar al que rep Barcelona: un turisme d’escapades urbanes de dos o tres dies; turisme cultural, de vida nocturna i festivals, turisme de baix cost i, tot i no tenir mar, també rep turistes de creuer. En aquest cas, creuers fluvials.
M’he dividit la ciutat per sectors per poder-la visitar amb calma, entre setmana, evitant les aglomeracions als llocs més destacats. És d’hora al matí i veig que fa bon dia. M’abrigo i surto a passejar amb dos objectius: primer, conèixer la ciutat i gaudir de tots els espais hiperfotografiables que té: el segon, trobar tantes estatuetes com pugui de l’artista de guerrilla Kolodko. Budapest és una ciutat que està plena d’estàtues amb molt significat – l’Estatua de la Llibertat, l’Àngel de la Plaça dels Herois, i un llarg etcètera -, però les de Mihály Kolodko són especials perquè passen desapercebudes a molts dels visitants que venen ràpid a mirar lo gros per penjar-ho a Instagram, o fer un check a la llista de llocs a visitar, i es perden alguns detalls interessants. Les estàtues de Kolodko són petites – d’uns quinze centímetres d’alçada – i converteixen la ciutat en un mapa de petits tresors en forma d’estatuetes que piquen l’ullet a la cultura hongaresa, representen moments de la seva història o fan sàtira política. Us animo a fer que, si aneu a Budapest, dediqueu una estona a trobar les que us quedin a prop!
Passo tot el matí passejant per la Ciutadella, el Jardí dels Filòsofs i el Castell mentre combino les vistes panoràmiques de Pest, a l’altre costat del riu, amb les d’aquests espais que ressegueixen la silueta dels turons d’aquesta riba. Fa estona que sento helicòpters, però no aconsegueixo localitzar-los. Inconscientment, associo aquest so a emergències, però quant arribo al famós Pont de les Cadenes, m’adono que estava equivocat en veure una escena de pel·lícula. Literalment! Des de lluny, veig com un helicòpter negre està prop d’una de les torres del pont i una silueta diminuta, de color negre, corre cap a l’helicòpter per agafar-se als patins d’aterratge d’un salt.
El govern d’Hongria ofereix incentius fiscals per les produccions cinematogràfiques, les quals converteixen la ciutat en un plató excel·lent per les pel·lícules de Hollywood
En arribar a baix, veig que el pont està tallat pel rodatge d’una de les moltes pel·lícules que es graven en aquesta ciutat que fàcilment s’assembla a París, Viena o Berlín. Al llarg de la seva història imperial i comunista, la ciutat ha crescut amb una arquitectura molt versàtil que permet recrear altres èpoques. A més, el govern d’Hongria ofereix incentius fiscals molt atractius per les produccions cinematogràfiques que, sumats als baixos costos comparats amb altres ciutats de l’Europa occidental, la converteixen en un plató excel·lent per les pel·lícules de Hollywood. A 30 quilòmetres de la capital hi ha el Korda Filmpark on hi ha decorats permanents que reprodueixen ciutats senceres. S’estima que el sector cinematogràfic genera prop de 1.000 milions de dòlars anuals en activitat econòmica (aquesta dada pot variar en funció de l’any i el tipus de canvi).
Deixo el Pont de les Cadenes per un altre dia i em dirigeixo al Bastió dels Pescadors des d’on dino admirant el parlament i passejant per les porxades. Just a sota, a la vora del riu, hi ha el mirador al Parlament des d’on es pot fer una fotografia frontal de la seva impressionant façana davant del riu. L’admiro una estona fins que el fred em convida a seguir caminant direcció al Margid Hid – Pont Margarida – des d’on gaudiré de la posta de sol, al costat de la representació de la Corona de Sant Esteve – La Santa Corona d’Hongria – amb la creu torta a causa d'un incident en desar-la al cofre de ferro que la custodiava, al segle XVII. Des d’aquest punt, mirant al Sud, és on – pel meu gust - hi ha la millor panoràmica de la ciutat amb el Parlament a l’esquerra, el pont de les cadenes al mig i el Bastió dels Pescadors i el Castell a la dreta. Impressionant!
Acabo el dia regalant-me un plat de Goulash a un dels diferents restaurants 100% sense gluten que hi ha a la ciutat. L’endemà, sense oblidar-me de trobar les estatuetes de Kolodko, decideixo seguir explorant la ciutat pel costat de Pest. Agafo un dels metros més antics del món, la històrica línia 1 (o línia groga), que es va construir entre el 1894 i 1896. Aquesta línia, patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 2002, es va construir amb motiu del mil·lenari d’Hongria i connecta el cor de la ciutat amb la Plaça dels Herois. Gràcies a l’aplicació Budapest Go i a l’excel·lent sistema de tramvies, metros i autobusos, el transport públic a Budapest és molt fàcil, intuïtiu, econòmic i, també, molt eficient – cosa que no poden dir algunes ciutats europees més importants que encara funcionen amb targetes físiques i horaris poc fiables.
El transport públic a Budapest és molt fàcil, intuïtiu, econòmic i eficient, cosa que no poden dir algunes ciutats europees que encara funcionen amb targetes físiques i horaris poc fiables
A tocar d’aquesta plaça trobareu la pista de patinatge sobre gel i un dels balnearis més famosos de la ciutat: els icònics banys Széchenyi, un altre dels atractius turístics que comercialitza una tradició termal que ve des de l’època dels romans, reforçada amb la cultura del hammam durant l’ocupació otomana i que, aprofitant l’assentament de la ciutat sobre més de 100 brolladors i pous termals, l’imperi austrohongarès va perfilar la ciutat com la coneixem ara amb els edificis monumentals de balnearis com Gellért (tancat per obres fins al 2028), Király i Rudas, entre altres.
Torno cap al centre passejant per l’Avinguda Andrassy resseguida d’edificis majestuosos ocupats per ambaixades que em recorden als de l’Avinguda Tibidabo de Barcelona. Aquesta avinguda va donar-li el nom de “la París de l’Est” durant l’època de l’imperi austríac i alberga un dels museus més visitats de la ciutat: La Casa del Terror, que conté exposicions relacionades amb els règims dictatorials feixistes i comunistes de l'Hongria del segle XX. Arribo a l’Òpera encara amb els pèls de punta digerint tot el que he vist a aquest museu tan necessari i, giro cap al Parlament on em sorprèn veure banderes de Transilvània (regió de Romania). Hongria és un país amb una identitat marcada per derrotes històriques – després de la Primera Guerra Mundial va perdre prop del 70% del seu territori – i, amb aquests símbols, recorda la comunitat hongaresa que va quedar expatriada a l’altra banda de les fronteres després de les fragmentacions territorials que ha patit al llarg de la història.
Però no tot és turisme a la ciutat. Els dies que vaig a comprovar que la “Vicky” – així és com vaig batejar la meva autocaravana – estigui bé, m’adono que Budapest té molta indústria. Grans empreses internacionals com Robert Bosch i IBM, o espanyoles com Gestamp i Fluidra hi tenen seu. Tot i que gran part de la indústria es concentra fora de la capital, Budapest s’ha consolidat com un hub de serveis, tecnologia i centres operatius. El menor cost de la vida, els preus de lloguers d’oficines més assequibles i els salaris més competitius comparats amb els d’Europa occidental fan que Budapest i, Hongria, siguin un país atractiu per l’emprenedoria, la inversió i l’expansió empresarial.
A més, la seva ubicació al cor d’Europa la converteix en un punt estratègic entre l’Europa occidental i els Balcans. Aquesta posició, juntament amb la política del govern de Viktor Orbán —al poder des del 2010 i amb quatre victòries electorals consecutives tot i el menor suport que el govern té a la capital —, ha situat el país sota la lupa del Consell de la Unió Europea, especialment per les seves relacions internacionals i posicionament polític en temes d’immigració i guerres.