Pocs renaixements com el del territori polonès ha pogut presenciar el planeta. Polònia, històrica i geogràficament rodejada per grans potències com Alemanya, Rússia o, fins fa poc més d’un segle, l’imperi austrohongarès, ha hagut de fer front a mil i una batalles que han posat en risc la identitat del país i del seu poble fins a desaparèixer del mapa per complet: durant la segona meitat del segle XVIII es va dur a terme el Repartiment de Polònia, un dels períodes més foscos de la història del territori, en què es va dividir entre l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria per deixar d’existir com a Estat, fins a recuperar la seva independència el 1918, amb la fi de la Primera Guerra Mundial. 106 anys -i una Segona Guerra Mundial- li han calgut al país, però, per recuperar-se d’aquest episodi i esdevenir “una de les economies amb millor rendiment d'Europa” segons l’Institute for Research in Economic and Fiscal Issues (IREF), comptar amb una oferta gastronòmica que atrau cada vegada més turistes -i que no ha pogut evitar lluir a la recent edició d’Alimentaria + Hostelco-, i, com a curiositat, permetre’s el luxe de celebrar cada setembre un festival de gossos salsitxa.
El Teatre Juliusz Slowacki i l’epicentre de la lluita per la identitat
“Al llarg de la seva història, Polònia ha perdut mil i una batalles, menys la de la cultura”. Així ho assegura a VIA Empresa Lorena, una guia valenciana qui confessa que després de rondar per Europa, la ciutat polonesa l’ha “atrapat completament”. L’afirmació la fa davant del que probablement sigui l’espai més adient, el Teatre Juliusz Slowacki, un dels actius més poderosos per la població polonesa a l’hora de reforçar la memòria col·lectiva i el sentiment nacional en un període històric en què el país era fora del mapa. “Si aleshores els polonesos no haguessin promogut el seu idioma i la seva cultura, haurien desaparegut per sempre”, afirma la guia. Una reflexió que sens dubte fa pensar.
El teatre, inaugurat el 1893, va ser un centre per recordar que malgrat la desaparició de l’Estat polonès, el poble continuava viu.
El teatre, inaugurat el 1893, va ser un centre per recordar que malgrat la desaparició de l’Estat polonès, el poble continuava viu. Mitjançant obres que reflexionaven sobre la història del territori i, especialment, les aspiracions dels habitants, Cracòvia esdevenia un indret de referència cultural i l’epicentre de la lluita per la identitat, fet que va impulsar universitats, cercles intel·lectuals i molta literatura a la ciutat. És potser aquest el motiu pel qual encara avui dia es respira aquest respecte per la cultura en un país que, malgrat esdevenir una de les economies més dinàmiques de l’Europa central, encara no ha adoptat l’euro i fa servir el zloty.
Segles d'història entre Wieliczka i Auschwitz-Birkenau
Si bé avui dia fer un canvi de divisa no representa un gran entrebanc, és quelcom a tenir en compte a l’hora de viatjar a una ciutat que cada any acull uns vuit milions de visitants, majoritàriament atrets pels grans atractius culturals com ho són la mina de sal de Wieliczka, el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau o el barri jueu, escenari de pel·lícules com La Llista de Schindler. I és que el renaixement del país l’any 1918 es va veure greument interromput dues dècades més tard, quan a inicis de la Segona Guerra Mundial, amb una capital -Varsòvia- completament devastada, Cracòvia va ser envaïda per l’Alemanya nazi, que veia una ciutat valuosa precisament per aquesta cultura que tants anys va defensar.
Si bé recordar la història en territori polonès és una experiència exigent en l'àmbit emocional, els locals mostren -malgrat la fredor mal associada als habitants d’aquesta part del continent- un profund agraïment al turista. “Moltes gràcies per ser aquí. És essencial explicar al món i recordar la història perquè mai es repeteixi el que vam viure que, per cert, encara avui dia hi ha un reduït grup de polítics extremistes que ho neguen”, reivindica una guia local emocionada a un grup de turistes, a la sortida del camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau. Segons dades oficials del Memorial, tant el museu com el camp de concentració van acollir el 2025 fins a 1,95 milions de visitants, una xifra que posiciona aquest indret com un dels principals atractius culturals a Europa.
Tant el museu com el camp de concentració d'Auschwitz-Birkenau van acollir el 2025 fins a 1,95 milions de visitants
En una posició molt més cèntrica es troben la mina de sal de Wieliczka, un dels actius econòmics més importants de la història de Polònia. La mina, amb una profunditat de 327 metres, ha estat explotada ininterrompudament des del segle XIII i, sota el sobrenom de la catedral subterrània de la sal de Polònia, és considerada l’empresa més antiga del país. Si bé avui parlem de l’or negre, en referència a l’encariment del petroli causat pel conflicte a Orient Mitjà, els polonesos sempre han manejat el concepte d’or blanc, que fa referència a la sal com a producte estratègic del país. De fet, quan es va començar a explotar aquest indret, la sal representava ni més ni menys que un terç dels ingressos de l’Estat polonès.
Paradoxalment, descendir els 327 metres de mina és una gesta més cansada que l’ascens, ja que el primer trajecte es duu a terme baixant unes infinites escales al llarg d’una quarantena de plantes, mentre que el segon és a càrrec d’un rudimentari ascensor que, en poc menys de 30 segons, retorna el visitant a l’exterior. Un sistema que no només agraeixen les persones que exploren la mina de sal, sinó també les famílies adinerades que lloguen l’espai per dur a terme casaments en les profunditats.
Festival de gossos salsitxa (i de multes)
Costa de creure que unes mines de sal amb origen al segle XIII són avui dia un escenari de casaments. Tanmateix, no és l’única curiositat de la ciutat. Cada setembre, Cracòvia celebra el Marsz Jamników, ni més ni menys que el festival dels gossos salsitxa. La rocambolesca idea té origen el 1973, quan la ciutat va celebrar la primera exposició especialitzada en dachsund -o teckel-, que dona nom a la inconfusible raça de gos. Des d’aleshores, cada segon diumenge de setembre es duu a terme una desfilada canina -i surrealista- a la ciutat.
Es tracta d’una tradició que no acaba de casar amb la rigidesa de les normes que els cossos policials s’asseguren que compleixi tot vianant. La mateixa guia explica l’ampli ventall de multes que habitualment s’imposen entre els carrers polonesos, entre les quals destaquen travessar un pas de vianants mirant el mòbil, així com l’elevada xifra a què poden ascendir les infraccions de trànsit: aparcar on no és degut pot suposar un “ensurt” d’un parell de milers d’euros. En el cas de sancions més greus, com conduir sota els efectes de l’alcohol, la multa pot assolir fàcilment el valor del vehicle.
Cracòvia en clau catalana
Cracòvia i el seu centre històric, per cert, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1978, formen part d’un país que presenta un seguit d’oportunitats per empreses catalanes que es dediquen especialment a la química, l'energia, la biotecnologia o la salut. Prop de 2.000 companyies catalanes exporten de manera regular i ocupen un gran pes dins dels 2.646 milions d’euros que representen aquestes exportacions -un 8,21% més respecte a l’any anterior, segons Acció-, amb els vehicles (15,6%), peces de vestir (8,0%) i carn (7,4%) com a principals productes. A més, el territori polonès compta amb un total de 184 filials de 127 empreses matriu, entre les quals destaquen Bioiberica, Comsa, Simon o el grup Roca.