Ara fa poc llegia que el Regne Unit té la cinquena comunitat de jueus més extensa del món després d'Israel, dels Estats Units, França i el Canadà, amb vora 300.000 jueus. El Regne Unit ha vist com els jueus han contribuït de manera important a la seva economia amb la creació d'empreses tan importants com Shell, Marks & Spencer, River Island o Tesco, entre moltes altres. Per entendre les dimensions d'aquesta activitat, només diré que Tesco, potser l'empresa menys coneguda d'aquestes quatre a Catalunya, és una cadena internacional de supermercats que ara ja també disposa d'un banc i d'una companyia de telefonia mòbil, amb un total de vora cinc mil establiments, 350.000 treballadors i amb uns ingressos anuals per sobre dels 70.000 milions d'euros.
Curiosament, Anglaterra va fer fora els seus jueus el 1290, molt abans que Catalunya. La diferència és que Anglaterra va permetre tornar als jueus al segle XVII mentre que, en el nostre cas, els jueus -a part dels que es van quedar- ja no van tornar a Catalunya fins al segle XX, quan Catalunya ja feia més de 200 anys que no era sobirana. Ara bé, si fem una ullada a l'aportació històrica dels catalans jueus a l'economia del nostre país, sobretot en dates anteriors al fatídic 1391, veurem que la contribució va ser tan important o més que la que veiem que exerceix aquest col·lectiu avui en dia al Regne Unit.
El Regne Unit ha vist com els jueus han contribuït de manera important a la seva economia amb la creació d'empreses tan importants com Shell, Marks & Spencer, River Island o Tesco
L'historiador medievalista Yom Tov Assis, de la Universitat de Jerusalem, ens assegurava que al segle XIII, emparats per la figura del rei Jaume I, els catalans jueus prosperaven i eren molt valuosos pel país. En aquest sentit, van exercir una important tasca com a colons dels nous territoris conquerits, ja fos com a traductors, com a intèrprets, com a diplomàtics o com a financers. Els nostres monarques van requerir préstecs dels catalans jueus tant a l'època de la conquesta i institució del Regne de Mallorca com a la consecució del Regne de València, a més dels temps de l'hegemònica expansió catalana imperial pel Mediterrani.
De fet, és en el desenvolupament del comerç marítim del segle XIII on els catalans de religió jueva van fer una contribució més rellevant a la nostra nació. L'Atles català (1375), el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387), és una prova evident. Com ja vaig explicar en un altre article, els catalans jueus disposaven de capital i del contacte dels seus correligionaris a Creta, Xipre, Alexandria i d'altres indrets estratègics en l'àmbit del Mediterrani. Els governants de la Catalunya històrica i sobirana es van adonar de seguida dels immensos avantatges que aquesta xarxa de jueus locals oferia al nostre comerç i aviat es van organitzar per aprofitar-la, establint de seguida el cèlebre entramat de Consolats de Mar i fundant al Mediterrani oriental nombroses colònies comercials.
A més, ja al segle XIII, els jueus catalans van consolidar modalitats de finançament ben vigents com, per exemple, el crowfunding. Hi va haver molts jueus particulars que prestaven diners, ocasionalment, una o dues vegades a l'any. Aquests no eren prestadors professionals, però sí que utilitzaven el seu capital per permetre a altres catalans poder accedir al capital necessari per als seus negocis. És així com es basteix un imperi comercial.
És en el desenvolupament del comerç marítim del segle XIII on els catalans de religió jueva van fer una contribució més rellevant a la nostra nació
Però potser l'aportació més desconeguda pels actuals catalans és la que els nostres jueus feren en l'àmbit del judaisme. En Manuel Forcano ens ho explica al seu llibre titulat Els jueus catalans (Angle Editorial, 2014), un llibre que recomano com a lectura per aquest estiu i on s'hi diu, per exemple, que a Catalunya hi ha cent cinquanta indrets considerats genuïnament jueus. Aquesta xifra és molt alta per a un país geogràficament tan reduït com el nostre. Forcano també ens apunta que fins al segle XIII, la ciutat de Girona era anomenada "la mare d'Israel". I, precisament, és a Girona, i també a Barcelona, on el coneixement cabalístic d'aquest col·lectiu s'organitza en escoles al segle XIII. La càbala, la tradició mística del judaisme, basada en la interpretació de la Torà que malda per trobar la part mística i esotèrica de les escriptures sagrades, neix a la Narbona provençal catalana i és quan travessa els Pirineus i arriba a Girona que es difon en la seva màxima esplendor.
Però la contribució dels catalans al judaisme i a la llengua i cultura hebrea va molt més enllà. En Menahem ben Saruq de la Tortosa del segle X, ha passat a la història principalment per ser el primer codificador de la llengua hebrea. Va ser l'autor del primer diccionari de la llengua hebrea elaborat a partir de termes bíblics i conegut com a Mahberet. Es a dir, el primer estudi lèxic complet del vocabulari bíblic format en hebreu es va elaborar al nostre racó de món per un tortosí que, a més, creà les set conjugacions verbals que encara avui aprenen els jueus quan estudien la llengua hebrea. Un personatge importantíssim que la majoria de catalans actuals no coneix i una dada que no s'ensenya a les nostres escoles.
Els catalans jueus van ser claus en el desenvolupament de Catalunya i també del judaisme
Una altra gran eminència, el català Abraham bar Hiyya al-Bargeloní de Barcelona, per la seva banda, va ser el savi jueu més important de l'Europa del segle XII. La seva obra magna, el Yessodé ha-tebunà u-migdal ha-emunà, estableix el que la comunitat jueva considera "els fonaments de la intel·ligència i la torre de la fe", pel fet de recollir tot el saber científic jueu del seu moment en catorze volums. Va ser un home avançat al renaixement, atès que va viure al segle XI. També fou el primer autor jueu a emprar l'hebreu per escriure la totalitat de la seva obra. Tampoc s'explica als joves a les nostres escoles.
En Jafudà ben Barzilai de Barcelona va ser una eminència jurídica, autor del Séfer ha-Dinin, el "Llibre de les lleis", el compendi de setanta-tres formularis legals comercials més antic d'Europa. Aquest català va permetre als jueus europeus redactar documents legals i formalitzar notarialment transaccions econòmiques i acords. Un altre català poc conegut avui.
El rabí català Mossé ben Nahman, també conegut com a Nahmanides, o com a Bonastruc ça Porta de Girona, és un personatge encara molt conegut i estimat a tot el món jueu. Va fer un comentari a la Torà on descriu els personatges de la Bíblia. Totes les sinagogues del món tenen la seva obra a primera línia. Malauradament, i que jo sàpiga, encara no existeix cap versió en català de la seva obra. Soc dels que creu que caldria fer quelcom en aquest sentit. No podem tenir oblidats autors històrics catalans tan importants.
Cal recuperar el llegat dels catalans jueus i aprofitar-la per estrènyer lligams en el futur
En l'àmbit de la jurisprudència, fou el rabí català Salomó ben Adret de Barcelona, deixeble de Nahmanides, el jurista que va regular l'aplicació de la llei jueva a la vida quotidiana en una obra recollida en cinc volums, que passarà a ser considerada llei pel judaisme. No hi ha sinagoga al món que no tingui aquesta obra catalana considerada encara avui text revelat, és a dir, paraula sagrada.
Finalment, també cal destacar la figura del català Isaac ben Reuben albargeloni. Aquest fou un poeta de la Barcelona del segle X. La seva obra forma part del Sidhur, és a dir, de la litúrgia hebrea.
En definitiva, els catalans jueus van ser claus en el desenvolupament de Catalunya i també del judaisme. La seva aportació és, per tant, clau per entendre el nostre passat i per entendre la religió més antiga de les tres monoteistes majoritàries. Cal recuperar el llegat dels catalans jueus i aprofitar-la per estrènyer lligams en el futur amb aquest col·lectiu català així com amb la comunitat jueva de fora de les nostres fronteres pel benefici de tots. Molts països amb connexions històriques menys rellevants ja ho fan.