• Economia
  • Per què cal tenir efectiu a casa en un context d'inestabilitat geopolítica?

Per què cal tenir efectiu a casa en un context d'inestabilitat geopolítica?

Fonts financeres alerten que recomanacions com la del Banc de Suècia poden provocar retirades “massives” de dipòsits

Monedes en una caixa | Jordi Borràs (ACN)
Monedes en una caixa | Jordi Borràs (ACN)
Redacció VIA Empresa | ACN
Barcelona
16 de Març de 2026 - 09:16

Els experts veuen “prudent” tenir efectiu a casa pel context geopolític que ha desencadenat la guerra a l’Iran, però recelen de fixar una quantitat. Després que el Banc de Suècia hagi aconsellat a les llars tenir unes 1.000 corones -uns 90 euros-, diverses veus financeres consultades per l'ACN alerten que consells d’aquest tipus poden comportar "conseqüències negatives” com ara retirades "massives" de dipòsits. "No podem comparar països", diuen. Així, expliquen que Suècia té una economia molt digitalitzada, diferent d’Espanya, i vaticinen que a l’Estat l’ens supervisor es mantindrà en silenci per evitar “que sigui pitjor el remei que la malaltia”. Segons el Banc d'Espanya, a l'Estat de mitjana cada persona porta 45 euros a la cartera.

 

El Banc de Suècia hagi aconsellat a les llars tenir unes 1.000 corones -uns 90 euros-

El Banc de Suècia, el Riksbank, ha estat l'únic d'un país europeu que s'ha pronunciat des de l'esclat de la guerra a l'Iran. En el comunicat enviat la setmana passada, recomana mantenir en efectiu 1.000 corones per adult, quantitat que assenyala com a "referència" per cobrir les despeses essencials durant una setmana. També aconsella tenir accés a almenys dues targetes de xarxes diferents, com Visa i Mastercard, i serveis de pagament a través del telèfon mòbil que utilitzin una estructura diferent, el que podria ser Bizum.

Fa uns mesos el Banc Central Europeu va fer una crida similar, ja que en un informe publicat a l'estiu assenyalava que en contextos de crisi, com la financera del 2008, la del deute de Grècia del 2014, la pandèmia de la covid-19 o la guerra d'Ucraïna, hi havia "augments immediats i extrems" en l'adquisició d'efectiu per part del públic. També destacava els diners físics com a "actiu refugi" i "instrument de pagament essencial" en situacions d'emergència.

 

El debat sobre la protecció de l'efectiu ha aflorat de nou a la UE i hi ha països com Àustria, Finlàndia, Estònia o els Països Baixos que també han dit la seva. El Banc d'Espanya, per ara, no s'ha pronunciat al respecte. Fonts financeres creuen que no s'ha establert un "consens" perquè tot plegat depèn molt de les característiques del país o la zona concreta de residència, així com de les circumstàncies personals (els ingressos o les persones a càrrec, per exemple), però sí que recomanen tenir efectiu equivalent a les despeses domèstiques d’uns tres dies.