Fa pocs dies, bona part dels mitjans de comunicació han estat publicant que Bizum, aquest botó màgic que envia diners de compte a compte en qüestió de segons, passava a estar al punt de mira de l’Agència Tributària. La notícia va generar angoixa a molts nivells, ja no només per qüestions fiscals, sinó també per la sensació de control creixent que, justificadament, tenen els ciutadans. Sembla que Hisenda vol escrutar tots aquells moviments de diners que per aquesta via salten entre diferents comptes corrents. Empreses i autònoms són al bell mig de la diana.
Ens hem acostumat molt ràpidament a Bizum, però la majoria de gent no s’ha preguntat què és i d’on surt. La societat que duu per nom Bizum SL (inicialment, Sociedad de Procedimientos de Pagos) i que explota el sistema, es va crear el 2016 i en l’actualitat està participada per ni més ni menys que 22 entitats bancàries, gairebé tot el mercat. Hi són tots el que puguem imaginar, des de CaixaBank al Santander, passant pel BBVA i el Sabadell, fins a entitats petites com Cajalmendralejo o Banca Pueyo. La seu de la societat és als afores de Madrid i asseguren tenir 26 milions d’usuaris actius del sistema.
En l’actualitat la companyia està presidida per la representant de CaixaBank, Rocío Jiménez Sánchez, que està acompanyada al consell d’administració per membres del Santander, BBVA, Sabadell, Unicaja, Kutxabank, Banco Cooperativo Español i Laboral Kutxa. El màxim executiu és Ángel Nigorra Pareja, un enginyer de telecomunicacions que va encetar la seva carrera professional a Accenture.
Malgrat que la societat va ser fundada, com hem dit, el 2016, els serveis associats s’han anat incorporant de manera gradual en els anys posteriors. El 2020, l’any de la pandèmia, el sistema va arribar a la xifra emblemàtica dels deu milions d’usuaris. No es pot negar que Bizum és, probablement, el servei més útil que la banca ha posat a l’abast dels seus clients en els darrers anys.
El sistema va ser la resposta de la banca estatal a mètodes innovadors que aquell 2016 començaven a treure el nas, com els sistemes de Samsung i Apple de pagament a través del mòbil o les aplicacions Vodafone Wallet i Orange Cash. La inversió dels bancs per posar a punt la plataforma es va enfilar fins als 100 milions d’euros. Però al darrere del naixement de Bizum no només hi ha els bancs, sinó que també hi ha un personatge encara més clau en el projecte: l’enginyer informàtic empordanès Jordi Termes Nievas.
No es pot negar que Bizum és, probablement, el servei més útil que la banca ha posat a l’abast dels seus clients en els darrers anys
Després de llicenciar-se en enginyeria informàtica i de treballar al món tecnològic, a finals del 2011 Termes va llançar-se a muntar la seva pròpia companyia, Movetia. Les primeres passes de l’empresa les va fer sota el paraigua de Barcelona Activa, fins que al cap de pocs anys ja tenia un centenar de treballadors en plantilla. També va aconseguir la proesa d’aparèixer tres anys seguits al rànquing que el diari britànic Financial Times elabora amb les empreses de més creixement a Europa.
El desig de poder fer transferències sense haver de posar números de compte -el que facilitava en gran manera la gestió- el va empènyer a buscar una solució tecnològica que ho permetés. Així va néixer Bizum. Lògicament, el client natural d’aquest sistema era la banca i així va ser com va acabar implantant-se a la plataforma Redsys, que és el sistema de pagaments bancari de l’Estat.
La primavera del 2022, la firma de consultoria VASS, amb seu a Madrid, va adquirir Movetia. Els compradors, experts en solucions digitals, havien experimentat un salt de dimensió l’any 2020, quan el fons d’inversió nord-americà One Equity Partners havia passat a ser-ne el màxim accionista. Aquest fons havia estat fundat l’any 2001 i avui dia ja gestiona un volum aproximat de 16.000 milions de dòlars. L’entrada d’un accionista tan potent a VASS els ha permès dur a terme una política de compres molt agressiva al llarg de l’últim lustre, entre elles, la de Movetia. En els darrers anys abans de la compra, la firma de Termes facturava al voltant dels vuit milions d’euros, amb una rendibilitat tan elevada per proporcionar beneficis de 2,5 milions.
L'estiu de l'any passat, l'enginyer informàtica Jordi Termes va manifestar el seu propòsit de presidir el Barça a curt termini
Però l’activitat pública de Termes no queda restringida només a l’àmbit professional, i és que a l’estiu de l’any passat va manifestar el seu propòsit de presidir el Barça a curt termini. Després d’una aparició fulgurant als mitjans -fins aleshores no era gaire conegut pel gran públic-, va mantenir diverses reunions amb els membres de la plataforma opositora Som Un Clam que lidera Joan Camprubí Montal, a la qual es va acabar unint. Va ser un dels protagonistes de l’acte de presentació que aquesta plataforma va dur a terme l’octubre de l’any passat a un dels pavellons de la Fira de Montjuïc.
Malgrat un inici de gran entesa entre Termes i les principals cares visibles del grup opositor, amb el pas del temps l’emprenedor català sembla haver-s’hi distanciat i no ha fet cap moviment públic en relació amb la cursa electoral que s’encetarà en pocs mesos. No sembla que hàgim de veure el seu nom vinculat a les eleccions blaugranes del 2026, però sí que és un home a tenir en compte en el futur.