Tant la idea de CoLiving com la de CoWorking són representatives del model que actualment coneixem com a “Space As a Service”. Els 'As a Service' han aparegut i assolit popularitat al mercat durant l'última dècada i sorgeixen com a producte d'un món cada cop més accelerat, en què les necessitats de les persones o empreses canvien de forma constant. Aquesta “nova” concepció dels espais en els àmbits laborals i personals ofereix als usuaris una dinàmica “Pay Per Use” en què es paga pels serveis utilitzats sense un compromís a llarg termini.
Des del començament, el coworking ha estat considerat un fenomen startup i freelancer per la seva flexibilitat, assequibilitat relativa i oportunitats de networking i de negoci. Les empreses ocupen aquest tipus despai per atraure i retenir joves amb talent. Entre les seves característiques podem trobar la flexibilitat, les facilitats que ofereixen als treballadors d'una ciutat o l'eliminació de la gestió d'unes instal·lacions a les tasques d'una companyia. Altres avantatges en aquest tipus d'espais són que no solen dependre d'un desemborsament inicial per part de les empreses i que les obren a nous mercats (perquè les empreses poden reservar espais a llocs on no es troba la seva seu central).
A Espanya la dimensió mitjana dels espais es troba actualment a 534 m2. Aquesta xifra va creixent, però encara no s'ha assolit la mitjana europea, que supera els 1.000 m2 i que aconsegueix una rendibilitat més gran, ja que les sinergies són més grans. Aquests espais de grans dimensions es troben al centre de les grans ciutats o àrees de negocis. Aticco, Utopicus, Monday o Loom en són un exemple. Pel que fa als espais de dimensió reduïda, s'ubiquen més a barris o zones residencials, perifèria o zones rurals.
Hi ha diversos factors econòmics i socials que han provocat el creixement dels espais de coliving durant els darrers anys
Podem classificar també els espais segons el seu enfocament. Hi ha espais de coworking independents com Mob o Aticco, que aposten per la identitat i la comunitat, i altres amb un enfocament més corporatiu, com Wework o Utopicus (també se'ls anomena coworkings immobiliaris o espais flexibles de treball). Alguns hotels també inclouen en les seves instal·lacions espais integrats de coworking, coliving o apartaments residencials (com els hotels Schani, Live Zoku o Selina). Altres espais públics compten amb aquest tipus de serveis. Entre aquests es troben centres comercials (amb els exemples de Bespoke Coworking o Cowork at the Mall), gimnasos (Metropolitan), bars durant les hores de desús, clubs socials (The Ministry, The Common House, Soho House).
Alguns s'organitzen fins i tot per temàtica i no és estrany trobar coworkings dedicats a desenvolupadors de la blockchain (com Full Node), a la salut i el benestar (Grup Sinergia, Elever Center), a l'alimentació (Mission Kitchen, Food Central Cowork), etc.
Per la seva banda, el coliving està passant a ser la nova llar de Milennials i Centennials, i és que és un servei d'habitatge que ofereix solucions d'allotjament flexible per a aquells que prefereixen gaudir d'una experiència inclusiva vivint en comunitat i amb membres amb els quals tenen afinitat. Parlem d'un tipus de llar que combina àrees privades amb àrees compartides i que a més ofereix una sèrie de serveis i comoditats addicionals.
Els diversos models de coliving que existeixen actualment ofereixen avantatges com la flexibilitat, l'activació social o l'experiència compartida de viure en una comunitat amb què sentir-se identificat
Hi ha diversos factors econòmics i socials que han provocat el creixement dels espais de coliving durant els darrers anys. El principal ha estat l'augment del preu de lloguer de l'habitatge. Aquest, alhora, ha estat un dels causants del retard del matrimoni i la formació d'una família en les generacions més joves. L'aïllament social i la tendència a viure al dia han desembocat en una priorització de l'ús per sobre de la propietat.
Igual que el coworking, els diversos models de coliving que existeixen actualment ofereixen avantatges com la flexibilitat, l'activació social o l'experiència compartida de viure en una comunitat amb què sentir-se identificat.
Segons diferents treballs i investigacions realitzats per la consultora barcelonina Happy Working Lab, es diferencien quatre models de coliving:
Model híbrid vertical
Són edificis d'ús turístic (hotels, aparthotels, hostals o coworkings) que normalment ofereixen estades curtes i s'enfoquen en una comunitat que connecta el viatger amb el resident local. Alguns exemples serien Live Zoku, The Student Hotel, Selina, Stay o Soho House.
Model residencial vertical
Són operadors que converteixen un edifici d´ús residencial en un coliving. Normalment són startups amb un enfocament d’expansió. Els seus models tendeixen a ser lleugers en serveis i facilitació de la comunitat i estan destinats a convertir-se en plataformes que es puguin escalar fàcilment. Ofereixen estades llargues d´un mínim d´un mes, encara que també poden ser més curtes. Podem trobar The Collective, Quarters, Node, Common,...
Model urbà descentralitzat
Aquests solen estar operats per empreses immobiliàries i ubicats en àrees urbanes amb alts nivells de densitat de població i rendes altes. Actuen com a solució d'habitatge flexible i sorgeixen com a alternativa al lloguer d'habitatge tradicional. Aquest model tendeix a descentralitzar-se a diferents unitats petites de coliving per tota la ciutat. Les estades que ofereixen són d'un mínim d'un mes. Com a exemple hi ha Venn, Enso, Urban Campus o Aticco Living.
Model rural
Neix amb la intenció d'escapar de la gentrificació de les ciutats i activar les àrees rurals despoblades. Afegeixen al seu model ofertes de recessos inspiracionals per a empreses o professionals. Es troben en llocs inspiradors, com poden ser zones de platja o territoris rurals, per atraure els anomenats "nòmades digitals". Ofereixen estades a curt termini. Destaquen Coconat, Mokrin House, Sende, Anceu Coliving o Sun & Co.