Hi ha dues nits fixades al calendari en què el rellotge fa un salt. A les dues seran les tres, o a les tres seran les dues, sentim a dir. Des de 1981, aquesta transició horària instaurada a Europa amb l’objectiu d’optimitzar la llum solar i l’eficiència energètica, genera una mena de jet lag que sovint pot tenir efectes en les dinàmiques productives d’empreses i treballadors.
Aquest passat diumenge hem inaugurat oficialment l’horari d’hivern, i, un cop més, el debat s’ha escampat com la pólvora. Una de les reaccions més titulades als mitjans de comunicació ha estat la del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha anunciat que Espanya proposarà a la Unió Europea eliminar definitivament el canvi d’hora a partir del 2026. “Ja no té sentit”, ha assegurat en vídeo a la xarxa social X, i ha fet referència a estudis científics que descarten l’estalvi energètic i alerten dels efectes negatius sobre la salut i els ritmes biològics.
Una consulta pública de la Comissió Europea el 2018 va mobilitzar més de cinc milions de persones, de les quals el 80% volien eliminar el canvi d’hora
De fet, la Comissió Europea ja va posar sobre la taula aquesta qüestió el 2018, després d’una consulta pública que va mobilitzar més de cinc milions de ciutadans. El 80% es van mostrar a favor de suprimir el canvi d’hora, però la proposta va quedar encallada per la manca d’acord entre els estats membres sobre quin horari mantenir. Temps després, la pandèmia ocasionada per la covid-19 va contribuir a endarrerir i congelar la decisió.
La mirada empresarial
Ara bé, lluny de les declaracions i el context institucional, com es viu aquest desajust des del teixit empresarial català? Josep Ginesta, secretari general de Pimec, la patronal de les pimes i microempreses, assegura a VIA Empresa que el canvi d’hora no és només una qüestió d’agenda, sinó una alteració que provoca canvis en les persones: “Malgrat que no tothom n'és conscient, altera l’estabilitat, ens dessincronitza dels cicles circadiaris, ens desconnecta del cicle natural de llum i del ritme vital. La llum, el sol i la lluna tenen un impacte sobre el cos, i el canvi produeix alteracions circadiàries", destaca.
Aquesta desconnexió, segons Ginesta, genera repercussions directes en la salut i la productivitat: “Té un impacte sobre l’estabilitat emocional, sobre la capacitat de ser productius i provoca més tensió en les persones. Tot això acaba repercutint en les empreses”, explica. “Els estudis mèdics internacionals assenyalen també un increment dels accidents de trànsit i de problemes cardiovasculars associats a la modificació de l’horari”, afegeix.
En la mateixa línia, el catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Antonio Bulbena, considera -en declaracions a Europa Press- que “el canvi d’hora és una agressió als ritmes biològics”, i defensa que "mantenir un horari concret de forma estable ajudaria a reduir trastorns del son, millorar la salut mental i afavorir una millor adaptació social, especialment en infants i persones grans".
Ginesta (Pimec): "La llum, el sol i la lluna tenen un impacte sobre el cos, i el canvi produeix alteracions circadiàries, i tot això acaba repercutint en les empreses"
Malgrat que antigament el canvi d’hora s’implantava amb finalitats d’estalvi energètic, Ginesta explica que “aquests dies ja no té gaire sentit", d'acord amb les declaracions del president Sánchez. "L’estalvi energètic és molt minúscul comparat amb els efectes sobre la salut i l’estabilitat emocional de les persones”, afegeix.
Més llum, més vida: el clam del sector de l’oci
Des de la Federació Catalana d’Activitats de Lleure i Oci Nocturn (Fecalon), la postura és diametralment oposada. Després d’una consulta interna entre associats, la resposta ha estat pràcticament unànime: l’horari d’estiu és el preferit. “Vam fer una enquesta informal i tothom va defensar l’estiu. És molt depriment sortir a les sis de la tarda de treballar i que sigui fosc”, afirma amb naturalitat Glòria Cabrera, responsable de comunicació de la federació.
El sector de l’oci i la restauració, molt vinculat al turisme i a la vida social, considera que tenir més hores de llum “afavoreix bastant més la seguretat, la convivència i el benestar”. “A les sis del matí no hi ha activitat comercial, però a la tarda amb llum hi ha més alegria i més oportunitats per socialitzar”, assegura Cabrera. “Nosaltres defensem que l’horari d’hivern sigui estable tot l’any, el més saludable per a les persones segons estudis científics”, apunta Ginesta. “Però la gent vol llum, vol vida al carrer”, contraposa Cabrera. “És cert que més llum afavoreix el consum, però cal avançar rutines i millorar la mobilitat”, matisa Ginesta.
Sobre l’efecte per sectors, el secretari general de Pimec reconeix que l’oci nocturn es veu beneficiat per tenir més hores de llum: “Pot haver-hi sectors que se sentin més afavorits per l’horari d’estiu, però això té més a veure amb la temperatura i el fred o la calor que amb la llum en si”, sentencia. I per als casos en què hi pugui haver impactes negatius, Ginesta proposa mesures alternatives: “Millorar la mobilitat col·lectiva, afavorir horaris comercials més ajustats i emprar el sentit comú, perquè si la mesura té un impacte més important sobre la ciutadania que la no mesura, doncs la no mesura”.
La reforma horària, un front obert que “ara no toca”
La crida de Ginesta a prioritzar mesures que impactin directament en el benestar i la sostenibilitat empresarial troba ressonància -i matisos- en altres veus del teixit productiu. Des de Fecalon, el posicionament és clar: el canvi d’hora no és una urgència. "Ara no toca. El que toca són els impostos, el caos de la facturació digital i la irrupció de Verifactu”, adverteix Cabrera. “La gent no està preparada, i la pime està totalment aixafada per tanta normativa”, lamenta.
Cabrera recorda que el dilema ja va generar resistències, "sobretot quan es va plantejar que tothom dinés a la una i sopés a les set", diu amb to irònic. Tot i això, reconeix que el canvi d’hora genera efectes tangibles en el comportament social: “No és el mateix prendre una cerveseta a les set de la tarda amb llum que fer-ho a les fosques”, resumeix amb humor. Per això, des de la federació defensen que mantenir l’horari d’estiu seria beneficiós no només per al sector turístic i de restauració, sinó per al conjunt de la societat. “Amb més hores de sol, hi ha més seguretat, millor ambient i més qualitat de vida. Al cap i a la fi, això també és economia”, conclou.