“Com pot ser que l’economia catalana creixi, el teixit empresarial també, però que la renda per càpita baixi?”. Amb aquesta pregunta, el catedràtic de la UPF-BSM i president de l'Observatori de la PIME de Pimec, Oriol Amat, ha engegat la presentació de la 22a edició de l’Anuari de la pime catalana. “L’objectiu de l’economia és el benestar de les persones, i la renda per càpita està molt relacionada amb el benestar”, ha afegit, després de destacar el paper de les petites i mitjanes empreses catalanes, que representen un 99,8% de les 536.382 firmes que componen el teixit empresarial català: “Som un país de pimes”.
Amat: "Som un país de pimes"
L’acte ha estat presentat pel president de Pimec, Antoni Cañete, qui no ha trigat a esmentar l’OPA del BBVA sobre el Sabadell: “El Banc Sabadell es troba en una situació d’informació diària, davant una OPA hostil que planteja problemes de competitivitat, que hem apreciat des de l’Observatori”, ha dit. La menció s’ha produït davant de Xavier Comerma, director territorial de Catalunya del Banc Sabadell, a qui ha agraït “el nivell de participació que l’entitat bancària ha demostrat en l’anuari, i pel permanent suport que ha mostrat a l’hora de compartir una informació tan important”. Per la seva banda, Comerma ha subratllat “el paper de potenciar i accelerar” que té una banca “propera i local”, així com el seu “efecte multiplicador” de l’impacte de les polítiques públiques.
Les pimes aporten un 66,2% de l'ocupació a Catalunya
Si bé Cañete ha avançat algun indicador, com el de l’activitat econòmica de Catalunya, que va fluctuar considerablement durant la covid-19 i els anys posteriors -passant d’una caiguda del 12% a un creixement per sobre del 7%-, Amat no ha trigat a agafar les regnes de la presentació de l’anuari per contextualitzar un breu tast dels milers de dades que consten en l’anuari: “El creixement registrat el 2023 ha estat d’un 3%, i de cara a 2024 i 2025 ens trobem davant d’unes dades que tenen una certa homogeneïtat i estabilitat”, ha apuntat el president de l'Observatori de la PIME.
Amat no ha trigat a redirigir el focus sobre la petita i mitjana empresa catalana, i ha destacat que de les 535.188 registrades el 2023 en el territori, 310.156 empreses eren sense assalariats, mentre que 225.032 amb. D’altra banda, sense considerar l’Administració pública, els ocupats a les pimes van representar el 66,2% del total de les persones ocupades a Catalunya, en una tipologia d’empresa que va contribuir amb el 60,4% del valor afegit brut en el conjunt de l’economia, un indicador nou dècimes inferior al registre del 2022.
"L’ampolla més que plena, però amb reptes"
Durant la presentació s’ha recalcat les dades “molt positives” que desplega l’anuari, sense ometre aquelles que no ho són tant. “Podem veure l’ampolla més que plena, però tenim reptes”, ha continuat Amat. En aquest sentit, el president de l'Observatori de la PIME de Pimec ha assenyalat l’indicador de la productivitat per treballador del conjunt de l’economia catalana, que el 2023 es va situar en els 77.407 euros, 1.717 euros per sota del 2022 (79.124), és a dir, un 2,2% menys.
Aquest descens s’observa tant en el cas de les petites i mitjanes empreses -71.057 euros el 2022 davant 70.555 el 2023-, i sobretot en el cas de les grans empreses, que malgrat generar una major productivitat per ocupat han registrat un descens superior -96.407 euros el 2023 davant 90.841 l’any 2022-. “Les pimes generen menys productivitat per treballador. Quan augmenta la dimensió de l’empresa, augmenta la seva productivitat, per tant, ens interessen empreses més grans, ja que generen més riquesa”, ha afegit Amat.
Amat: "Quan augmenta la dimensió de l’empresa, augmenta la seva productivitat"
Segons les dades presentades en l’anuari, la grandària mitjana de les petites i mitjanes empreses catalanes es va situar en els 3,9 ocupats, una xifra un 1,8% superior a la del 2022. Concretament, les microempreses van registrar 2,6 empleats de mitjana, davant els 19,6 en les petites empreses i els 97,5 en les mitjanes. És només en el cas de les petites empreses on aquest valor retrocedeix (-0,4%). D’altra banda, les grans empreses van registrar un creixement considerable (11,4%) fins a les 893,4 persones.
En clau sectorial, destaca l’augment d’ocupats en el sector de la construcció i dels serveis (0,06% i 0,68% respectivament, entre 2022 i 2023), malgrat que el valor afegit brut d’aquest darrer sector cau un 2,86%. “A Catalunya observem com està augmentant l’activitat i l’ocupació en el sector serveis, però també com es redueix el seu valor afegit brut per ocupat. Cal apostar per la indústria”, ha subratllat Amat, després de valorar positivament el creixement que ha registrat el sector de la indústria, del 6,88%.
Després de subratllar els principals indicadors de l’anuari, Amat ha esmentat les principals conclusions que se’n poden extreure, com ara la necessitat d’impulsar la productivitat amb inversió en tecnologia, formació del capital humà o el potenciament dels sectors amb més valor afegit, així com la millora de l’eficiència financera, la diversificació i enfortiment de la base exportadora i la consolidació del creixement sostenible a través dels criteris ESG dins de la gestió empresarial. “El teixit empresarial va molt bé, però ha de millorar la seva productivitat per millorar el benestar de la població, que és l’objectiu real de l’economia”, ha conclòs Amat.
Cañete es pronuncia envers la proposta de reducció de jornada
Ara bé, això no ha estat tot: el secretari general del Departament d'Empresa i Treball, Pol Gibert, ha intervingut en la part final de l’acte per celebrar la publicació de l’anuari de Pimec, ja que és necessari comptar amb “informació fiable i realista per saber cap a on orientar les polítiques públiques”, i ha recordat que el Govern ha iniciat diversos plans per millorar la competitivitat de l’economia catalana, amb la voluntat d’impulsar la internacionalització de les petites i mitjanes empreses “independentment de la guerra comercial”.
D’altra banda, en el torn de preguntes, Cañete ha estat preguntat pel fracàs de la proposta de reducció de jornada, i no ha trigat a declarar que la patronal catalana no s’oposa a aquesta mesura, “però seria necessari parlar de com es gestiona el temps de treball”. A més, ha apuntat que el fet de basar en sancions tots els canvis pertanyents al control horari és un “error de direcció”.