La sostenibilitat ha deixat de ser una opció ètica per convertir-se en un factor clau de competitivitat empresarial. En aquest nou paradigma, l'estat espanyol parteix amb un recurs que molts països europeus envegen: un dels patrimonis naturals més grans del continent. El desafiament és transformar-lo en motor econòmic abans que s'erosioni.
Un actiu econòmic infravalorat
Espanya disposa d'una de les reserves de capital natural més grans d'Europa: des dels boscos mediterranis de Sierra Morena i les maresmes de Doñana, fins als fons marins de les Balears, els cabals de l'Ebre o la diversitat agrícola de la Manxa.
Segons dades de la Fundació BBVA i l'Ivie, aquesta riquesa arriba als 9.156 euros per càpita, un 34% per sobre de la mitjana europea. Comunitats com Castella i Lleó, Andalusia o Castella-la Manxa superen fins i tot els 20.000 euros per habitant, situant-se entre les regions més privilegiades del continent.
El capital natural és l'actiu silenciós que sosté les cadenes de valor més estratègiques del país
Tot i això, la tendència és preocupant: des de 1995 el capital natural per càpita ha caigut un 15%, i Espanya ha passat del cinquè al vuitè lloc en la classificació europea. Mentrestant, països com Finlàndia i Suècia tripliquen el valor gràcies a polítiques sostingudes de conservació, digitalització rural i valorització d'ecosistemes. Cada hectàrea degradada no només perd valor ecològic: erosiona també la nostra economia futura.
Infraestructura estratègica per a la nova economia
El capital natural no és només medi ambient; és infraestructura econòmica. La seva degradació impacta directament en la productivitat, la resiliència i la rendibilitat de sectors clau:
- Agroalimentari: la pèrdua de pol·linitzadors o l'escassetat hídrica comprometen la producció i encareixen els costos.
- Turisme: la qualitat de platges, parcs i reserves marines defineix la competitivitat de les destinacions.
- Energies renovables: vent, sol i aigua són la matèria primera de la transició energètica.
- Construcció: l'arquitectura bioclimàtica i els materials sostenibles revaloren els actius.
El capital natural és l'actiu silenciós que sosté les cadenes de valor més estratègiques del país.
Tot i que l'estat espanyol destaca a la Unió Europea (UE), altres països fora del continent posseeixen encara reserves més grans de capital natural. Nacions com el Canadà, el Brasil o Austràlia combinen vastos territoris amb abundants recursos forestals, hídrics i miners, cosa que els atorga avantatges geoeconòmics significatius.
En un món interconnectat, no n'hi ha prou amb liderar a Europa: és imprescindible preservar i gestionar de forma intel·ligent aquests actius per mantenir rellevància global. Protegir el que tenim és tan important com innovar amb el que tenim.
Casos empresarials que marquen el camí
Diverses companyies espanyoles demostren que la sostenibilitat és un multiplicador de valor. Per exemple, Iberdrola i Acciona són líders globals en renovables i hidrogen verd, mentre que Heura Foods ha demostrat ser un exemple en innovació alimentària plant-based amb impacte social i ambiental.
No són els únics casos: també hi ha altres casos d'èxit com La Fageda, tot un exemple d'economia circular amb arrelament territorial, o el Grup Lobe, amb edificis Passivhaus amb un 90% menys de consum energètic. Aquestes empreses no només generen valor econòmic, sinó que ens posicionen com a referent en sectors clau de l'economia verda.
Les empreses que integren criteris ESG tenen 1,8 vegades més probabilitats d'obtenir un rendiment financer superior
El Green Transition Index 2024 d'Oliver Wyman situa Espanya en el lloc 19 de 29 països europeus en transició verda. Sobresurt en eficiència hídrica i reducció d'emissions, però retrocedeix en transport, gestió de residus i energia. Segons EY, les empreses que integren criteris ESG tenen 1,8 vegades més probabilitats d'obtenir un rendiment financer superior. A més, accedeixen a finançament verd, atrauen talent i enforteixen la seva reputació.
En la nova economia verda, l'avantatge competitiu es mesura en emissions evitades, aigua preservada i biodiversitat protegida. Per tot això, aquesta suposa l'oportunitat de la dècada: l'estat espanyol té recursos, talent i urgència climàtica per convertir la sostenibilitat en motor econòmic.
Tot i això, per aconseguir-ho ha d'emprendre certes accions, com ara accelerar la inversió en R+D verda, digitalitzar i dinamitzar el medi rural o impulsar la col·laboració publicoprivada. Preservar el nostre capital natural és preservar la nostra competitivitat global. Si sabem cuidar-lo i potenciar-lo, Espanya no només conservarà la seva riquesa ecològica. També consolidarà el seu lideratge en l'economia verda del segle XXI.