La salut ha estat tradicionalment un dels sectors més forts de l’economia catalana i un dels referents del Principat a escala internacional, un lideratge que continua mantenint en l’àmbit de la inversió. El 2024, les startups catalanes especialitzades en biotecnologia van aconseguir captar fins a 347 milions d’euros, un 55% més que el 2023 (quan es van captar 224 milions) i més del triple dels 112 milions atrets el 2018, segons recull l’Informe de la Bioregió 2024 elaborat per Biocat a principis de 2025.
Aquest increment català es contextualitza en un context de relaxació de la inversió a escala internacional. D’acord amb les dades recollides a l’Estudi sobre la inversió en el sector salut a Catalunya l’any 2024, elaborat per Catalonia.health i EY i presentat aquest dimecres a la seu d'EY de Barcelona, els Estats Units i Europa van captar conjuntament 72.466 milions d’euros durant el 2024 per a empreses del sector de la biotecnologia, una xifra que suposa una caiguda del 10% respecte al 2023. Encara més destacat és el cas de les tecnologies mèdiques: dels 32.852 milions de dòlars de 2023 als 20.908 milions de 2024, un 36% menys.
Aquestes davallades són definides com una “petita correcció dels nivells d’inversió de 2023” pel soci responsable del sector Life Sciences a Business Consulting d’EY, Hugo Dosil, que consolida l'ecosistema “clarament per sobre” de l’època precovid. Les caigudes es vinculen als alts tipus d’interès que encara pervivien a principis de 2024, i també al context d’incertesa global provocat per les guerres a Ucraïna i Gaza i per les eleccions presidencials als EUA.
Malgrat l’estabilització de la inversió, els darrers anys s’ha experimentat un canvi important en l’accés a finançament de les empreses del sector de la salut. Les sortides a borsa han disminuït de forma destacada, fins al punt de representar només un 6% del capital aixecat durant el 2024 per les empreses del subsector de la biotecnologia, quan el 2021 va arribar a ser el 18%. Això suposa la necessitat de buscar noves vies de finançament, que són principalment dues: l’endeutament i el capital risc. Aquests mecanismes donen més maniobrabilitat a les empreses, però també els exigeix un grau de maduresa força més elevat, sobretot en el cas del capital risc, que també aposta per entrar directament en la direcció de les companyies.
La caiguda de sortides a borsa per la incertesa global ha incrementat l'endeutament i el capital risc com a vies de finançament alternatives
Si s’observa Europa de manera individual, el volum d’inversió en biotecnològiques ha crescut un tímid 5% respecte al 2023 i es consolida en els 12.175 milions de dòlars. El continent encadena tres anys seguits d’augments després de la correcció postpandèmica, però continua per sota de les xifres de 2019, quan es van captar més de 16.000 milions. A més, cal tenir en compte que la inversió a Europa és cinc vegades inferior que la dels Estats Units. Dosil interpreta les xifres com un “missatge que encara s’espera la recuperació dels tipus, més solidesa dels projectes i l’arribada d’una regulació que ajudi a la inversió”. En el cas de les tecnologies mèdiques, la inversió també cau a Europa, però només un 0,4%, i en aquest subsector les diferències no són tan grans respecte als Estats Units, que "només" multiplica per 1,4 el volum d'inversió europeu.
Una inversió concentrada pel capital risc
I com afecta tot això a Catalunya? Segons Dosil, tant Espanya com el Principat s’emmarquen dins de les tendències europees, però amb un cert decalatge, de manera que s’espera una rèplica dels moviments del continent durant l’any actual. Amb tot, l’estudi de Catalonia.health i EY sí que identifica algunes particularitats específiques de l’ecosistema català, entre les quals destaca la forta dependència dels fons de capital risc, que representen fins al 80% del total d’inversió. Aquest fet contrasta amb la baixa presència de fons d’inversió nacionals, els quals només representen el 25% del capital risc agrupat per les companyies catalanes el 2024.
De fet, quan s’analitzen únicament els fons d’inversions amb seu al Principat, aquests van invertir 157,8 milions d’euros en el sector de la salut durant el 2024, xifres inferiors als 177,3 milions de 2023, però que confirmen el boom respecte a anys anteriors: el 2022 només es van invertir 64,1 milions en aquestes indústries. Tanmateix, dels 157,8 milions del 2024, només un 19% s’han destinat específicament a projectes catalans, mentre que el 81% restant s’ha invertit internacionalment. La principal raó que donen el 32% dels fons d’inversió locals consultats per l'estudi és que les companyies estrangeres tenen millors propostes en ciència i tecnologia que les catalanes, mentre que un 26% justifica que les empreses d’aquí presenten mancances en els equips professionals i l’experiència acumulada.
Els fons d'inversió catalans justifiquen les inversions a l'estranger perquè hi troben millor ciència i tecnologia i equips més ben preparats i experimentats
L’informe també posa l’accent en les companyies catalanes a partir d’una enquesta als més de 240 socis de Catalonia.health, de la qual se n’extreu que els tres subsectors principals de l’ecosistema de salut (biotecnologia, tecnologies mèdiques i farmacèutiques) destinen almenys la meitat dels seus pressupostos d’R+D a propostes catalanes. “Ha crescut, però el 2017 el percentatge era del 73%, la qual cosa vol dir que cada cop es dedica més pressupost a escala internacional, on hi ha més incentius i infraestructures”, ha alertat la presidenta de Catalonia.health, Mariona Serra. El percentatge és del 51% en el cas de les biotecnològiques, del 65% en les tecnològiques mèdiques i del 55% en les farmacèutiques.
De les diferents àrees clíniques existents, l’oncologia es consolida en primera posició amb un 24,4% de les inversions, una plaça ocupada des de la primera edició de l’informe, del 2017. En segona posició se situen les malalties infeccioses amb un 14,6%, impulsades per les polítiques públiques que han intentat promoure les inversions en recerca dins d’aquest àmbit després de la covid. En tercera posició es troben les plataformes no associades a cap àrea terapèutica amb un 12,2%, i a continuació empaten amb un 9,8% els projectes especialitzats en el sistema cardiovascular, en el sistema hepàtic i digestiu i en endocrinologia i nefrologia.
Quan són qüestionades sobre els principals reptes que afronta el sector, la normativa reguladora és la problemàtica més mencionada per les empreses de totes les especialitats, però sobretot en el cas de les companyies de tecnologia mèdica. En segon terme destaca la competència de mercat, ja que segons Serra, moltes multinacionals han entrat a la indústria en els darrers anys arran de l’auge de la intel·ligència artificial, fet que afecta especialment les empreses farmacèutiques. Finalment, la tercera raó de pes assenyalada per les companyies és la manca de salut, una problemàtica que, en aquest cas, afecta amb notorietat a les biotecnològiques.
Convertir Catalunya en un 'sandbox' europeu
L'estudi de Catalonia.health i EY destaquen la bona situació de Catalunya com a territori de referència en l'àmbit de la salut, de la qual Dosil n’ha destacat que “té un ecosistema meravellós, amb hospitals punters i multinacionals amb seu aquí”. Tanmateix, el Principat també presenta obstacles que cal millorar, molts d’ells compartits amb el continent europeu, com ara aconseguir reforçar el lideratge i la maduresa de les startups locals -per exemple, a través d’acompanyaments inicials i de compartició d’experiències i mentoratges- i aconseguir “desbloquejar el sistema sanitari” perquè sigui més permeable a adoptar innovacions desenvolupades localment.
D’entre les diferents oportunitats que els fons d’inversió consultats a l’informe assenyalen com a potencials per explotar, en destaquen principalment dues. Per una banda, la possibilitat de convertir Catalunya en un “sandbox europeu” del sector de salut, és a dir, en el territori de referència per dur a terme assajos clínics. “Estem dins del top 5 de regions en assajos clínics a Europa, i si poguéssim aplicar entorns legals regulats més flexibles, això permetria crear entorns per provar noves tecnologies que serveixin per atraure més inversors i aconseguir que les empreses d’aquí puguin escalar més ràpidament”, ha comentat Serra. L’altra oportunitat és més específica encara, i fa referència al potencial de lideratge de Catalunya en el sector de les teràpies avançades. “Tenim coneixement a Catalunya, tant a institucions com a empreses. Hem d’estructurar la logística, la regulació i la producció per poder liderar aquesta tecnologia”, ha reclamat la presidenta de Catalonia.health.