Capitalisme, democràcia i globalització. Com conviuen? Com s'ha redistribuït la riquesa? Aquest ha estat l'eix central d'un col·loqui en què el catedràtic de la Universitat de Princeton Carles Boix ha afirmat que "el comunisme s'ha acabat". Però poc després ha matisat: "L’estructura bipolar del món que existia fins l’any 89 ha desaparegut, ara hi ha multiplicitat d’actors". Els blocs comunista i capitalista encarnats per la Unió Soviètica i els Estats Units ja no existeixen, afirma Boix, que recorda que els enemics actuals de la superpotència són la Xina i Mèxic.
Però la ideologia que ha substituït el comunisme en el tercer món, assegura Boix durant el col·loqui organitzat per l'Institut Ostrom, és l'Islam. El catedràtic ha presentat el seu últim llibre, Democratic Capitalism at the Crossroads: Technological Change and the Future of Politics, que fa un viatge per tres ciutats insígnia del sistema productiu a través dels segles XIX i XX.
Manchester, Detroit i Silicon Valley representen la industrialització, la cadena de producció i l'automatització. Una de les preocupacions que han empès Boix a escriure aquest llibre és l'explosió populista. La segona és la tensió entre economia de mercat i democràcia. Per cicles, aquesta tibantor és més o menys acusada, propiciant un clima d'equilibri i convivència o un de problemes socials.
Una preocupació que ha empès Boix a escriure aquest llibre és l'explosió populista; la segona, és la tensió entre economia de mercat i democràcia
Els mecanismes de compensació
Actualment, ens trobem en un moment de conflicte i d'auge del populisme com a conseqüència d'això. Mentre va haver-hi una classe mitjana potent i benestant, la convivència va ser bona, però "la pèrdua de poder adquisitiu de part de la població exigeix una resposta diferent al model liberalitzador". Una alternativa és un sistema amb mercats oberts i mecanismes de compensació, indica Boix. "Si no és suficient, la solució és acabar amb el liberalisme excessiu", conclou.
Els assistents membres del think tank liberal, inclòs el president, Eric Herrera, han mostrat inquietud davant el comentari, mentre que Boix s'ha afanyat a aclarir que "només faig d'advocat del diable".
"La pèrdua de poder adquisitiu de part de la població exigeix una resposta diferent al model liberalitzador"
Un altre debat que ha sorgit en el col·loqui és la distinció entre primer i tercer món. "Ara, el primer món és tot el món", ha afirmat el catedràtic. Així doncs, ja no hi ha una sèrie de països que subministren matèria primera i mà d'obra barata.
El futur laboral i del mercat de lloguer
La transformació del mercat laboral del futur serà clau en la tensió o distensió entre liberalisme i democràcia. La innovació marca el camí i l'automatització ja no és el futur, sinó que les empreses ja s'hi han començat a endinsar. Com ha passat al llarg de la història, els canvis tecnològics profunds provoquen conflicte.
"El model laboral regulat a l'Estat espanyol d'abans, que oferia una feina de per vida i un lloguer que no canvia mai, era feixista", ha afirmat Boix. Ara, la situació és molt diferent.
"A Barcelona, un dels grans problemes és l'habitatge", considera el catedràtic. Una possible solució és regular el mercat del lloguer, "però la que a mi m'agrada més és la de crear a nivell d'infraestructura una gran Barcelona: amb una bona connexió, els preus baixarien".