Carme Poveda és directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i professora associada d’Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Llicenciada en Economia i màster en Economia Aplicada, els camps d’especialització que més gaudeix són l’economia catalana, la indústria, la inversió pública, l’entorn econòmic i empresarial, i l’economia de gènere. Directora i autora de la Memòria Econòmica de Catalunya del Consell General de Cambres de Catalunya, col·labora amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona realitzant estudis de gènere. Rep VIA Empresa un matí de juliol per abordar l’evolució de l’economia del país, la igualtat de gènere i les perspectives econòmiques en un context de màxima tensió electoral. Una passió per l’economia i vocació de servei públic que es veu reflectit en les seves paraules.
Segurament vostè és una de les economistes més conegudes de Catalunya que podem veure assíduament als mitjans de comunicació amb la seva faceta divulgativa.
Al llarg de la història, l’economia ha estat molt tancada i centrada en els grans economistes que debatien entre ells. I, evidentment, ens ha faltat que l’economia arribés al públic més generalista, per tal que tothom la pogués entendre i que fos atractiva. De fet, en el meu cas estic especialitzada en l’economia aplicada que amb dades reals donem resposta a preguntes que afecten a tothom. Per exemple, per què puja la inflació? I la qualitat de l’ocupació? Què succeeix si s’apugen les pensions? I, una vegada fet l’informe, el divulguem a tot arreu, sigui a les aules com a professora associada o als mitjans de comunicació. També em sento orgullosa d’aportar la mirada femenina a l’economia.
Aquests dies l’hem pogut veure de “gira per Catalunya” i no era per cap míting electoral, sinó que presenta la Memòria Econòmica de Catalunya 2022 a les diverses cambres del país. Parla de “bon ritme” de l’economia catalana, resiliència, retorn del turisme i moltes exportacions. Per algú que no estigui familiaritzat amb l’economia, com està Catalunya actualment?
Catalunya té una economia molt resilient que ha sobreviscut a una pandèmia, una guerra com la d’Ucraïna, una crisi energètica i una pressió alcista del preu que no s’havia vist els últims quaranta anys i, malgrat tot, el producte interior brut (PIB) ha crescut un 5,5% i estem en un màxim històric de creació d’ocupació. Tot gràcies a les mesures de política econòmica que s’han adoptat, com els ERTOS i les ajudes des de l’Estat i la Generalitat de Catalunya. Sense obviar el rol de l’empresa catalana, que s’ha sabut adaptar en circumstàncies adverses.
Una dada molt interessant té a veure amb el mercat laboral i les noves oportunitats. De fet, un 65% de l’ocupació que s’ha creat aquests mesos ha sigut al sector públic (sanitat inclosa); al sector d’activitats professionals i científiques i el sector de les TIC. El que fa falta és que l’ocupació es tradueixi amb més productivitat i si això s’aconsegueix, s’augmentaran els salaris i el nivell de vida al país.
"El 2022 va ser un any molt complex i que es recordarà als llibres de text d’economia"
A tot plegat s’hi ha de sumar l’important pes de la internacionalització, un major nombre d’exportacions i la recuperació del turisme. Hi ha una part de serveis empresarials que estan exportant a un bon ritme, com és la consultoria, l’enginyeria i els serveis de tecnologia que aporten riquesa al país.
Durant la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya va parlar de cinc xocs globals que vam tenir el 2022: la covid-19, problemes en la cadena de subministraments, augment de preus, inflació i cost de finançament. S'han pogut solucionar?
El 2022 va ser un any molt complex i que es recordarà als llibres de text d’economia. Es tracta de moments històrics i, per sort, amb el procés de vacunació s’ha superat la pandèmia de la covid-19. Tanmateix, les problemàtiques a les cadenes de subministrament van fer patir la indústria i la construcció amb uns preus desorbitats. Els preus energètics van augmentar amb la Guerra d’Ucraïna i la inflació va assolir un màxim històric el mes de juliol del 2022 amb el gas, el preu de la factura elèctrica i el petroli. Es va adoptar la mesura de l’excepcionalitat ibèrica i els preus han baixat molt. De fet, ara mateix només tenim una inflació de l’1,9%. Aquí hi ha la “trampa” de comparar els indicadors amb l’any passat.
Qui va haver de fer grans sacrificis, tal com indica, va ser la indústria catalana.
Tal dit, tal fet. En aquests moments, la indústria catalana ha guanyat competitivitat perquè els costos laborals no han augmentat com si ho han fet a Alemanya. Aquest creixement suau dels salaris juntament amb la disminució dels costos energètics ens ha salvat. Podem dir que l’economia catalana és industrial i representa el 20% del PIB. I, si tenim en compte els serveis que depenen de la indústria per funcionar, la xifra arriba 50%, en un sector que hem de cuidar i que serà estratègic. Tenim els fons Next Generation que han d’impulsar una transformació digital i sostenible, com per exemple en projectes de microxips i hidrogen verd i ho hem d’aprofitar.
"La indústria catalana ha guanyat competitivitat perquè els costos laborals no han augmentat com si ho han fet a Alemanya"
Hi ha algun aspecte que se’ns escapi i no hi prestem atenció?
Ens hem d’ocupar de tres grans qüestions que afectaran el mercat laboral i hem d’estar molt atents. Per una banda, s’hauran de substituir molts professionals del Baby Boom que es jubilaran aviat i hi haurà un efecte demogràfic molt important. Passaran a ser inactius i aquí hi haurà un problema de sostenibilitat amb el sistema de pensions. No hi ha un relleu generacional que requerirà el mercat laboral. Tenim una de les taxes de natalitat més baixes del món i les dones s’incorporen al mercat laboral a costa de renunciar a la maternitat i a tenir menys fills dels que desitjarien.
La segona qüestió té a veure amb la revolució tecnològica amb feines que s’hauran de reconvertir i substituir per màquines. Com ens afecta l'automatització i la intel·ligència artificial? Les feines qualificades, com per exemple el periodisme, es veuran afectades i s’hauran d’incorporar els avenços en el dia a dia per millorar la productivitat i que l’aportació de valor sigui superior a una màquina.
"Després de veure els debats electorals puc afirmar que les dades són fàcilment manipulables"
El tercer punt és que les empreses demanen perfils especialitzats que no troben al mercat. Segons les últimes xifres, el 30% d’empreses no troba el personal adequat per fer créixer el negoci, malgrat que tinguem una taxa d’atur elevada, sobretot la juvenil. Hi ha un desencaix entre l’oferta i la demanda.
Per tant, hi hauria d’haver una gran reforma de les polítiques d’ocupació.
Sí, és un gran tema pendent malgrat que s’hi destinin molts recursos, però no es veu efectivitat. Com es pot incorporar persones de l’atur al mercat laboral? I com es pot incidir en les orientacions professionals dels joves? Els hem d’informar de quines són les sortides professionals que trobaran en cada acció formativa. Ara bé, sabem que es necessiten tècnics de formació professional, enginyers o tecnòlegs i veiem amb preocupació que no estan augmentant les matriculacions en aquests estudis. Tot depèn de la vocació de cadascú, però pot ser beneficiós per les persones que estan dubtant saber quines opcions tenen.
Els joves, un dels grups de població que més s’han esmentat en la campanya electoral de les pròximes eleccions espanyoles del 23 de juliol de 2023. No li dona la sensació que en aquests debats electorals per fi es torna a parlar d’economia després d’uns anys convulsos políticament parlant?
L’economia està més que mai en el debat dels ciutadans. Hem aconseguit que l’economia no sigui de despatxos, sinó de comunicar-la i divulgar-la per tal que tothom es pugui informar ja que els afecta. Les xarxes socials i els mitjans digitals, com per exemple VIA Empresa, han fet molta feina de divulgació econòmica i està arribant al públic. Per al públic, “l’economia ja no és tan avorrida”.
Després de veure els debats electorals puc afirmar que les dades són fàcilment manipulables. I els que ens dediquem a la professió hem d’aportar rigorositat per no caure en debats estèrils. Sincerament, hi ha molt debat, però m’ha faltat veure polítiques econòmiques en els dos sentits.
Justament, una de les propostes econòmiques que ha tingut més repercussió és la proposada per la vicepresidenta segona del govern espanyol, ministra de Treball i candidata de Sumar, Yolanda Díaz, que contempla donar 20.000 euros a tots els joves de 18 anys per formar-se o emprendre. Com la valora? És factible?
És una proposta que mai s’ha posat en pràctica a cap país i només està en l’àmbit teòric. Considero que és ambiciosa i que cal estudiar-la molt bé i que no es pot aplicar de forma fàcil, ja que és molt costosa. Abans s’haurien de fer proves pilot per veure si és efectiva. El cost de la mesura s’estima en 10.000 milions d’euros i es proposa que es pagui amb un impost a les grans fortunes que avui en dia, l’impost sobre patrimoni recapta 1.200 milions d’euros a tot Espanya. I, amb el nou impost a les grans fortunes recaptarà al voltant de 1.000 milions... I, fins als 10.000 milions en quedaria molt. Ho veig molt complex que es pugui arribar aquests nivells de recaptació.
"Cal incorporar la visió femenina en l’opinió pública de l’economia"
Sóc partidària de focalitzar els recursos econòmics (i impostos que paguem tots) en buscar l’eficiència. És important que s’ampliï les beques per tal que els joves que vulguin estudiar tinguin una petita retribució i que els resultats acadèmics que premiïn l’esforç. I fomentar l'emprenedoria, ja que inverteixes els recursos en un projecte. Finalment, cal una educació pública de qualitat.
O el foment de la igualtat, que també s’ha abordat al llarg de la campanya electoral. De fet, ha apuntat en diverses ocasions que les dones estan infrarepresentades al món de l'economia. Per què creu que és així? Costa trobar dones economistes?
És cert que avui tenim dones referents al capdavant de les principals institucions econòmiques internacionals: Ngozi Okonjo-Iweala (OMC), Ursula von der Leyen (Comissió Europea), Christine Lagarde (BCE) i Kristalina Gueorguieva (FMI). Però, malgrat que les dones dirigeixen l'economia, la realitat és que aquestes institucions estan molt masculinitzades.
Segons he pogut llegir a diversos estudis, les dones tenen interessos diferents i complementaris als dels homes, en l'àmbit de la investigació econòmica. Diversos estudis han demostrat que les dones economistes que es dediquen a la investigació estan més interessades en temes com el mercat laboral, el gènere i la família, l'educació, la salut o la provisió de serveis públics, mentre que als homes els interessen més els temes vinculats a mètodes economètrics, l'economia financera o la macroeconomia.
"Malgrat que les dones dirigeixen l'economia, la realitat és que aquestes institucions estan molt masculinitzades"
Necessitem més dones al món acadèmic de la investigació econòmica perquè la gestió de les crisis que afrontarem les pròximes dècades (climàtica, tecnològic-laboral, demogràfica i provisió de serveis públics) requeriran coneixements sòlids sobre aquestes matèries i les dones semblen més interessades a estudiar-les. Cal incorporar la visió femenina en l’opinió pública de l’economia i, per aquest motiu, calen més dones economistes.
En l’àmbit empresarial les dones tenen una forma de gestionar més adversa al risc, de gestionar equips de forma col·laborativa i visions complementàries que en la gestió de les empreses és molt útil. Calen dones en els consells d’empresa i com a directores generals de les companyies.
Per què no funcionen els plans d’igualtat si són obligatoris per llei?
La llei ha sigut ambiciosa i pensem que ha de ser-ho. Però no és fàcil posar-ho a la pràctica i hi ha un embut de l’Administració per aprovar i gestionar els plans. El més important és preguntar si el pla serveix per canviar la situació de la igualtat a les empreses. Penso que és un mecanisme molt bo perquè et radiografia i et fa un diagnòstic. Bàsicament et diu: "Com estàs? Quina és la teva bretxa salarial? Com es fan els plans de promoció? I la selecció?" A vegades no som conscients de tot plegat i la llei permet transformar-ho. Anem amb retard, però si ens creiem que aquesta llei és un mer tràmit i no ho veiem estratègicament, no serveix de res. Si ens ho creiem, és una eina molt útil.
"L'economia està el centre del debat electoral, però em falten propostes econòmiques"
I, invocant la futurologia, m’agradaria parlar de la Catalunya 2030. Com ens veu?
M’agradaria una Catalunya del 2030 amb un vessant tecnològica important i un país molt plural amb moltes nacionalitats que hi convisquin. Espero que hàgim avançat en igualtat perquè cada vegada més les noves generacions estan conscienciades que els homes també “volen cuidar i les dones treballar”. Serem una economia igualitària.
La indústria, no la del passat de les xemeneies, sinó la tecnològica, d’energia sostenible i tecnificada, serà al centre d’Europa i a Catalunya. I m’agradaria pensar que hem sabut distribuir la riquesa que hem generat amb un estat del benestar fort.