L'economia catalana ha tancat el 2022 amb “bon ritme” i un creixement del producte interior brut (PIB) del 5,5%. Una xifra positiva que supera amb escreix les xifres precovid gràcies a la resiliència de l'economia catalana, que s’enfronta a una forta crisi energètica i, de retruc, a l’augment dels preus. Ara bé, per fer-hi front, Catalunya s’ha recolzat en tres pilars fonamentals: la resiliència del consum de les llars tot i la pèrdua real dels salaris, la forta recuperació del turisme estranger i l’increment intens de les exportacions de béns.
Si s’hagués de definir el 2022 s’hauria de fer a partir de cinc xocs globals, alguns dels quals ja han desaparegut el 2023. Per a Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica de Catalunya que s'ha presentat a la Llotja de Mar, són els següents: la propagació de la variant òmicron de la covid-19, els problemes en la cadena de subministraments, l’augment dels preus de l'energia, la inflació subjacent i el cost de finançament. “Tots han millorat amb el transcurs dels mesos, però els dos xocs que continuen de pujada són el cost del finançament i els alts nivells de la inflació subjacent", apunta l’economista.
Un dels canvis interessants al llarg dels mesos ha sigut l’augment de les afiliacions i com l’ocupació qualificada és la que més creix. De fet, ja representa el 28,3% del total, enfront de la pèrdua de pes de les ocupacions menys qualificades. “S’estan produint canvis considerables en l’estructura ocupacional, com ara l’augment de treballadors en el sector públic (inclòs el sanitari), juntament amb activitats professionals i científiques i TIC. Tanmateix, els sectors que continuen per sota dels nivells de prepandèmia són els serveis financers”, continua Poveda. Uns canvis laborals que no han notat increments “en la nòmina dels catalans”, ja que la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris a Catalunya és del -5,5% el 2022.
Aquest any cal destacar que un punt important ha sigut l’atracció important d’inversió estrangera en la indústria i en el sector TIC, que representa el 52%. Un altre punt és l’elevada capitalització de l’empresa catalana que els permet un futur més optimista per “afrontar millor les pujades del tipus d’interès”.
Les prioritats de l’economia catalana
Quins són els reptes prioritaris del país? En primer lloc, és important augmentar l’R+D a escala europea. De moment, la innovació creix amb xifres històriques de 2.505 milions d’euros, però està lluny de la mitjana europea que supera el 2%, mentre a casa nostra és de l’1,64%. D’aquí l’oportunitat històrica de liderar la transformació digital i sostenible amb el suport dels fons Next Generation. A més, es disposa d’una quantitat de més de 31.000 milions d’euros, el 19% del total assignat per la Unió Europea a Espanya.
Poveda (Cambra de Barcelona): "Hi ha dos xocs a l'economia catalana: el cost del finançament i els alts nivells de la inflació subjacent"
Un dels reptes pendents és el volum de deute públic. Tanmateix, el deute públic de la Generalitat s’ha reduït el 2022 fins al 33,4% del PIB, però continua en quotes molt elevades. En aquests moments, Espanya és el quart país de la Unió Europea amb un nivell de deute públic més elevat, per darrere de Grècia, Itàlia i Portugal. Finalment, gairebé el 30% de les empreses catalanes diuen que la manca de personal adequat limita la marxa del negoci, el màxim de la sèrie.
Què podem esperar per a l’any 2023?
Aquest any s’espera una bona evolució del primer semestre amb el turisme, l’ocupació, la moderació de la inflació i els fons europeus. Tanmateix, s’espera un alentiment a finals d’any amb l’impacte dels tipus d’interès i la debilitat a Europa. La política monetària determinarà el creixement econòmic els pròxims anys. Finalment, hi ha una revisió a l’alça de les previsions econòmiques el 2023, amb més incertesa el 2024.
Bonustrack: el paper de l’empresa catalana
“Catalunya és un país de pimes? Tot el món és un país de pimes”, apunta Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’estudi. Tanmateix, per a l’economista “el país té menys empreses grans del que seria el centre d’Europa i els països nòrdics”. “L’empresa catalana està molt més capitalitzada que el 2008 i és una bona notícia”, continua.
“Si al món hi ha 200 països, a Catalunya ens superen 30 estats, mentre 170 estan per darrere nostra. Hem de millorar en l’eficiència, el capital físic, les infraestructures, l’energia, el capital humà i en més inversió en tecnologia i innovació”, conclou Amat.