Estat ric amb trampes; ciutadà pobre i estafat

Llegim, gairebé cada dia, que l’estat espanyol està recaptant com feia molts anys que no recaptava. El dèficit està per sota del 3% i, com és habitual, la premsa del règim se’n fa ressò. D’aquesta manera, el govern espanyol pot finançar coses d’amagat, ja que, en governar -il·legítimament- sense pressupostos, va assignant partides i ajustant-les com li passa per l’aixella. Com fa el de la Generalitat, que autoritza préstecs entre departaments per poder finançar partides injustificades per la prolongació del pressupost del 2023.

Del creixement del PIB del qual se’n vanten els polítics ja n’he parlat altres vegades tot fent servir el símil del tortell. El tortell dels festius pot ser més gran aquest diumenge, però si els convidats creixen en proporció més alta que el tortell, tocarem a “menys per morro” -com deia en Joan Capri-. Ara bé, addicionalment, aquesta gent que s’ha incorporat al mercat del treball -generalment immigrants- generarà un altre problema de cara al futur: com que reben un salari miserable i no paguen prou impostos, no podrem sostenir les pensions del futur.

Si vols saber-ne més

 

   

Xavier Roig-Tant costa d’entendre la fórmula del tortell?

Tanmateix, si el govern espanyol i el subsidiari de Catalunya recapten a cor què vols no és per casualitat. Amb les degudes trampes. Una és senzilla i consisteix a no incrementar les franges de contribució de l’IRPF. Com que hi ha, i hi ha hagut, inflació, cada cop el treballador té menys diners disponibles -encara que l’empresa li augmenti el salari en relació amb el cost de la vida-. Ara bé, en guanyar més i no haver actualitzat les taules de contribució fiscal, aquest treballador paga més impostos. Aquesta podria ser l’estafa número u.

Però atenció, perquè la picaresca espanyola sempre ha tret profit, també, del turista. Ja se sap que als guiris que visiten Barcelona -a més de servir-los uns arrossos immenjables anomenats “paela”- els carteristes arrodoneixen l’activitat robant-los rellotges, mòbils, etc. Doncs, bé, el govern espanyol no podia perdre la tradició d’estafar els estrangers, i es va empescar l’estafa de les subvencions.

"El govern espanyol no podia perdre la tradició d’estafar els estrangers, i es va empescar l’estafa de les subvencions"

M’explico. Arran de la pandèmia, la Unió Europea (UE) va posar en marxa el programa Next Generation (NextGen) que, amb els diners dels contribuents europeus -els estrangers-, es van orientar a subvencionar als de sempre, entre ells Espanya. Molts països fan servir aquests fons per ajudar a la transició energètica. I els governs traslladen els diners de la subvenció al ciutadà directament. Vull dir que si un cotxe elèctric té una subvenció de, posem 7.000 euros, el cotxe val 7.000 euros menys a la botiga.

A tota Europa s’ha fet així. A tota? Noooo! A Espanya -cas únic- la subvenció es dona per endarrerit -quan ja s’ha comprat el cotxe- i, si te la donen, és al cap de dos anys. Però -atenció!- es considera ingrés i, per tant, cotitza a IRPF (en el cas d’empreses, com a subvenció fiscalment gravada). Vet aquí com el govern espanyol s’ha empescat un mètode de xuclar diners d’unes subvencions que venen d’Europa i que haurien d’anar al contribuent sense cap càrrega ni intermediació dilatòria. Aquesta és l’estafa número dos. Segur que n’hi ha més. Deixem-ho aquí, de moment.

"El govern espanyol s’ha empescat un mètode de xuclar diners d’unes subvencions que venen d’Europa"

Tot plegat, un cas com un cabàs. El Vaquilla no ho hauria fet millor. I és que no convé perdre la tradició de la picaresca més hispana. Ep, i a tot això, la Generalitat de lazarillo subsidiari. Un gran país!