Catalunya, país sense lleis... que complir

Sembla que Tàcit va sentenciar: “Corruptissima republica, plurimae leges”. Ens ve a dir que com més lleis té un país, més corrupte és. Catalunya de lleis i reglaments en té quantitats enormes. L’altre dia em van dir que ara ja no es fan noves lleis si no és per substituir-ne una de ja existent. El tema em causa inquietud. Vista l’evolució de la classe política -ergo, el legislador- em pregunto si no en substituirem velles lleis bones, per noves de pèssimes.

Però no és de la manca de lleis que tenim el que vull significar amb el títol de l’article -al contrari, en sobren-. Sinó que, simplement, com succeïa al Far West americà, a casa nostra les lleis no es compleixen. Tenim moltes disposicions legislatives de diferent nivell, però només s’executen aquelles en què hi ha intenció d’aplicar-les. Altres, no s’apliquen mai -recordin Tàcit: “Corruptissima ...” etc.-. En els temes penals tenim la policia que, malgrat el que es digui, és bastant eficient. En altres temes greus, tenim els fiscals i les denúncies dels que se senten perjudicats per una acció malèvola o fruit de l’omissió. Ara bé, quan entrem en el tema regulador de detall, on el que ha de vigilar és l’inspector corresponent, el país no funciona. No els descobreixo res nou.

"Sembla que Tàcit va sentenciar: “Corruptissima republica, plurimae leges”. Ens ve a dir que com més lleis té un país, més corrupte és. Catalunya de lleis i reglaments en té quantitats enormes"

Vagin a qualsevol mercat municipal. No es compleix cap norma en la informació dels productes. Ni els peixos, ni la carn, ni les verdures, ni res de res, tenen indicat clarament el preu per quilogram. i l’origen. Un dia, vaig denunciar el fet a la direcció del Mercat de Torreblanca de Sant Cugat del Vallès, i em van contestar que allò no era tema seu, sinó de l’ajuntament. Obro un parèntesi: si jo fos el responsable del mercat hagués contestat el que em van dir, però amb l’afegitó dient “... miro la seva queixa amb l’ajuntament i miro de donar-li una resposta”. Això és el que es fa a l’empresa privada. Vull dir que una resposta equivalent al “a mi no m’emprenyis, que jo no soc” no s’acostuma a donar. Clar que les empreses privades tenen clients, mentre les públiques tenen contribuents que no poden escapolir-se dels impostos quan el servei és dolent. És a dir, les empreses de distribució privades (Bon Preu, Caprabo, Condis, etcètera) tenen tota la informació a la vista: origen, preu, qualitat, etc. Els mercats municipals, no -després es queixen de que perden compradors-.

Tornem al tema de les absents inspeccions del país. Dues anècdotes de primera mà. Un dia vaig visitar un important escorxador boví del país. L’amo em deia: “Nosaltres hem millorat per les inspeccions que rebem”. “Ah, si?”, que jo li contesto. “Sí. Som proveïdors de McDonald’s i no ens en perdonen ni una. Ens han fet pujar el nivell”. “I les inspeccions de la Generalitat?”, vaig insistir. “Venen de tant en quant. I t’avisen abans. Els de McDonald’s arriben d’imprevist”. Sento haver d’insistir amb la saviesa de Tàcit: “Corruptissima... etc.”. La segona anècdota és el d’una amiga francesa que produeix armanyac prop d’Agen, a Occitània. “No és estrany que a les tres de la matinada et piquin a la porta. És l’inspector de la DO que ve a comprovar, d’imprevist, que les tines romanen segellades”.

La manca d’inspeccions de comerç, i de tantes altres coses, és crònica. I així va el país. Per això, quan algú em diu que un producte català de consum és tant bo com un altre d’estranger, miro amb cara de sorprès a qui me la diu. Perquè aquest fet és gairebé impossible i només es dona, rarament, per simple voluntat del productor. Perquè, si no, tenim totes les condicions per practicar la típica picaresca espanyola -que, ara, ja és catalana, també-. Ja ens ho va advertir Tàcit: “Corruptissima... etc.”.