L'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya ha presentat el resum executiu de l'informe de situació de 2021 del progrés de la implantació d'energies renovables a Catalunya. L'any s'ha caracteritzat per la progressiva normalització del consum energètic després de la pandèmia. La demanda elèctrica a Catalunya el 2021 fou de 44,66 TWh, un 1,4% superior a la de 2020, però encara lluny dels 47,09 TWh de 2019.
La demanda ha estat coberta, principalment, per l'energia nuclear (un 52,06%), que ha aportat gairebé set vegades el que ha aportat la hidràulica, nou vegades més que els parcs eòlics i més de 62 cops l'aportació solar fotovoltaica. A la nuclear l'han seguit les importacions amb un 11,26% (+255% respecte del 2020), els cicles combinats amb un 10,76%, i la cogeneració amb un 10,15%. Pel que fa a les fonts renovables, la hidràulica aporta un 7,52% de la demanda, l'eòlica un 5,85% i la solar fotovoltaica un 0,84%, mentre que la resta de tecnologies renovables sumen l'1,22% de la demanda elèctrica. Pel que fa a la demanda tèrmica coberta per renovables, la bioenergia, i en especial la biomassa, està creixent amb força a Catalunya i l'any 2020 va ser la renovable que va aportar més potència instal·lada, 66 MW.
Aquestes dades són alarmants perquè deixen palesa la dificultat per assolir els objectius pel 2030
L'autoconsum avança, la sobirania energètica no
L'any 2021, Catalunya ha augmentat la seva dependència de recursos externs per a cobrir la demanda d'electricitat fins al 84,6%. Destaca que aquest passat any s'han posat en servei 12.776 noves instal·lacions solars fotovoltaiques d'autoconsum, amb una potència de 87,3 MW, un 72% més del que es va instal·lar el 2020. La capacitat en autoconsum solar fotovoltaic a Catalunya és de 212,1 MW, que poden generar 275,7 GWh l'any, un 0,6% de la demanda elèctrica actual. Val a dir que els municipis on s'ha desplegat amb més força l'autoconsum tenen una rellevant implantació d'habitatges unifamiliars i disposen de rendes familiars altes que capten bona part de les subvencions. Aquest any no ha entrat en servei cap nou MW eòlic tot i que, actualment, hi ha en construcció cinc parcs a Catalunya que sumaran en el futur 128,15 MW de capacitat renovable. Tots aquests projectes van ser aprovats amb anterioritat a la publicació del Decret Llei 16/2019.
Aquestes dades són alarmants perquè deixen palesa la dificultat per assolir els objectius pel 2030. L'Observatori sempre ha considerat arriscat posar el focus de la transició energètica en una narrativa a llarg termini amb meta l'any 2050, atès que allunya les fites immediates i ajornar les decisions més necessàries. Les dades apuntades per la PROENCAT 2050, presentades aquest mes de febrer, disten poc de les previsions que es van fer en l'informe de l'Observatori de 2020 i, per tant, es consideren validades les dades de l'Observatori de necessitats de generació per 2030 i 2050 i dels costos de la seva implantació.
S'haurien de simplificar tots els procediments i s'hauria d'apostar per la col·laboració publicoprivada
El Decret Llei 24/2021, una eina insuficient
L'aprovació del Decret Llei 24/2021, d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, que modifica el Decret llei 16/2019, és l'eina jurídica del Govern per a la materialització de la seva estratègia d'implantació d'energies renovables. Això no obstant, tot i la millora, aquesta progressió ja va agafar una forta embranzida des de l'aprovació del Decret llei 16/2019. S'haurien de simplificar tots els procediments i, enfront del col·lapse l'Administració, s'hauria d'apostar per la col·laboració publicoprivada amb entitats i organitzacions professionals que ajudin a accelerar la tramitació de forma eficient, fiable i amb garanties. Seria recomanable que es marquessin terminis clars i breus als procediments que en cas de silenci es resolguin positivament. La modificació del Decret llei 24/2021 (inclosa al Decret llei 5/2022 de 17 de maig) proposa declarar la tramitació urgent dels procediments d'autorització per raons d'interès públic dels projectes solars i eòlics de fins a 5 MW. La mesura s'hauria d'ampliar a la resta de projectes perquè tingui un impacte efectiu i no sols cosmètic.
A Catalunya, el gruix de la transició energètica està fora de l'abast del Govern de la Generalitat
Avui, a Catalunya, la transició energètica es fa des de fora
El resultat és que, a Catalunya, el gruix de la transició energètica està fora de l'abast del Govern de la Generalitat, que ha sol·licitat autorització per evacuar subestacions elèctriques de 9.005,56 MW. D'aquesta potència, només el 14% es tramita a través del Govern, mentre que el 86% es tramita a través del Ministeri a Madrid: un 80,1% són projectes a l'Aragó i el 5,9% dels projectes preveuen infraestructures de generació a Catalunya. La dada manifesta que les barreres normatives del nou Decret llei impacten poc a les grans promocions, atès que tenen mitjans per agrupar projectes i salvar les restriccions; i els grans afectats són els projectes mitjans de capital local. També destaca la pèrdua d'oportunitats de generar riquesa al territori: com a dada, el 7.000 MW eòlics projectats a l'Aragó per subministrar energia renovable a Catalunya suposarien per als municipis que els allotgessin 248 milions d'euros d'impost de construcció (ICIO); més 27 milions d'euros anuals en impostos municipals (BICE i IBI) i 21 milions d'euros anuals als propietaris dels terrenys en concepte de lloguer, al llarg dels vint-i-cinc anys de vida del Parc. A més, s'estimen 8.300 llocs de treball en fase de construcció i 3.000 llocs directes i indirectes derivats del seu manteniment.
Renovables i ocupació: una oportunitat que cal afavorir
Com assenyala un exhaustiu estudi de FEGiCAT, basat en les necessitats reals de més de 900 empreses instal·ladores a Catalunya, caldrien 18.051 persones treballadores qualificades per cobrir les necessitats d'avui del sector dels instal·ladors. A aquestes, s'han de sumar 5.933 persones anualment, fins a 2050, per donar resposta a les necessitats derivades de la transició energètica: Per l'any 2030 es necessitarien 19.851 llocs de treball més, que amb els que falten actualment sumen 36.641 persones, només dedicades a implantació de renovables. Si mirem les necessitats que haurem de cobrir l'any 2050, els llocs sumen 177.992.
Com apunten les dades de SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya), aquests llocs de treball són de qualitat, estables i amb salaris de base de 1.500 euros en el nivell més baix. És rellevant afavorir la matriculació en cicles formatius que contribueixin a desenvolupar aquestes professions de futur: equipaments, promoció i divulgació.