Al Regne Unit, els pescadors costaners de petita escala, amb embarcacions de menys de 10 metres, representen el 80% de la flota total en nombre i proporcionen el 50% de l'ocupació relacionada amb la captura, que sovint viuen en comunitats vulnerables. Aquests pescadors, que desembarquen més de 110 milions de lliures esterlines (129 milions d'euros) anuals en peix i marisc, tanmateix, només tenen accés general al 2% de la quota de pesca del Regne Unit. L'experta Sarah Coulthard, catedràtica en ciències socials marines de la Universitat de Newcastle, demostra als seus estudis que la pesca a petita escala de les zones costaneres (que opera dintre de les sis milles nàutiques), és una indústria molt sostenible. Així, és molt probable que una llagosta de Northumbria, desembarcada localment, acaba generant menys impacte al medi ambient que no pas un alvocat importat.
A poc a poc, el govern britànic està començant a tenir en compte la importància d'aquests pescadors. Pel que fa a la sostenibilitat i a l'ocupació d'aquest sector cabdal, s'ha publicat ara fa poc una consulta del Departament de Transport per valorar quina és la millor opció d'oferir exempcions mèdiques pels pescadors que treballen en vaixells de 10 metres o menys d'eslora. És una petita passa, però mostra un canvi de direcció important. A Catalunya, la realitat del sector és també preocupant. Al gener es feia públic que en alguns ports tradicionals catalans ja no queda cap pescador. El nombre de pescadors s'ha reduït en més del 50% els darrers 25 anys i les tones de peix pescat també s'han reduït en una quantitat similar. És evident que hi ha un problema de poca previsió i de manca de polítiques de suport a aquesta indústria.
D'altra banda, hi ha el factor de l'alta qualitat del nostre peix de proximitat. Com podem permetre que la pesca de petita escala i de proximitat estigui desapareixent quan la qualitat del producte és de les millors del planeta? La maire, el besuc, el verat, el bonítol, el rap, el roger, el tacó, el sonso, el llorito, la sardina, l'escórpora, la galera, la sípia, el calamar, la gamba, el llagostí, el pop i altres espècies, moltes d'elles assequibles, sostenibles, delicioses i amb excel·lents propietats nutricionals, i que malauradament estem substituint massa sovint per productes de pesca industrial, de fora i menys sostenibles tot maltractant la indústria de proximitat que les pesca i que ho fa respectant el cicle de reproducció d'aquestes espècies.
Si la majoria de catalans preferim comprar peix de pesca industrial i llunyà poc s'hi pot fer
L'any 2022 es van consumir a Catalunya un total de 67.000 tones de peix fresc. I d'aquests, sis espècies, la majoria procedents de fora de Catalunya, representen més del 61% en volum del total consumit. Si la majoria de catalans preferim comprar peix de pesca industrial i llunyà, de la mateixa manera que hi ha catalans que prefereixen consumir un vi de fora que no pas un de català, poc s'hi pot fer. Ara bé, hi ha molts catalans que creiem en el producte de proximitat i de qualitat. Cal, per tant, trobar solucions adients per evitar la desaparició dels nostres pescadors de proximitat.
La Generalitat farà bé de continuar promovent el peix de proximitat i de mirar de facilitar que aquesta indústria sigui econòmicament viable. Això implica considerar mesures reguladores, fiscals i d'altra mena, així com exercir la seva influència a Madrid per permetre un marc que aturi i remunti la decadència a què es veuen sotmesos els nostres pescadors. També seria bo mirar més enllà i aprendre dels exemples d'altres països a l'hora de promoure aquests productes. Galícia ha aconseguit vendre's al món com una destinació turística per l'alta qualitat del seu marisc. A Escòcia i a Noruega han assolit una cosa similar amb el seu salmó. Catalunya, en canvi, que disposa de, com a mínim, una vintena d'espècies marines d'altíssima qualitat, no sap donar a conèixer cap fora de les nostres fronteres.
La Generalitat farà bé de continuar promovent el peix de proximitat i de mirar de facilitar que aquesta indústria sigui econòmicament viable
Si tenim en compte el nostre turisme, veurem que al podi de les nacionalitats que més van visitar Barcelona l'any passat, el número u se l'emporten els Estats Units, amb més d'1 milió d'allotjats (un 5,3% més que l'any anterior), seguit del Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya. Tots aquests són països amb un alt poder adquisitiu. De fet, el 2023 la despesa del turisme estranger a Catalunya va ser de 21.000 milions. En aquest sentit, cal integrar la promoció dels nostres productes d'altíssima qualitat, incloent-hi el peix de proximitat, en l'estratègia de captació de turisme d'alt nivell. No ens podem permetre el luxe de continuar maltractant els nostres pescadors de la mateixa manera que estem maltractant els nostres pagesos i d'altres col·lectius que treballen amb productes de qualitat i de proximitat i que, alhora, contribueixen d'una manera tan cabdal a la seguretat alimentària de Catalunya.