• Economia
  • El Cercle d’Economia carrega contra la polarització política

El Cercle d’Economia carrega contra la polarització política

El lobby empresarial que presideix Jaume Guardiola censura el PP pel bloqueig del Consell General del Poder Judicial, però també al govern central

Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia | EP
Jaume Guardiola, president del Cercle d’Economia | EP
Barcelona
17 de Novembre de 2022
Act. 17 de Novembre de 2022

El Cercle d’Economia adverteix contra la “polarització creixent” de la política per considerar que dificulta les sortides a les actuals crisi. El lobby empresarial que presideix Jaume Guardiola es mostra especialment contundent contra el PP d’Alberto Nuñez Feijóo, per bloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial, però també contra el govern de Pedro Sánchez, per impedir l’any passat que aquest òrgan nomenés els magistrats del Tribunal Suprem. D’aquest repàs a la classe política no se n’escapen les formacions catalanes, a les quals se’ls exigeix que aprovin els pressupostos de la Generalitat per l’any vinent.

 

Les notes d’opinió del Cercle d’Economia no deixen ningú indiferent. Aquesta vegada ataquen les principals formacions polítiques per la seva estratègia de confrontació que els impedeix arribar a acords. En les primeres línies, la nota adverteix que “les societats occidentals viuen moments de polarització creixent, una dinàmica que buida el centre polític, dificulta la negociació parlamentària i impedeix els acords transversals que les societats plurals necessiten per avançar. D’això se’n ressent el propòsit de la política”. Aquesta situació resulta “especialment preocupant” en un context de superposició de crisis –energètica, inflació, guerra a Ucraïna, climàtica, globalització, xocs comercials,...– que afecten als ciutadans. Per fer front a aquestes crisi, el Cercle subratlla que cal accelerar “la necessitat d’aconseguir consensos amplis”.

El Cercle d’Economia recorda als partits que governen o amb vocació de governar que són “els responsables de revertir les dinàmiques de confrontació”

Recorden que els partits que governen o que tenen vocació de govern són els “responsables principals” de revertir les dinàmiques de confrontació partidista. Posen com a exemple el bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial, de la qual en fan responsable al PP. “Que el principal partit de l’oposició hagi trencat les negociacions quan l’acord estava a punt de subscriure’s és lamentable des de qualsevol angle. Un partit que apel·la contínuament als valors constitucionals no pot incomplir, amb aquest bloqueig sistemàtic, els deures que la Constitució mateixa li imposa”.

 

La nota assenyala que el “pretext” del PP ha estat la reforma del Codi Penal en matèria de sedició. En aquest sentit, recorden que el Cercle d’Economia, que va donar suport a concedir els indults, “entén que pot ser una mesura que ajudi a canalitzar el conflicte territorial i a retornar-lo a l’àmbit de la negociació política”. Consideren que “modificar les normes penals no s’ha de barrejar amb el mandat constitucional de renovar el CGPJ”.

Però també critiquen als socis del govern de Pedro Sánchez per la modificació normativa que, l’any passat, va impedir que el CGPJ nomenés els magistrats del Tribunal Suprem. El Cercle d’Economia apel·la al conjunt de les forces polítiques i, especialment, als dos partits principals, a reprendre “immediatament” la negociació per desbloquejar el govern dels jutges.

Pel que fa a la política catalana, el Cercle d’Economia exigeix que les formacions polítiques facilitin l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. “L’única manera de tirar endavant els pressupostos és amb un acord entre les forces polítiques principals. En el fons, això implica una oportunitat per sortir de la dinàmica de blocs en què la política catalana fa anys que està instal·lada”, assenyala el lobby empresarial. Adverteixen als partits amb vocació de govern que “mantenir-se a la trinxera seria un acte profundament irresponsable”.

I detallen el preu d’aquesta “irresponsabilitat”: un total de 3.098 milions d’euros, l’augment de la capacitat de despesa de la Generalitat per al 2023, que el Consell de Política Fiscal i Financera ja ha validat i que si no s’aproven nous pressupostos, quedaria en l’aire.

Recorden que sense pressupostos, el govern de la Generalitat “no podria aprovar inversions noves, cosa que encara agreujaria més la falta d’inversió pública a Catalunya, perquè el ritme d’execució de les inversions estatals es manté en mínims inacceptables i, lluny de corregir-se, es va accentuant”.