La digitalització del transport, nexe d'unió entre administracions?

El CETMO presenta l'Observatori de la Digitalització del Transport a la Mediterrània Occidental, que té per objectiu adaptar la mobilitat a les noves tecnologies

Presentació de l'Observatori de la Digitalització del Transport en la Mediterrània | Territori
Presentació de l'Observatori de la Digitalització del Transport en la Mediterrània | Territori

Liderar el transport del futur. Aquest és el repte de les administracions públiques i aquest pot ser un dels nexes d'unió entre les diferents institucions. Així s'ha posat de manifest durant la presentació de l'Observatori de la Digitalització del Transport a la Mediterrània Occidental del Centre d'Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO) al Departament de Territori, on les personalitats i ponents que hi participaven han fet evident la necessitat de cooperar entre elles perquè la digitalització del transport sigui una realitat. L'Observatori "ajudarà administracions, ciutadania i empreses a fer créixer l'economia i a fer-ho, a més, des d'una vessant de sostenibilitat ambiental, social i econòmica", assegura el conseller de Territori, Damià Calvet.

Més info: Via directa cap a la mobilitat del futur

El repte de digitalitzar el transport és, per al conseller, "un full de ruta inexcusable de totes les administracions". A parer seu, aquesta "agenda urbana" hauria de "permetre pensar millor per disposar de millors àrees metropolitanes i donar millors serveis a les persones". De fet, l'Observatori facilitarà aquesta tasca i, segons Calvet, "aportarà rigor, coneixement i poder per elaborar indicadors avançats per posar de cara a l'opinió pública tota la feina". L'objectiu és, en paraules del director de l'Observatori, Guillem Vall, convertir-lo en "un instrument de referència en la digitalització del transport" i fer que "la digitalització ens ajudi a reduir despeses i a aprofitar els actius que tenim". De moment, l'Observatori serà un projecte pilot de dos anys, però la idea és que acabi sent "un observatori permanent".

Calvet: "El repte de digitalitzar el transport és un full de ruta inexcusable de totes les administracions"

Si bé, com sosté Vall, "els serveis seran el nucli del transport", "la sostenibilitat serà la base del seu creixement". Aquesta és l'exigència del viatger digital. La consultora de mobilitat i ciutats intel·ligents a Doxa, Anna Grau, apunta en aquest sentit que "cal entendre la mobilitat com a models de serveis", així com "incentivar una mobilitat més sostenible". I és en aquest punt on entra en joc el MaaS (Mobility as a Service), la mobilitat com a servei.

El Netflix de la mobilitat

D'aquesta manera, el MaaS "és el nou model de negoci" perquè brinda "l'oportunitat d'ampliar rols i responsabilitats de proveïdors i operadors de transport públic o privat". Precisament per això, i perquè el MaaS integra administracions, institucions, empresa privada i centres formatius, "la digitalització els permetrà exercir com al comercialitzador que manté el contacte directe amb el client final", segons posa de relleu Grau.

La consultora de mobilitat afegeix que aquesta possibilitat de personalitzar els serveis converteix el MaaS en el "Netflix del transport" i pot obrir la porta a noves opcions que permetin personalitzar preus i tarifes, als desplaçaments multimodals o, fins i tot, al transport porta a porta. Aquest canvi en els serveis, que avança fins i tot més ràpid que la tecnologia -com han manifestat els diversos ponents-, generarà, doncs, "una disrupció i una transformació als seus models de negoci".

Grau: "La digitalització els permetrà exercir com al comercialitzador que manté el contacte directe amb el client final"

Una disrupció on, altra vegada, les administracions jugaran un paper important, no només per "l'impacte positiu sobre el conjunt de l'economia" que aportarà la digitalització com recorda el director del Centre d'Innovació del Transport (CENIT), Sergi Saurí, sinó també pels impactes que comportarà a curt termini com la productivitat, l'eficiència o els nous serveis. A més, insisteix Saurí, "les noves tecnologies incidiran en unes millores ambientals" i és justament per aquest motiu que "l'administració pública pot tenir un cert paper de lideratge".

Treballar amb llums llargues

I en tot això tots els actors hi estan d'acord. Després de recordar que el transport dóna feina a prop de 900.000 persones a tot Espanya i que representa aproximadament el 5,6% del PIB, a secretaria de Transport del Govern espanyol, María José Rallo, ha volgut sumar forces amb el Departament de Territori i el CETMO posant damunt la taula que "cal treballar en una estratègia de sostenibilitat amb llums llargues i mirant al futur perquè suposi millores en la societat". En aquest sentit, ha volgut deixar ben clar que "ningú no té competències exclusives en la mobilitat" i ha reforçat la idea que perquè tot plegat sigui una realitat "cal fomentar la cooperació, que resulta fonamental en totes les administracions".

I és que, segons Rallo, tant la digitalització i la incorporació de les noves tecnologies com el procés de descarbonització "exigeixen una reorientació de les polítiques inversores i qualsevol iniciativa que ens ajudi a aprofitar el que tenim". Una reorientació i una cooperació bàsica si, com diu l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), al 2050 la mobilitat de les persones es multiplicarà quasi per tres i la de les mercaderies per més de tres.

És per tot això que, com diu el director general del CETMO, Òscar Oliver, tant les estacions 4.0 com les infraestructures intel·ligents i el blockchain "han de generar un retorn pràctic i real en les persones i les mercaderies". I, és també per això, que la línia de treball en què es basa l'Observatori "és un projecte local i global que ha d'afavorir les línies de transport i fer-lo sostenible".

Metros vells, noves mentalitats (i modalitats)

Sota l'argument que hi ha "nous models de mobilitat, però continuem necessitant el metro", el director de Projectes Estratègics de Metro a TMB, Ramon Malla, avisa que "el metro automàtic està molt bé, però no és suficient, passaran més coses per les que ens hem de preparar". Malla, que parteix de la base que el metro és "vell", es lamenta que "els administradors fan solucions propietàries privades i, mentre que el món és obert, nosaltres estem tancats".

Malla: "El món és híbrid i estem aplicant tecnologia de fa 40 anys: és molt difícil fer un metro automàtic amb les teves ulleres de metro tradicional"

En aquest sentit, recorda que, mentre que "la demanda té una corba, la resposta del metro és una recta, quan la tecnologia permet fer moltes coses" i més ara que "l'oferta i la demanda és individualitzada i nosaltres encara estem en la pauta del transport massiu de principis de segle". Segons el seu parer, el que caldria és "agafar el Petit Príncep i fer el salt cap a altres llocs" perquè, subratlla, "el món és híbrid i estem aplicant tecnologia de fa 40 anys". "És molt difícil fer un metro automàtic amb les teves ulleres de metro tradicional", sentencia.

Mirar el món des d'un altre prisma per poder avançar és essencial. I és per això que, com diu el president de l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, Jordi Xena, "des de les administracions públiques, no només cal que estiguem preparats, sinó que ho volem liderar". I és que, sosté Oliver, "si les coses estan canviant, toca a tots els sectors fer-ho" perquè "no són amenaces, són oportunitats i l'administració ha de fer coses diferents".

Més Informació
Mobilitat sostenible per als empleats de la Diputació de Barcelona
Tarragona, epicentre mundial del transport de pasta de paper
Els trens de Rodalies transporten un 3,7% més de passatgers
Avui et destaquem
Comentaris