Durant dècades, la menopausa ha estat un punt cec de recerca. No ho dic jo, ho diu la mateixa traçabilitat digital. Proveu d'escriure la fórmula “menopausa" i "invisible” a qualsevol cercador i topareu amb una constel·lació de titulars que denuncien el buit científic, mèdic i institucional al voltant d’aquesta etapa vital que malauradament hem de passar les dones. Aquest dissabte, 18 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial de la Menopausa, la ciència i la innovació catalanes fan un pas endavant per capgirar el panorama i obrir la porta a un nou sector econòmic emergent: la salut i la tecnologia per a la menopausa.
Abans, però, desglossem un conjunt de dades que ens permetran dimensionar el repte. A Catalunya hi ha més d'1,4 milions de dones d'entre 45 i 70 anys segons Idescat, "un col·lectiu especialment exposat als efectes de la menopausa", tal com alerta Dexeus Dona. Un estudi recent de la clínica -reconeguda amb el guardó al sector dels serveis a la 30a Nit de Cecot-, que recull una mostra de més de 800 dones d’entre 40 i 70 anys residents a la ciutat de Barcelona, revela que prop del 80% de les dones experimenten algun símptoma de la menopausa i el 40% manifesten canvis d’humor, ansietat o episodis depressius. A més, gairebé 1 de cada 2 dones assegura que aquests símptomes afecten de manera significativa la seva qualitat de vida i el seu rendiment laboral.
Gairebé 1 de cada 2 dones assegura que els símptomes de la menopausa afecten de manera significativa la seva qualitat de vida i el seu rendiment laboral, segons Dexeus Dona
La darrera enquesta de Domma-empresa especialitzada en la recerca i acompanyament de la menopausa- assegura que el 89% de les dones espanyoles no se senten ben acompanyades pel seu professional mèdic durant aquesta etapa. A la soledat i desinformació s’hi suma la manca de formació específica, l’escassetat de tractaments preventius i una tendència a la sobremedicalització que no respon al desig real de les pacients: el 93% preferiria abordatges naturals i no invasius. En aquest context, Domma ha impulsat el primer comitè mèdic especialitzat en climateri per formar professionals sanitaris amb una mirada integrativa i actualitzada.
Més de 140 pistes biològiques per entendre la menopausa
A aquest impuls clínic i formatiu s’hi suma la recerca científica. El centre tecnològic Eurecat -en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO)- ha descobert més de 140 compostos del metabolisme que podrien utilitzar-se com a biomarcadors de transició cap a la menopausa o perimenopausa. L’estudi, publicat a la revista Clinical Science, aporta coneixement sobre els mecanismes biològics que acompanyen aquesta etapa i obre la porta a intervencions personalitzades i a un nou sector econòmic emergent.
La troballa és especialment rellevant perquè permet anticipar els canvis hormonals i metabòlics abans que apareguin els primers símptomes. Mitjançant tècniques de lipidòmica -una branca de la ciència òmica que estudia els lípids a gran escala-, s’han identificat alteracions en els nivells de progesterona, estradiol, colesterol i hormona luteïnitzant (LH), que podrien servir com a senyals d’alerta primerenca. Antoni Caimari, director de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, assegura que “disposar de biomarcadors a l’inici de la perimenopausa obre noves oportunitats per dissenyar intervencions que millorin els símptomes vasomotors, l’osteoporosi i els riscos metabòlics associats a la postmenopausa”.
Caimari (Eurecat): "Disposar de biomarcadors a l’inici de la perimenopausa ajuda a millorar els símptomes vasomotors, l’osteoporosi i els riscos metabòlics associats a la postmenopausa"
Però la ciència i la tecnologia no caminen soles. A Catalunya, la recerca biomèdica ha trobat aliades en un teixit emprenedor que transforma el coneixement en solucions reals i tangibles. Segons l'entitat Biocat, la BioRegió de Catalunya -que agrupa el conjunt de les d'empreses, centres de recerca, hospitals, universitats, administracions i agents de suport- concentra el 69% de les startups femtech de tot l’estat espanyol, amb un pes destacat en salut digital, ginecologia, fertilitat i menopausa. Domma n’és l'exemple paradigmàtic, però altres iniciatives com Oxolife, Time is Brain o MiMARK Biomedical també aposten per la recerca aplicada amb impacte directe en la salut femenina.
El "boom" global del femtech
No hi ha cap mena de dubte que el mercat de la tecnologia per a la salut femenina -conegut com a femtech- viu un moment d’expansió sense precedents. L'informe La salut de la dona s'enlaira. De tabú a negoci milionari, elaborat per EAE Business School, ho corrobora. Revela que el sector va assolir un valor de 45.578 milions d'euros l'any 2023, amb una previsió de 158.174 milions per al 2032, que suposaria un augment exponencial del 247%.
El sector 'femtech' va assolir un valor de 45.578 milions d'euros l'any 2023, amb una previsió de 158.174 milions per al 2032, segons EAE Business School
A més, el document detalla que el sector global de salut per a la dona va sumar més de 36.900 milions d’euros el 2023, un creixement del 300% en només cinc anys. La previsió és que arribi als prop de 59.000 milions d’euros el 2033. L'informe també subratlla que cada euro invertit en salut femenina genera un retorn de tres euros, i que abordar de manera eficaç l’endometriosi i la menopausa podria aportar 115.550 milions d’euros al PIB mundial abans de l’any 2040. “La rendibilitat no només s’aconsegueix invertint, sinó també promovent mesures que ajudin i millorin la qualitat de vida de les dones”, apunta Iolanda Marchueta, autora de l’estudi i professora d'EAE Business School.
En definitiva, i amb la mirada posada en la salut femenina, la recerca catalana ha obert una nova via d’innovació biomèdica i empresarial. La identificació de biomarcadors per a la perimenopausa, sumada a l’auge del sector femtech, dibuixa un escenari on la ciència, la tecnologia i l’emprenedoria comencen a convergir per abordar un repte històric amb solucions tangibles.