Són constants les crides que demanden a Europa fer una passa endavant en el món de la innovació per no quedar-se enrere en la competència internacional que els Estats Units i la Xina entaulen en tota mena d’àmbits. Sectors com els semiconductors, la quàntica o la supercomputació són alguns dels qui més pressa reclamen al continent per prendre mesures, siguin una relaxació de les restriccions normatives, l’acceleració dels processos burocràtics o un suport econòmic més ferm.
Davant d’un panorama com aquest, hom podria predir un estancament greu de les economies europees en l’àmbit de la innovació, superades amb escreix per estats americans i asiàtics. Tanmateix, estudis de gran renom com l’Índex Mundial d’Innovació ens apunten el contrari: que Europa manté encara un paper nuclear en la generació de coneixement i noves solucions. A l’espera de conèixer les dades de l’informe de 2025, l’edició de 2024 està governada per països del Vell Continent: en trobem tres dins del top 5, set dins del top 10 i 12 dins del top 20.
L’informe és elaborat des del 2007 per l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) i analitza tant els inputs com els outputs que marquen la innovació d’un país. Un concepte, el d’innovació, que no es limita a les accions d’R+D d’empreses i universitats, sinó que també té en compte el progrés i adopció de tecnologia i els impactes socioeconòmics a través d’una vuitantena d’indicadors diferents.
Malgrat entrar dins del top 30 amb una 28a posició que millora les dels anys anteriors, Espanya no es troba dins de l’elit europea, sinó que ocupa una discreta 17a posició dins del continent. Cal, doncs, parar atenció als països més ben posicionats per radiografiar els punts calents d’innovació europea, un viatge que ens allunya de la Mediterrània i ens acosta al centre i al nord d’Europa.
Suïssa: patents i indústria química
La confederació alpina és el líder indiscutible de l’Índex Mundial d’Innovació de l’OMPI. Ho és des de fa 14 anys, en els quals no ha cedit mai la primera posició del rànquing que lidera gràcies a les seves altes puntuacions en patents internacionals i pagaments de propietat intel·lectual per càpita. La poca població de Suïssa i la seva alta productivitat relativa és un dels factors principals d’aquesta posició, liderada per altres indicadors com l’accés a les tecnologies de la informació, les col·laboracions en R+D entre indústria i universitats, les aportacions a GitHub per milió d’habitants o la producció cinematogràfica per milió d’habitants, àmbits que encapçala internacionalment.
Són tres els indicadors principals que Suïssa millora respecte a l’informe de 2023: la inversió en R+D, amb un 3,3%; l’adopció de la robòtica, que creix un 16,4%, i la implementació del vehicle elèctric, que creix un notori 37,3%. Per contra, el país centreeuropeu cau en un total de vuit indicadors, tot i que en la majoria dels casos són davallades inferiors al 5%. Es tracten de les publicacions científiques, el nombre de patents internacionals, la connectivitat d’amplada de banda fixa, la productivitat laboral i l’esperança de vida. Més destacades són les baixades en nombre (-19,2%) i valor (-43,7%) d’operacions de capital risc, així com el canvi de temperatura de l’aire, que creix 2,7°.
Un dels àmbits on més destaca Suïssa a escala global és en la indústria mèdica, com demostren els seus dos principals clústers regionals, els de Zúric i Basilea, classificats a l’informe com el 50è i 96è millors del món, respectivament. El primer d’ells acumula més patents en tecnologia mèdica, mentre que el segon té el focus posat en el sector farmacèutic. En ambdós casos, l’especialitat acadèmica més important és la química.
Suècia, capital tecnològica
De les valls muntanyoses de Suïssa viatgem fins a les costes del nord del Mar Bàltic per trobar Suècia com a segon país millor classificat a l’Índex Mundial d’Innovació. Una plaça no tan inamovible com la del país alpí, però que ha mantingut en quatre de les darreres cinc edicions de l’informe. De la mateixa manera que Suïssa, Suècia destaca en diversos indicadors en termes relatius per població, com són la ràtio d’investigadors a temps complet per milió d’habitants o el nombre de patents internacionals per bilió de PIB per càpita. Amb tot, el país escandinau també destaca en termes absoluts en l’exportació de serveis culturals i de creació i en el pagament i rebut de la propietat intel·lectual, tots ells àmbits que lidera internacionalment.
Suècia assoleix també un equilibri en la variació dels principals indicadors analitzats, amb sis pujades i sis caigudes. Les notícies més positives són el gran salt que s’ha experimentat en connectivitat 5G, amb un creixement del 177,2%, i els que es registren en nombre d’operacions de capital risc (18%) i presència de vehicles elèctrics (27,3%). Més minoritàriament, l’estat també creix en inversió en R+D, adopció de la robòtica i en esperança de vida. Per contra, el valor de les operacions de capital risc és l’indicador que més cau amb un 18%, amb davallades més minoritàries en el nombre de publicacions científiques, les patents internacionals, la connectivitat de banda ampla fixa i la productivitat laboral. Per la seva banda, en temperatura de l’aire registra un augment d'1,5°.
I si de Suïssa destacàvem la seva potència dins del camp de la química, l’as a la màniga de Suècia és la tecnologia. El país nòrdic també aconsegueix col·locar dos clústers regionals al top 100 mundial, Estocolm (40a posició) i Göteborg (99a), en tots dos casos centrats en l’enginyeria com a camp acadèmic principal. Amb tot, hi ha divergències quant a la principal categoria de patents: la capital del país domina en comunicacions digitals, mentre que a Göteborg aposten més pel transport.
El Regne Unit: diversificació industrial i excel·lència acadèmica
Darrere dels Estats Units i de Singapur, països que ja destaquen en altres àmbits pròxims com en la captació de startups, el Regne Unit tanca el top 5 del rànquing de l’OMPI com a país millor posicionat en l’àmbit de la innovació. A l’edició de 2024, Londres ha cedit la quarta plaça que havia ocupat els darrers quatre anys a Singapur, però això no vol dir que el país anglès no conservi les fortaleses que el mantenen a l’elit de la innovació. El Regne Unit és el país amb el millor índex h dels documents citables, l’indicador que quantifica la productivitat científica i l'impacte dels articles d'un investigador; i també el país amb una valoració més alta dels seus unicorns dins del PIB. A més, la unió britànica és segona en diversificació de la indústria domèstica i en la classificació del rànquing QS, que avalua 800 universitats d’arreu del món.
A l’edició de 2024 de l’Índex Mundial d’Innovació, el Regne Unit creix en més indicadors dels que decreix. Destaca especialment la connectivitat 5G i l’adopció del vehicle elèctric, on registra augments del 78,3% i del 66,3%, respectivament; però també mostra xifres incrementals en inversió en R+D, nombre d’operacions de capital risc, implementació de la robòtica i esperança de vida. A l’altra banda de la balança, el valor que més cau en termes relatius és el del valor de les operacions de capital risc, amb una davallada del 34,9%, però també es redueixen les patents internacionals i les publicacions científiques. A més, el país registra un augment d'1,5° en la temperatura de l’aire.
No sorprèn a ningú la identificació de Londres com un dels principals hubs mundials d’innovació, ocupant la 21a plaça del top 100 mundial de l‘informe, però no és l’únic clúster que el Regne Unit incorpora a la classificació, sinó que també es fan un lloc Cambridge (66è) i Oxford (78è). Dins de la gran diversitat industrial que ja assenyalàvem al principi, a la capital britànica destaquen els béns de consum com a camp amb més patents registrades i l’enginyeria com a principal especialitat acadèmica, mentre que Cambridge i Oxford comparteixen la física com a camp d’estudi estrella, però difereixen en la patent principal: tecnologia computacional per a la primera, biotecnologia per la segona.