La setmana passada vaig llegir un document de recerca, un paper, que em va deixar incòmode. No només pel que deia, que també, sinó per com de familiar em va resultar. A mesura que avançava en les seves pàgines, em reconeixia en molts dels comportaments que descrivia: demanar a la intel·ligència artificial que escrigui un text “ràpid”, que resumeixi alguna cosa “per sortir del pas”, que proposi idees “encara que després ja ho revisaré”. I, gairebé sense adonar-me'n, acceptar el resultat amb un lleu retoc… o fins i tot sense ell.
Aquest article no és un pamflet tecnòfob ni una advertència apocalíptica. És una investigació rigorosa, presentada a la conferència CHI 2025 de l'Association for Computing Machinery (ACM), basada en dades reals i en l'experiència concreta de més de 300 professionals del coneixement.
"Com més confiança dipositem en la IA, menys pensament crític exercitem"
I el seu missatge és tan clar com inquietant: "Com més confiança dipositem en la IA, menys pensament crític exercitem". No perquè la IA sigui “dolenta”, sinó perquè, a poc a poc, deixem de pensar.
Menys esforç, menys criteri
La investigació liderada per Carnegie Mellon University en col·laboració amb Microsoft Research va analitzar 936 casos reals d'ús d'IA generativa en la feina quotidiana de 319 knowledge workers: perfils tècnics, creatius, financers, educatius, legals i comercials.
No eren estudiants. No eren experiments de laboratori. Era feina real, amb conseqüències reals. La pregunta central era simple, però profunda: què passa amb el pensament crític quan usem IA generativa? Les conclusions van ser clares.
En primer lloc, l'ús d'IA redueix l'esforç cognitiu percebut. En tasques com cercar informació, sintetitzar, analitzar, redactar o avaluar, molts professionals senten que pensar costa menys quan utilitzen aquestes eines. En segon lloc, com més gran és la confiança en la IA, menor és el pensament crític. Quan donem per fet que l'eina “ja fa bé la tasca”, tendim a qüestionar menys, a verificar menys i a reflexionar menys. I, en tercer lloc, com més confiança en un mateix, més pensament crític… encara que costi més. Els professionals que confien en el seu propi criteri pensen més, revisen més i qüestionen més, encara que això impliqui un esforç mental més gran.
La paradoxa és evident: pensar menys és més còmode; pensar millor és més exigent. I la IA, sense imposar-ho ni fer-ho explícit, ens empeny de manera subtil però constant cap a aquesta comoditat.
Del fer al supervisar
Un dels descobriments més reveladors de l'estudi no és que la intel·ligència artificial elimini el pensament, sinó que el desplaci silenciosament. Durant anys, el treball intel·lectual consistia a buscar informació, analitzar alternatives, construir arguments i redactar conclusions. Pensar formava part del procés. Avui, cada vegada més, aquest esforç es trasllada a una altra fase: comprovar si el que proposa la IA és correcte, integrar respostes generades, ajustar el to i supervisar el resultat final.
El pensament crític, com qualsevol múscul, no desapareix d'un dia per l'altre: s'afebleix quan deixa de fer-se servir
Els autors descriuen aquest canvi com el pas de task execution a task stewardship: és a dir, d'executar, a vigilar. El problema no és el canvi en si: supervisar també és una forma de treballar. El problema és que deixem d'entrenar la ment mentre supervisem. Perquè el pensament crític, com qualsevol múscul, no desapareix d'un dia per l'altre: s'afebleix quan deixa d'utilitzar-se.
L'erosió no passa en l'important, sinó en el quotidià
Aquí apareix una de les idees més inquietants de l'estudi: el pensament no es perd en els moments clau, sinó en la rutina.
No deixem de pensar quan hi ha molt en joc. Ni quan la decisió és clarament estratègica. Ho fem en el petit. En el correu ràpid. En el resum que “no mereix massa temps”. En la presentació que cal tirar endavant sense complicacions. Aquí és on comencem a delegar l'esforç mental. I com no passa res immediat, assumim que no hi ha problema. Però el pensament crític no s'entrena en les excepcions, sinó en la repetició. Si només l'activem quan la decisió és estratègica i el desactivem en el dia a dia, perdem pràctica, agilitat i criteri. I quan arriba el moment veritablement crític, potser ja no estem tan preparats com creiem.
Per això el risc de la IA no és evident ni immediat: és silenciós. No ens torna menys intel·ligents, però pot acostumar-nos a pensar menys. I aquest hàbit, o la seva absència, acabarà passant factura.
Cinc idees pràctiques per pensar amb la IA
De l'estudi es desprenen algunes línies d'acció especialment rellevants:
- Dissenyar fricció cognitiva: no tot ha de ser immediat. La velocitat sense reflexió acaba erosionant el criteri.
- Deixar d'assumir que pensar ve de sèrie: el pensament crític no és innat: es construeix amb pràctica… o es perd per desús.
- Usar la IA com a copilot, no com a pilot automàtic: si no saps fer una tasca sense IA, difícilment sabràs avaluar la qualitat del seu resultat.
- Premiar el qüestionament, no només l'eficiència: quan només mesurem output i rapidesa, fomentem decisions ràpides, però pensament superficial.
- Recuperar el valor de l'esforç cognitiu: pensar costa, i això no és una fallada del sistema, sinó un senyal de qualitat professional.
Aliment per al pensament
Per a mi, pensar continua sent un acte de responsabilitat. La intel·ligència artificial és una eina extraordinària d'eficiència. Però també pot convertir-se en un mecanisme silenciós de substitució cognitiva quan s'utilitza sense criteri.
El risc no és que la IA pensi per nosaltres, sinó sinó que acabem construint organitzacions, processos i professionals per als quals pensar ja no és necessari. Quan el pensament deixa de ser un requisit operatiu, l'avantatge competitiu es dilueix. I el que es perd no és velocitat, sinó criteri. Com gairebé sempre, no és un problema tecnològic. És una decisió de gestió, i tindrà conseqüències.
Aquest article forma part de la secció 'Food for Thought', un espai per obrir converses que vagin més enllà del dia a dia. No busquem respostes tancades, sinó preguntes que ens obliguin a pensar diferent sobre innovació, lideratge i economia d'impacte. Perquè, de vegades, el que més alimenta no són les respostes… sinó les bones preguntes.