“Tot es transforma”, recordava Antoine Lavoisier (París, 1743–1794). I tenia raó: l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.
I la feina? Sobre el paper passa el mateix: els llocs no desapareixen, canvien d’envàs. El que ahir era ocupació fixa, avui és fixa-discontínua, freelance per projecte, feina de plataforma, híbrida… o fins i tot es manifesta com a assistent d’intel·ligència artificial. En el fons, un lloc no s’extingeix: s’amortitza, se n’extreu el suc de productivitat i després muta en una altra forma de treball.
Però tu i jo sabem que l’equació no quadra tan netament. Entre que un rol desapareix i un altre neix, el sistema trontolla. I quan la vibració és massa forta, ressona i l’ordre es trenca. Això és entropia laboral: molta agitació, poca direcció. La irrupció de la IA multiplica aquesta entropia. No perquè falti tecnologia, sinó perquè la cultura empresarial —la manera com ens organitzem, ens refiem o desconfíem— no sempre està preparada per absorbir el canvi. I aquí és el nucli d’aquest article: la IA no és un repte tecnològic, sinó cultural.
La IA no és un repte tecnològic, sinó cultural
La il·lusió tecnològica
Cada setmana es repeteix el mateix mantra: “ja estem en IA, hem contractat nous models i agents”. Però aquesta és la gran il·lusió tecnològica: creure que una llicència canvia una empresa. La transformació comença en la cultura, no en la factura. La gran trampa tecnològica és confondre accés amb adopció i eina amb cultura. La realitat és implacable: una IA mal integrada no genera avantatge, sinó rebuig, desconfiança i frustració. El que prometia ser una palanca competitiva pot acabar en inversió perduda o, pitjor encara, en despesa enfonsada que llastra l’organització si no s’actua amb criteri, planificació i bon assessorament.
La IA no s’implanta, s’orquestra. I tota orquestra necessita partitura i director. Com a mínim, tres peces:
-
Tecnologia adequada, no la moda del moment.
-
Integració cultural, que construeixi narratives i confiança.
-
Mode beta, acceptar que vivim en una versió de prova permanent: provar, fallar i aprendre sense descans.
Pregunta clau: estàs orquestrant estratègicament la IA a la teva empresa o només has comprat instruments per provar i sense partitura?
Entropia laboral i miratge cultural
Quan la IA entra en cultures mal preparades, l’energia es dispersa:
-
En cultures rígides, els empleats la veuen com una amenaça. Sorgeixen resistències, boicots silenciosos, “picaresca digital”: informes duplicats, processos inflats per justificar hores humanes.
-
En cultures opaques, la IA es converteix en eina de control: vigilància de temps, productivitat mesurada al mil·límetre, algorismes que decideixen sense donar explicacions. Resultat: desconfiança.
-
Però en cultures beta i líquides, la IA es converteix en catalitzador: es prova, es falla, s’aprèn, es documenta i es torna a intentar. Allà, l’error no es castiga, es comparteix. La IA multiplica l’energia organitzativa en lloc de dispersar-la.
En definitiva, la IA és un mirall cultural. Reflecteix el que ja som, però en alta definició:
-
Una empresa jeràrquica farà servir IA per controlar més de pressa.
-
Una empresa col·laborativa la farà servir per empoderar més persones.
-
Una empresa curtterminista buscarà eficiència a qualsevol preu.
-
Una empresa amb propòsit clar la posarà al servei de la seva missió.
La conclusió és incòmoda: la IA no crea ni destrueix cultura, la transforma. I si el que troba és por o desordre, això és el que amplificarà.
Però la veritable transcendència de la intel·ligència artificial no està en el que calcula, sinó en el que desperta en les persones i en la cultura d’una organització:
-
Quan allibera creativitat, impulsa la inclusió i reforça la confiança, es converteix en tecnologia humana, perquè multiplica el millor de nosaltres.
-
Quan només retalla costos, vigila tasques i redueix les persones a engranatges, no transforma res: és simple mecanització digital amb un altre nom.
La frontera és clara i el dilema, inevitable: la IA a la teva empresa està potenciant el talent o l’està erosionant? D’aquesta resposta en dependrà si la feina del futur es converteix en una experiència més rica i humana… o en una versió degradada de si mateixa.
Mode beta: un mode d’integració
Els grans avenços tecnològics mai no arriben de cop, avancen per etapes. Els cotxes autònoms ho demostren: sis nivells d’autonomia, del 0 al 5. La tecnologia ja frega el nivell 5 —conducció plena—, però seguim encallats. El problema no és l’algorisme, és la cultura: confiança social, claredat legal i acceptació professional. A les empreses passa el mateix amb la IA: pots tenir la tecnologia a punt, però si la teva cultura està ancorada en el “nivell 0”, l’organització no avança. D’aquí la utilitat del mode beta:
-
Provar en petit.
-
Corregir de pressa.
-
Compartir aprenentatges.
El mode beta no és debilitat, és supervivència. Permet conviure amb la imperfecció sense fracturar la cultura, i converteix l’entropia laboral en aprenentatge organitzatiu. Cada lloc de treball compleix un cicle: es crea, aporta productivitat, s’amortitza i es transforma. Aquesta transició genera soroll i incertesa. La combinació de tecnologia humana i mode beta és el que converteix aquest desordre en noves oportunitats de feina.
La direcció del canvi
L’entropia és inevitable: cada transformació genera soroll, tensió i desordre. La diferència està en com es gestiona. Una cultura madura converteix aquesta entropia en energia productiva; una cultura fràgil la transforma en caos. La intel·ligència artificial no resoldrà aquest dilema. Al contrari, l’amplificarà. Perquè la IA no és un fi en si mateix, sinó un mirall i un accelerador del que ja som.
L’entropia és inevitable: cada transformació genera soroll, tensió i desordre
La gran pregunta per a qualsevol directiu avui no és si ha d’adoptar IA —això ja no es discuteix—, sinó si la seva cultura està preparada per absorbir-la sense col·lapsar. I, sobretot, si és capaç de viure en mode beta, acceptant que la transformació mai no estarà acabada.
Al final, tornem a Lavoisier: “l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma”. El mateix passa amb la feina, amb la cultura i amb la tecnologia. La qüestió no és si es transformaran, sinó en quina direcció volem que ho facin.
Nota per als puristes
El títol més rigorós d’aquest article hauria estat Energia laboral. Però siguem sincers: no sonava tan xic ni tenia tant de punch. Entropia laboral incomoda més, suggereix més i, sobretot, obliga a pensar diferent.
Aquest article forma part de la secció Food for Thought, un espai on volem obrir converses que vagin més enllà del dia a dia. Aquí no donem receptes tancades, sinó idees que conviden a pensar diferent sobre innovació, lideratge, economia d’impacte i tot el que està transformant el món empresarial. Perquè de vegades, el que més nodreix no són les respostes… sinó les bones preguntes.