Hi ha moments en la història laboral que passen desapercebuts mentre succeeixen, però que anys després reconeixem com a punts d'inflexió. Tot indica que el 2025 serà un d'ells.
Des de principis d'any, moltes grans companyies, especialment tecnològiques i industrials, han anunciat reduccions significatives de plantilla. Els titulars varien cada setmana (Amazon, Intel, Microsoft…), però el missatge de fons es repeteix: reorganització, automatització, intel·ligència artificial, eficiència global.
Tanmateix, les dades oficials dibuixen un altre escenari. L'Organització Internacional del Treball (OIT) confirma que l'ocupació global es manté estable, amb nivells històricament baixos d'atur. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) afegeix que la creació d'ocupació continua, encara que sota noves dinàmiques. No estem davant d'una destrucció del treball en termes absoluts: el que està canviant és on es genera, qui el sosté i quin tipus de talent pot prosperar en cada context.
El que està canviant és on es genera la feina, qui la sosté i quin tipus de talent pot prosperar en cada context
Estem davant el punt zero del talent: Un moment en què destruir ocupació al cim pot alliberar l'energia necessària per fer néixer noves oportunitats a la base.
Quan les grans destrueixen ocupació, el talent no desapareix: s'allibera
Molts acomiadaments actuals no responen únicament a caigudes d'ingressos. Reflecteixen decisions estratègiques: automatització accelerada, reorganització de funcions, recentralització global o inversions massives en IA.
Més enllà del nombre d'afectats, el rellevant és el que aquesta onada revela:
- Transformació accelerada i polarització de rols.
- Alentiment de la promoció interna (Workday, 2025).
- Menors oportunitats de desenvolupament professional en estructures cada cop més centralitzades.
Però hi ha alguna cosa encara més significativa: quan una gran empresa elimina ocupació, no elimina talent. Aquest talent queda suspès, disponible, buscant propòsit, impacte o simplement un nou lloc on tornar a crear.
I aleshores sorgeix la gran pregunta:
Qui serà capaç d'absorbir aquest talent alliberat? El sabrem aprofitar... o el deixarem escapar?
Pimes i startups: el teixit que pot sostenir l'ocupació i activar el talent
Lluny dels focus mediàtics, les pimes continuen sent el cor de l'ocupació a Europa i als països de l'OCDE. No cal citar xifres: n'hi ha prou d'observar qualsevol regió per veure que l'economia real s'articula a través de milers d'empreses petites i mitjanes.
Mentre les grans s'ajusten, moltes pimes contracten, reconverteixen i transformen. Tenen alguna cosa que les fa clau: són més properes al client, més flexibles i més adaptables. I, sobretot, poden oferir a la nova generació professional, especialment la generació Z, el que busca: aprenentatge ràpid, autonomia, impacte visible i entorns on la seva veu tingui pes real.
El missatge és clar: la destrucció d'ocupació en una multinacional pot ser l'inici del renaixement professional d'una persona… en una pime o startup.
La destrucció d'ocupació en una multinacional pot ser l'inici del renaixement professional d'una persona… en una pime o startup
‘Storytelling’ territorial: quan les peces encaixen fora del guió corporatiu
Imaginem una ciutat tecnològica o industrial que acull diverses seus corporatives. Un dia, arriben els anuncis de reestructuració: retallades globals, integració de funcions en centres remots, automatització de processos. Ho vam viure abans, amb el carbó, el tèxtil, la siderúrgia, quan es van buidar centres d'ocupació sense un pla de reconversió real.
Avui, la història no es repeteix, però rima, com diria Mark Twain.
La diferència és que la destrucció del talent ja no es veu en xemeneies apagades, sinó en silencis administratius, despatxos buits o fulls de càlcul i algorismes que decideixen des de lluny. I de sobte queden disponibles professionals amb experiència internacional, visió de mercat, domini digital, coneixement de cadenes de valor globals o processos industrials complexos.
Si hi ha un teixit connectat, amb pimes, startups, centres tecnològics i universitats treballant en xarxa, el talent es queda, es reinventa i multiplica el valor local
Aquest talent, si no troba un ecosistema local preparat, migra. Però si existeix un teixit connectat, amb pimes, startups, centres tecnològics i universitats treballant en xarxa, aquest talent es queda, es reinventa i multiplica el valor local.
Perquè les grans companyies són globals, però el talent és profundament territorial.
Ecosistemes i clústers: el lloc on la feina reneix
La Unió Europea ho repeteix des de fa anys: els ecosistemes regionals i els clústers són infraestructures econòmiques clau. No només agrupen empreses. Connecten talent, coneixement i oportunitats. Diversos informes (OCDE, Comissió Europea, European Cluster Observatory) mostren que els ecosistemes B2B:
- Generen ocupació de més qualitat i més estable.
- Tenen més capacitat d'adaptació davant de shocks.
- Funcionen com a amortidors, acceleradors i xarxes d'absorció de talent.
Un ecosistema fort transforma la desocupació temporal en productivitat futura. Un de feble la converteix en fuga de cervells.
A més, ofereixen a la nova generació professional un entorn més acord amb els seus valors: col·laboració, propòsit, creació d'impacte. On no hi ha jerarquia excessiva ni processos inamovibles, sinó espai per experimentar i créixer.
Cap a un proteccionisme local intel·ligent
La paraula “proteccionisme” sol incomodar. Però no es tracta d’aixecar barreres, sinó d’establir prioritats territorials:
- Crear condicions perquè el talent que surt de les grans companyies es quedi.
- Reforçar pimes i startups perquè puguin absorbir-lo.
- Facilitar finançament i acompanyament per a nous projectes empresarials.
- Connectar centres de coneixement amb les empreses que realment creen ocupació.
- Reduir la dependència de decisions preses a milers de quilòmetres.
No es tracta de frenar la globalització. Es tracta d'equilibrar-la.
Conclusió: redissenyar el futur productiu des del talent
Les dades ho confirmen: l'ocupació no desapareix, es transforma. Les grans empreses continuaran prenent decisions alineades amb els seus interessos globals. Però els territoris poden, i han de, tenir una estratègia pròpia.
Canviar la narrativa és el primer pas. La destrucció d'ocupació no és només un problema: és també una oportunitat per redissenyar el futur productiu. És el moment de convertir el talent alliberat en motor d'un nou cicle.
En aquest moment zero del talent, destruir també significa néixer de nou. Pot ser el principi d'alguna cosa molt millor, si ho dissenyem entre tots.
Aquest article forma part de la secció Food for Thought, un espai per obrir converses que vagin més enllà del dia a dia. Aquí no donem receptes tancades, sinó idees que conviden a pensar diferent sobre innovació, lideratge i economia d'impacte. Perquè de vegades, el que més alimenta no són les respostes… sinó les bones preguntes.