Les compravendes de blocs sencers per part d’inversors privats han caigut un 31% a Barcelona fins a les 149 operacions notificades a l’Ajuntament de la ciutat el 2025. Es tracta de la dada més baixa des dels darrers cinc anys, raó que porta el govern municipal a pensar que l’especulació immobiliària “va a la baixa” a la capital catalana. El comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera, assegura que la "demanda especulativa” està “desincentivada” per la regulació dels lloguers de llargada durada, de temporada i també dels colivings.
Segons els càlculs de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, sense el topall els preus dels lloguers s’haurien enfilat entre 160 i 270 euros al mes a la ciutat. Les últimes dades disponibles situen en 1.161 euros el preu mitjà de lloguer, una baixada del 2,7% en comparació amb el que es pagava abans que entres en vigor la normativa, el primer trimestre del 2024.
L’Informe de seguiment semestral de la Zona de Mercat Residencial Tens que elabora l’organisme estima que sense la regulació els arrendaments haurien continuat creixent fins a 1.318,6 euros al mes seguint la tendència de la darrera dècada i fins a 1.492,2 euros amb el ritme accentuat de creixement que portava el mercat els darrers dos anys. És a dir, un augment del que paguen els llogaters d'entre 160 i 270 euros cada mes.
El codirector Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, Carles Donat, ha defensat l’efectivitat del topall de preus del lloguer per contenir l’augment desorbitat dels darrers anys. "Es veu un trencament de tendència, després de l'increment molt intens de les darreres dècades, especialment dels últims dos anys després de la covid", ha dit.
Riera ha assegurat que les dades indiquen que Barcelona “va en bon camí”, ja que la regulació ha provocat que la “possibilitat de guany en la compravenda de finques sigui menor” i, per tant, que la demanda “de caràcter especulativa” hagi anat a la baixa, fet que es nota amb les operacions de propietats verticals de més de deu habitatges que han baixat un 31,3% interanual el 2025.
Sense el topall els preus dels lloguers s’haurien enfilat entre 160 i 270 euros al mes a la ciutat
“La demanda inversora o especulativa ja no és tan important perquè està fortament desincentivada”, ha afegit Riera, que ho ha atribuït a la regulació desplegada per “protegir primer els preus i l’ús residencial dels habitatges, que no acabin amb colivings o amb lloguer vacacional”. El comissionat d’Habitatge ha anat més enllà i ha considerat que “ja no vindran més fons voltor dels que ja hi ha” a la ciutat i, ja que optaran per actuar en altres llocs on no hi ha desplegada la normativa.
Totes les compravendes d’edificis sencers de més de deu habitatges s’han de notificar a l’Ajuntament de Barcelona perquè estudiï l’operació i tingui dret a exercir el tempteig, tal com ho contempla la llei d’habitatge del 2007.