La caiguda de l'oferta d'habitatges en lloguer a Barcelona ha encès totes les alarmes i ha engegat la maquinària de l'Administració per cercar pisos disponibles, encara que sigui de sota les pedres. Malgrat que la tendència no és exclusivament local -succeeix a la majoria de capitals de província estatals-, Barcelona registra una de les davallades més exagerades: segons dades de Forcadell, l'oferta d'habitatges en lloguer a Barcelona s'ha reduït un 62% en l'últim any.
Concretament, si el 2021 hi havia de mitjana 13.500 habitatges en lloguer a Barcelona als portals immobiliaris, el 2022 en trobem 5.000 de mitjana. I la xifra podria continuar disminuint tenint en compte que en aquest mes de setembre el volum encara està per sota d'aquesta franja: Idealista n'oferta 4.650 habitatges i Habitaclia 3.610.
I, com la mateixa llei de l'oferta i la demanda mana, mentre l'oferta baixa, el preu s'incrementa. Segons l'últim informe de Pisos.com, amb dades de l'últim juliol, el preu de l'habitatge en lloguer a Catalunya (11,66 euros el metre quadrat) s'ha incrementat un 8,77% respecte a l'any anterior. Les dues províncies catalanes que han patit una pujada més elevada són Girona, amb un increment del 16,44%, i Lleida, amb un 13,23%.
La llei de contenció de rendes, que ha estat vigent a 60 municipis de Catalunya des del setembre del 2020 fins que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional un any i mig després, va ser un intent més del Govern de destensar el mercat de l'habitatge i fer-lo més assequible per a la ciutadania. I, malgrat que el preu a les ciutats regulades sí que es va reduir fins a un 5% durant el període de vigència de la Llei 11/2020, també ho va fer a altres ciutats espanyoles, com Madrid, on no hi havia cap regulació al respecte. "Hi ha qui ho atribueix més a la situació econòmica derivada de la covid-19", explicava fa uns mesos Eduard Solé, CEO de Monapart, analitzant la partida de ping-pong legislativa que pateix el mercat de lloguer a Catalunya.
Quina tecla és la bona?
A l'espera de l'aprovació de la tan anunciada llei estatal de l'habitatge, el Departament de Drets Socials de la Generalitat ha anunciat que està elaborant un projecte de llei per a tenir, a partir d'ara, un registre dels habitatges buits i dels grans tenidors de Catalunya, és a dir, aquells propietaris que tinguin més de 10 habitatges. L'objectiu de la mesura és, segons declara el mateix Govern, "tenir un major control del parc desocupat sense causa justificada a l'efecte de resoldre problemàtiques socials de l'habitatge".
Vázquez: "Si la mesura de la contenció de rendes ja va reduir l'oferta, aquesta llei encara podria fer-ho més"
En aquest registre hi constaran dades de l'immoble com la ubicació, la titularitat, la superfície, la cèdula d'habitabilitat i "altres dades que permetin determinar les condicions de conservació i manteniment de l'immoble". L'elaboració del reglament, però, encarà no està tancada i, de fet, hi ha oberta fins a finals de setembre una consulta pública per a qui vulgui participar a la definició del projecte de decret.
"Malgrat que comparteixo l'objectiu, que és incrementar l'oferta d'habitatges, crec que aquestes tecles tornen a no ser les adequades", lamenta Alex Vázquez, director d'administració de lloguers de Forcadell, qui, a més, creu que "si la mesura de la contenció de rendes ja va reduir l'oferta, aquesta llei encara podria fer-ho més. Va en contra del mercat, no ajuden a dinamitzar-lo". "Ja ho tornaran a tombar", afegeix Toni López, CEO i fundador de Co-Real Estate, fent referència a la llei de contenció de rendes.
Amb aquesta mesura, segons indica Vázquez, també canvia la responsabilitat de teulat. "Fins ara, ha sigut l'arrendatari qui ha hagut de demostrar que el propietari del seu pis és un gran tenidor" per poder ser emparat amb majors mesures de protecció davant de risc de desnonament o poder-se acollir a les ajudes extraordinàries de la covid-19. Però amb aquest decret llei, la responsabilitat és del propietari, i l'arrendatari "tindrà més fàcil l'accés a la informació".
Vies d'actuació, amb el registre en mà
Tots tres experts consultats es pregunten quines actuacions se'n derivaran del registre. En clau negativa, temen sancions per aquells propietaris que tinguin els pisos buits sense justificació evident, via que "atemptaria contra el dret a la llibertat", assegura López.
En clau positiva, esperen que la mesura s'aprofiti per desenvolupar projectes com el de Pisos Buits, dirigit per la Fundació Habitat3 amb el suport del Consorci de l'Habitatge de Barcelona. El projecte té el leitmotiv de captar fins a 250 habitatges del mercat privat de Barcelona que estiguin desocupats i destinar-los a famílies en situació d'exclusió social, facilitant i finançant la rehabilitació de l'immoble a canvi.
De fet, aquesta és la via per la qual aposta Guifré Homedes, director general de Finques Amat: "Pot servir per detectar tots aquells pisos que no estiguin en el mercat per un problema de rehabilitació i ajudar-los". La idea és incrementar, com sigui, l'oferta de pisos en lloguer que, segons explica Homedes, "es troba sota mínims històrics", fet que provoca que el mercat s'anquilosi encara més. "La gent no canviarà tant de pis, si no veu oferta competent on anar", afirma.
L'1,52% del parc residencial barceloní està desocupat
La mesura, si més no, servirà per detectar els pisos buits de Catalunya i els motius que els mantenen desocupats. I, de fet, no és la primera vegada que s'avança en aquesta direcció: ja en el 2016-2017, l'Ajuntament de Barcelona va dur a terme un estudi a la ciutat per extreure aquesta xifra, extrapolant-la d'una mostra que corresponia al 28% dels habitatges de la ciutat. L'estudi va concloure amb 13.000 pisos desocupats, el que representa l'1,52% del parc residencial barceloní.
"La iniciativa va servir per desmuntar que hi havia desenes de milers de pisos buits a la ciutat", apunta Homedes, qui considera que "avui dia tenir un pis buit a Barcelona, siguis un petit o un gran propietari, no té cap sentit. Hi ha mercat de sobres per llogar-lo".
Homedes: "Avui dia tenir un pis buit a Barcelona, siguis un petit o un gran propietari, no té cap sentit"
El perill: una diana per a l'okupació
El perill arriba si el registre cau en males mans, afirmen tots trets. "Pot convertir-se en un efecte crida pels okupes", critica López. I afegeix: "Quan identifiques els grans tenidors i quins actius tenen és molt fàcil posar els seus habitatges en la diana de l'okupació organitzada".
Les dades de Catalunya quant a okupació donen suport a la preocupació de López: el 42% de les okupacions d'habitatges d'Espanya es produeixen en territori català, segons dades del Ministeri d'Interior. L'any 2021 se'n van produir un total de 7.345 okupacions a Catalunya. En el llistat, la van seguir, amb gran distància, el País Valencià amb 1.779 i la Comunitat de Madrid, amb 1.660.
El 42% de les okupacions d'habitatges d'Espanya es produeixen en territori català
Les xifres forcen al sector a cobrir-se les espatlles. "Abans quan caminaves per Barcelona, veies rètols per tot arreu que anunciaven pisos en venda. Era la manera més fàcil de cridar l'atenció", explica Homedes, apuntant que ara aquesta pràctica s'ha deixat de fer "per por a que siguin també un reclam per a l'okupació".