El vol entre Barcelona i Palerm dura poc més d'una hora i mitja. Mentre l'avió travessa la Mediterrània escolto l'òpera Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i alhora rellegeixo Cosa Nostra. Història de la màfia siciliana, de John Dickie. La música evoca aquella Sicília rural que durant dècades va alimentar un imaginari romàntic fet de passions, honor i silencis. El llibre, en canvi, explica una realitat molt menys literària: la construcció pacient d'un dels sistemes criminals més poderosos d'Europa. Quan les rodes de l'avió toquen la pista de l'aeroport Internacional Falcone-Borsellino, tinc la sensació que aquestes dues realitats estan a punt de trobar-se. La del mite i la de la història.
Pocs minuts després, enfilem cap a Palerm per l’autopista A29. El trànsit és tranquil i, en el trajecte, el paisatge sicilià que ens acompanya és espectacular, amb mar i muntanya a banda i banda. Costa imaginar que en aquest mateix punt, a Capaci, el 23 de maig de 1992, prop de 500 quilos d'explosius van aixecar l'asfalt i van assassinar Giovanni Falcone, la seva esposa i tres membres de l'escorta. 57 dies més tard, Paolo Borsellino i cinc escortes més morien també en un atemptat al centre de Palerm.
Aquells assassinats no pretenien només eliminar dos jutges compromesos en cos i ànima amb la lluita contra la màfia. Volien demostrar que ningú no podia desafiar el poder de la Cosa Nostra.
Per entendre una mica tot plegat, cal retrocedir més d'un segle. La màfia no va néixer, inicialment, com una organització dedicada al narcotràfic ni al crim internacional com sovint ens han fet veure des del cinema. Va créixer aprofitant les febleses d'un Estat absent. En una Sicília de grans propietats agrícoles, poca administració i escassa presència institucional, alguns grups van començar oferint protecció. Amb els anys, aquella protecció es va convertir en extorsió, i l'extorsió en un autèntic sistema de poder.
La Cosa Nostra ho controlava tot. Era, en molts territoris, com un Estat paral·lel: controlava la terra, l'economia, els mercats agrícoles, el transport i una part de la política, i condicionava també la justícia, sempre mitjançant la por.
El pizzo, l'impost mafiós d'extorsió a canvi d'una suposada protecció, els assassinats, les amenaces i l'omertà, la llei del silenci, no eren episodis aïllats. Eren instruments utilitzats de forma massiva i sistemàtica per mantenir aquell domini. La violència no era una desviació del sistema. Era el seu llenguatge més descarnat.
A Itàlia, la primera gran victòria contra la màfia va ser entendre com funcionava
Durant dècades, Itàlia va combatre els crims de la màfia sense arribar, en el fons, a comprendre del tot la màfia. Es detenien assassins, s'investigaven extorsions i es perseguien narcotraficants, però encara predominava la idea que es tractava d'una suma de clans independents o d'una peculiar tradició siciliana.
Només als anys vuitanta del segle passat, gràcies al treball de magistrats com Giovanni Falcone i Paolo Borsellino i, sobretot, a les revelacions del mafiós penedit Tommaso Buscetta, l'Estat va entendre que tenia al davant una organització amb estructura, jerarquia, regles internes i una enorme capacitat econòmica. Aquella va ser la primera gran victòria contra la màfia: entendre com funcionava.
Després del doble assassinat, la societat siciliana es va rebel·lar i va perdre la por, amb manifestacions multitudinàries i moviments antimàfia arreu de l’illa
El 1986 començaria a Palerm el Maxiprocesso, que convertiria aquell coneixement en condemnes. Per primera vegada, la Cosa Nostra era jutjada com una organització unitària. El 1992, després d'anys d'apel·lacions, les principals condemnes es van fer fermes. I és precisament aleshores quan es produeixen els magnicidis de Falcone i Borsellino, la clàssica resposta mafiosa en forma de vendetta.
Aquells assassinats, paradoxalment, van marcar un abans i un després. La societat siciliana es va rebel·lar i va començar a perdre la por, amb manifestacions multitudinàries i moviments antimàfia arreu de l’illa com mai s'havien vist.
De la confiscació a la recuperació
I aquí comença una altra història. Una història menys coneguda, però probablement tan important com la dels jutges, els policies i les sentències: la història de què fer amb el patrimoni de la màfia un cop aquest patrimoni ha estat confiscat.
Durant dècades, la terra havia estat una de les grans fonts de poder econòmic i social de la màfia. Per això, confiscar les propietats dels clans era una victòria jurídica, però no resolia encara què fer-ne.
La resposta va arribar amb la Llei 109 de 1996, que va permetre donar als béns confiscats una reutilització social. Libera, l'associació antimàfia impulsada per Don Luigi Ciotti, va tenir un paper central en aquesta batalla. L'objectiu era evitar que aquelles propietats acabessin venudes o tornessin, d'una manera o altra, als mateixos interessos criminals.
Però la reutilització social d'aquells béns exigia alguna cosa més que una llei. Calia convertir unes propietats confiscades en activitats capaces de generar ocupació, ingressos i futur.
És en aquest context que, el 2001, neix a l'Alto Belice Corleonese la cooperativa social Placido Rizzotto – Libera Terra, sobre terres confiscades a la màfia. El nom tampoc no és casual.
Rizzotto havia estat un sindicalista i dirigent camperol assassinat a Corleone per defensar els jornalers i l'organització cooperativa. Ara, dècades després, el seu nom torna a Corleone per identificar una cooperativa que treballa precisament sobre terres recuperades de la màfia. És difícil imaginar una metàfora millor, una mena de justícia poètica.
Allò que havia provocat la mort de Rizzotto (la disputa pel control de la terra i del treball) es converteix dècades després en l'activitat d'una empresa cooperativa.
Les cooperatives havien de conrear les terres, contractar persones, produir, transformar, comercialitzar i vendre
I aquí apareix una idea fonamental. Libera havia impulsat la mobilització social i havia aconseguit que la reutilització dels béns confiscats es convertís en una causa política. Però perquè aquells béns es transformessin en empreses calien coneixement, organització, finançament i capacitat de competir.
Les cooperatives havien de conrear les terres, contractar persones, produir, transformar, comercialitzar i vendre. No es tractava de crear una activitat protegida, sinó de construir empreses capaces de funcionar en el mercat i mantenir-se en el temps.
Aquesta és, probablement, una de les claus de l'experiència. La terra confiscada no es converteix en un monument contra la màfia. Es converteix en una activitat econòmica que ha de demostrar que és possible generar riquesa d'una altra manera.
Quan entra en escena el cooperativisme a escala
És aquí on el moviment cooperatiu italià adquireix un paper decisiu. El 2006 neix a Bolonya Cooperare con Libera Terra, fruit de la trobada entre Libera i el món cooperatiu vinculat a Legacoop. La seva funció és aportar coneixement i competències a les cooperatives sorgides dels béns confiscats: suport a l'arrencada, plans de desenvolupament, formació, selecció professional, estratègia comercial i transferència de coneixement empresarial.
La seqüència és especialment interessant: la societat civil va impulsar la mobilització; l'Estat va crear el marc jurídic; i el cooperativisme va aportar capacitat empresarial i de gestió. Aquesta combinació permet convertir una política antimàfia en una experiència econòmica transformadora.
La societat civil va impulsar la mobilització; l'Estat va crear el marc jurídic; i el cooperativisme va aportar capacitat empresarial i de gestió
I aquí hi ha una diferència essencial. El model no consisteix simplement a donar terres als pobres ni a crear una activitat social protegida. Consisteix a substituir una economia mafiosa per una economia cooperativa que ha de funcionar en el mercat.
Les cooperatives creades permeten, a més, combinar l'activitat empresarial amb la inserció laboral de persones en situació de vulnerabilitat. La terra canvia de mans, però també de propòsit.
De patrimoni mafiós a patrimoni social
Amb els anys, les cooperatives s'han professionalitzat, han creat el consorci Libera Terra Mediterraneo i han apostat per la qualitat, l'agricultura ecològica i una comercialització transparent. Vins, olis, pastes, llegums i altres productes arriben avui al mercat italià i també a mercats internacionals.
Potser per això el cooperativisme no va ser una elecció casual. Una cooperativa introdueix una altra manera d'entendre el poder econòmic; no es tracta només de qui és propietari de la terra, sinó de com es governa, qui hi treballa, com es crea i es distribueix el valor i quina finalitat té l'activitat econòmica. La màfia havia utilitzat el territori per acumular poder. Les cooperatives, en canvi, intenten utilitzar aquell mateix territori per crear treball, riquesa i oportunitats compartides.
Això canvia la dimensió del fenomen. Ja no estem parlant només d'unes quantes cooperatives agrícoles de Corleone, sinó d'un model d'economia social construït sobre la recuperació de patrimoni mafiós.
La força simbòlica de Libera Terra és precisament aquesta: una finca que havia estat una font de poder mafiós es converteix en una explotació agrícola; una propietat confiscada es converteix en una empresa; una terra que havia generat por genera ocupació.
Ja de tornada
De tornada cap a Barcelona, després d'uns meravellosos dies per Palerm i la Sicília occidental, de camí a l’aeroport, en passar pel punt on va esclatar la bomba i van assassinar el jutge Falcone, la meva imatge ja no és exactament la mateixa.
La memòria de Falcone i Borsellino continua sent present. La Cosa Nostra també, perquè no seria seriós ni realista afirmar que la màfia ha desaparegut. Ha rebut cops extraordinaris, ha perdut part del seu poder territorial i ha estat perseguida com mai, però continua sent una realitat criminal. Potser avui en un format menys visible i més discret. Tanmateix, cal estar sempre alerta i no baixar mai la guàrdia. Com l'escorpí, pot atacar quan menys t'ho esperes; és la seva naturalesa.
Ara, però, hi ha una altra cosa que es veu millor: la lluita contra la màfia ha estat, i és, la història dels jutges que la persegueixen incansablement. És també la història dels pagesos que van reclamar la terra, dels sindicalistes que van organitzar els jornalers, de les associacions que van reclamar la reutilització social dels béns confiscats i dels cooperativistes que han ajudat a convertir aquelles idees en projectes empresarials viables.
La lluita contra un sistema de poder no consisteix només a destruir-lo. També consisteix a ocupar l'espai que deixa per transformar-lo.
I potser aquí trobem una de les lliçons més interessants de Sicília: la lluita contra un sistema de poder no consisteix només a destruir-lo. També consisteix a ocupar l'espai que deixa per transformar-lo.
La màfia havia convertit, des de sempre, la terra en poder. La societat ha intentat convertir-la en patrimoni social. La màfia havia utilitzat les relacions econòmiques i el terror per imposar dependència i submissió. Les cooperatives intenten utilitzar-les per generar autonomia. Havia imposat silenci. Aquestes iniciatives intenten generar confiança i llibertat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat