Cap als anys 60 del segle passat, la dictadura encara tenia corda. No obstant això, certa obertura del règim des del punt de vista econòmic, així com els plans del desarrollismo, van fer créixer i desenvolupar a casa nostra un teixit industrial que demanava quantitats ingents de mà d’obra. És així com van arribar moltes persones -sovint amb una mà al davant i l’altra al darrere- provinents de zones molt desafavorides i a la recerca d’oportunitats per ells i les seves famílies. De feina n’hi trobaven, però aviat el gran hàndicap va ser l’habitatge. La seva manca, així com la seva precarietat -sovint en barraques-, ha esdevingut una de les imatges més colpidores d’aquella època.
El Baix Llobregat va ser un dels territoris on l’esclat industrial va prendre una dimensió més espectacular, especialment al Prat de Llobregat, amb la presència de la mítica Seda de Barcelona. Fundada el 1928, la fàbrica va experimentar, a partir de 1959, un fort creixement i una expansió notable. Per donar resposta a la manca d’habitatge, un grup de treballadors -en bona part vinculats, aleshores, de forma clandestina, a les Comissions Obreres i al PSUC- van promoure, l’any 1962, la creació d’una cooperativa d’habitatges: la Cooperativa Obrera de Viviendas, coneguda popularment al Prat per l’acrònim de "la COV". Aquells líders, visionaris i valents, van promoure i construir més de 1.000 habitatges entre els anys 60 i 70 del segle passat.
Al voltant de la COV es creà tot un ecosistema per abastir les necessitats dels i les cooperativistes i, per extensió, de la comunitat del Prat
Al voltant de la COV es creà tot un ecosistema per abastir les necessitats dels i les cooperativistes i, per extensió, de la comunitat del Prat. S’hi van impulsar una cooperativa de consum d’electrodomèstics (en col·laboració amb Fagor de Mondragón), una de mobles, una escola alternativa a la “Escuela Nacional” i una secció de crèdit per finançar els socis i els projectes de la cooperativa.
La COV ha mantingut activitat continuada des d’ençà que es va crear, tot i que darrerament ho ha fet de manera més modesta, però non-stop. Ara, davant l’extrema dificultat d’accés a l’habitatge, com no pot ser d'altra manera -i seguint fidels als seus principis- novament torna a la promoció intensiva d’habitatge cooperatiu, amb vocació d’impacte i en règim de lloguer assequible.
És així com aquest dissabte, 31 de gener, l’alcaldessa del Prat i el president de la cooperativa han fet el lliurament, a les persones beneficiàries, de les claus dels pisos de lloguer de protecció oficial a l’Eixample Sud de la ciutat. Un projecte, exemple de la col·laboració entre els diferents agents implicats.
Cal destacar l’Ajuntament, que cedeix el sòl en dret de superfície a 75 anys -mantenint-ne així la titularitat pública-, la cooperativa, que el promou i gestiona, els ajuts Next Generation que aporta la Generalitat i el finançament de l’Institut Català de Finances (ICF). Es traca d'un autèntic cercle virtuós, perquè quan la COV acabi de pagar el préstec hipotecari, les rendes dels lloguers es destinaran a nous projectes d’habitatge.
Es tracta d'un autèntic cercle virtuós, perquè quan la COV acabi de pagar el préstec hipotecari, les rendes dels lloguers es destinaran a nous projectes d’habitatge
La cosa no acaba aquí, perquè just al costat de la promoció de la COV ben aviat se’n lliuraran més. S'hi afegiran els 135 habitatges de l’aliança entre les fundacions Habitat3 i Família i Benestar Social -que formen part de Cohabitac-, així com una cinquantena més promoguda per Prat Espais, l’empresa d’habitatge municipal. En conjunt, 300 habitatges de lloguer assequible impulsats i promoguts pel sector públic i l’economia social.
Tanmateix, no podem sentir-nos, ni de bon tros, satisfets. Malgrat aquesta important fita, cal seguir empenyent per anar molt més lluny encara. El repte de l’habitatge és massa extraordinari per conformar-nos amb el que hem fet. Tant és així que l’ajuntament treballa, a ritme accelerat, en el desenvolupament urbanístic del Pla Seda-Paperera, la creació d’un nou barri de 5.700 habitatges (la meitat dels quals seran protegits). És així com, en els terrenys de l’antiga fàbrica de la Seda (lloc on va treballar tanta gent, paradoxes de la vida), aviat hi viuran moltes persones per fer realitat el dret a l’habitatge. De ben segur que la COV i els altres operadors socials estaran a l’altura i hi seran presents.