Tota nova tecnologia que irromp al mercat i a la societat passa per uns primers moments d’èxtasi, en els quals inversors i emprenedors busquen tots els nínxols disponibles per explotar, sovint succeïda per una relaxació, a vegades associades a l’esclat de la bombolla. Aquest és, de fet, el mateix camí que han seguit les considerades les “cinc grans revolucions tecnològiques que hem viscut” en les darreres dècades, segons el cap de relacions d’analistes d’IA generativa d’Amazon Web Services (AWS), Albert Esplugas: “Al començament tot sembla una meravella i que ho arreglarà tot; després, creiem que tampoc n’hi ha per tant, i al final, li trobem el valor adequat”. Així s’han comportat l’ordinador personal, internet, el mòbil i el núvol, i d’acord amb Esplugas, en aquest mateix trajecte es troba ara mateix la intel·ligència artificial: “Ara comencem amb la caiguda, però continua sent una eina meravellosa”.
Així s’ha expressat el directiu d’AWS aquest dimecres a l’AI Congress, l’esdeveniment organitzat pel CIDAI i Eurecat que, un any més, ha posat el focus en la intel·ligència artificial. L’interès per la tecnologia no és nou: la d’enguany és ja l’onzena edició del congrés, que fins a aquesta edició s’anomenava AI & Big Data Congress. I és que, com bé ha recordat el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort, durant la inauguració de la cita, “és evident que sense dades no hi ha intel·ligència, tampoc d’artificial”.
Unes dades que, malgrat caure del nom de l’esdeveniment, continuen jugant un paper fonamental en les seves conferències. “Per entrenar els models fundacionals, [les empreses] necessiten dades, i la majoria les extreuen d’internet”, ha remarcat Esplugas. Font d’informació que, tot i haver-se considerat inesgotable en el seu moment, comença a quedar-se curta per a les grans tecnològiques: “Els models ja s’han menjat internet i YouTube, i el següent pas és la telemetria dels rellotges, cotxes i telèfons mòbils”. Aquesta nova categoria de dades permetrà, segons Esplugas, crear “world models”, és a dir, models que “entendran la física del món”.
Però mentre no arriben aquests nous models, les companyies es comencen a trobar amb el que és denominat el problema 17: si es demana a qualsevol model de llenguatge extens (LLM, per les sigles en anglès) que digui un nombre entre l’u i el 25, gairebé sempre escollirà el que dona nom a l'afer. “Si jo faig servir un LLM i el meu competidor també, farem el mateix”, ha assenyalat Esplugas. Davant d’aquesta disjuntiva, el professional d’AWS assenyala l’entrenament de models específics, amb informació interna de l’empresa, com la via per aconseguir sistemes “més petits i específics, però especialitzats” en l’àrea d’expertesa de l’organització. Els mètodes són múltiples, i van des de simples apunts (prompts en anglès) amb prou context per actuar, processos de generació augmentada de recuperació (RAG, per les sigles en anglès) o afinaments (fine-tuning) de models més grans; fins a l’entrenament de models propis, més petits, però també “més barats, amb menys latència i menys al·lucinacions”.
El retorn del núvol a la computació local?
La majoria d’aquests models de llenguatge arriben a la societat gràcies a la computació al núvol: les peticions que l’usuari envia a través del xat de ChatGPT, Gemini o Copilot s’envien als centres de dades de la companyia, dels quals se n’utilitzen la gran capacitat de computació que tenen per generar les respostes que després es retornen. Però també existeix una alternativa, l’anomenada intel·ligència artificial a l’extrem, o Edge AI en anglès. “A l’Edge AI traslladem la computació del model al dispositiu: apropem la capacitat de càlcul on més a prop es genera la dada”, ha explicat el director general d’Infini, Jaume Clotet.
Aquesta tècnica, que intuïtivament pot sonar com un pas enrere si ens fixem en l’evolució de la computació tradicional, persegueix una sèrie d’objectius molt concrets. El primer d’ells és la latència, que fa referència a la velocitat que triga el sistema a rebre una ordre i donar-ne la resposta. “Quan consumeixes un model en remot, es veu condicionat per la connexió. Si està en el mateix dispositiu, pot baixar per sota dels 30 mil·lisegons”, ha assegurat Clotet. Vinculat a aquest aspecte, les IA a l’extrem també permeten ser operades fora de línia, cosa que elimina la connexió a internet com un requisit imprescindible per fer servir aquestes eines, una característica especialment valorada “en sistemes crítics com la salut o la indústria”.
La IA a l'extrem abandona el núvol per traslladar la computació al dispositiu en local, reforçant la privacitat i la latència d'informació
El tercer punt és, també, un dels més prioritzats per les companyies: la privacitat. Com que no estan connectats al núvol i operen en local, totes les dades i informacions introduïdes al sistema queden tancades dins d’aquest, de manera que es poden evitar fugues d’informació delicada o confidencial. Finalment, el darrer punt és l’econòmic. Malgrat que la implementació d’una IA a l’extrem requereix una inversió inicial molt més elevada que l’ús de models al núvol, el seu cost per ús és molt més reduït que l’altra variant: “Quan les empreses despleguen Copilot o altres models, han d’acabar limitant-ne el consum, tant per privacitat com per costos”.
Totes aquestes raons han impulsat els fabricants de maquinària a començar a incorporar un nou component als ordinadors: si fins ara parlàvem de les CPU (unitats centrals de processament) i de les GPU (unitats de processament gràfic), ara també cal sumar al vocabulari les NPU o unitats de processament neuronal. “El 43% dels nous ordinadors ja surten amb NPU integrades”, ha indicat Clotet, una aposta a què ja s’hi han sumat companyies com HP, que en l’acte del 40è aniversari de la seva presència a Catalunya confirmava que el 25% de tots els seus ordinadors ja integren aquesta mena de xips.
Estem, doncs, davant d’un futur retorn a la computació en local i de l’abandonament del núvol? Tant Clotet com Esplugas tenen clar que no, que el camí cap on s’avança és el de la hibridació i la combinació de tècniques. “Les noves tecnologies mai han substituït del tot les anteriors. És la suma de totes elles la que dona la millor de les solucions”, ha reblat el director de relació d’analistes d’IA generativa d’AWS. De fet, Esplugas ha apuntat cap a una computació híbrida que no només mesclarà l’ús de CPU, GPU i NPU, sinó que també incorporarà altres elements, com la computació quàntica —de la qual ha posat com a exemple la combinació que ja es dona al Barcelona Supercomputing Center (BSC)—, la neuromòrfica, la fotònica… “I arribarà un moment, potser a deu anys vista, que tindrem procés sobre carboni, computació biològica”, s’ha atrevit a predir.
Una transformació laboral que requereix sobirania tecnològica
Totes aquestes evolucions provocaran, i de fet ja provoquen, canvis substancials en el model de mercat laboral que coneixem avui. D’entrada, Esplugas els ha agrupat en tres grans categories: els processos interns de les empreses (el “backend”, l’ha anomenat, recorrent a la comparació informàtica), l’experiència del client i la productivitat i creativitat dels treballadors. Una generalització de la qual han sorgit exemples concrets, com ara estudis de mercat elaborats amb “persones digitals” que reprodueixen amb exactitud segments molt concrets de públic potencial, especialitat d'empreses com Yabble o PersonaPanels; o bé interfícies en què, a través de tecnologia portable (wearables), podem comunicar-nos amb sistemes informàtics a través d’ones cerebrals, com estan intentant a la spin-off del MIT AlterEgo.
Davant d’aquest context, i del domini del sector exercit fins ara pels Estats Units i la Xina, és comprensible que hagi nascut una alarma sobre la necessitat d’assegurar una intel·ligència artificial sobirana al continent. “A Europa, la IA sobirana comença a sorgir. Hem vist molt interès als països sobre què és aquest concepte i per què és important”, ha relatat el vicepresident en supercomputació, educació superior i IA per Europa de Nvidia, Rod Evans. L’expert ha assenyalat el Pla d’Acció per al Continent de la IA llançat per la Comissió Europea el passat mes de febrer o els projectes de les gigafactories d’IA —una de les quals s’ubica al BSC de Barcelona— com dos exemples d’aquesta preocupació.
A parer d’Evans, existeixen cinc components principals que permeten avançar cap a la sobirania en intel·ligència artificial. El primer d’ells és el que el representant a Europa de Nvidia ha definit com a AI Imperative, és a dir, assegurar les capacitats domèstiques de la tecnologia per acompanyar el creixement econòmic, la seguretat nacional, la preservació cultural i la innovació. També cal comptar amb un ecosistema continental d’investors, desenvolupadors, científics, emprenedors i clients empresarials, juntament amb governs que hi donin suport.
En tercera instància, Evans ha mencionat una força de treball capacitada per treballar amb IA, un dels principals frens que experimenta la Xina en aquests moments, segons l’expert. El quart punt és la disponibilitat de models i dades locals, siguin entrenats des de zero als països europeus o bé reentrenats i afinats, de manera que tota la infraestructura sigui allotjada i operada des d’Europa i subjecta a les lleis continentals. Finalment, el darrer element són les anomenades factories d’IA, que cal posseir, operar i governar des d’Europa.
Atenent aquests cinc punts, Evans ha destacat la posició de l’estat espanyol per convertir-se “en un dels punts calents per acollir centres de dades” que habilitin la força de computació que necessita la IA. La disponibilitat de grans terrenys lliures i l’accés a energia renovable de baix cost són els principals motors, als quals també dona suport les infraestructures tecnològiques de què l’Estat ja disposa en aquest àmbit, principalment el BSC de Barcelona.
Les preguntes, més importants que les respostes
Durant tota la jornada inicial de l’AI Congress, els ponents han buscat donar respostes als interrogants, esperances i temors que genera la intel·ligència artificial. Però són les respostes, realment, allò a què hem de dirigir el focus? “Estem en un entorn en què la IA ens pot donar totes les respostes, siguin quines siguin, certes o no”, ha reblat l’enginyer informàtic, CEO de Mortensen i soci de Sorensen Josep Maria Ganyet. Per l’expert, “la primera pregunta que ens hem de fer és si això serveix per a alguna cosa, i a qui serveix”.
De preguntes ha versat la seva ponència, com ja anticipava el mateix títol, Si la IA és la resposta, quina era la pregunta?. Perquè Ganyet té clar que “en un entorn com l’actual, altament tecnològic, en què tecnologia i poder són sinònims, fer-se les preguntes equivocades serà la manera més eficient d’arribar al fracàs”.
Ganyet: “Fer-se les preguntes equivocades serà la manera més eficient d’arribar al fracàs”
Una en les quals ha dedicat més atenció ha estat la de la mateixa definició del terme: què és la intel·ligència artificial? El director de Mortensen ha repassat la història del concepte, des que els anys 50 Alan Turing l’associà a un debat filosòfic fins que el mot entrà de ple al món cientificotecnològic l’any 56, amb la seva encunyació a la Conferència de Dartmouth. “Els anys 60 esdevé una qüestió de biologia; els 80, un sinònim de coneixement; els 2000, amb les dades massives, un tema de dades i aprenentatge; el 2010, l’aprentatge profund, i fins al 2020, una percepció d’intel·ligència”, ha enumerat Ganyet. “El 22, amb els LLM, resulta que ara és una qüestió epistemològica”, ha continuat, fins a arribar al 2025, any en què la imatge de Donald Trump jurant el càrrec a la Casa Blanca és el moment en què “la IA s’equipara al poder”.
Perquè al final, “això va de poder i de recursos, de qui paga el cost, qui recull els beneficis i qui controla l’interruptor”, ha continuat. Parafrasejant Josep Pla: “I tot això, qui ho paga?”. Una lluita pel poder que, com avançàvem abans, té en la Xina i els Estats Units els seus principals contendents, cosa que també té efectes de percepció geopolítica: “El nou mapa polític del món és amb l’oceà Pacífic al mig, amb els Estats Units a una banda i la Xina a una altra. I Europa, allà dalt, en un raconet”.