Un tuit del Xavi Vinaixa a X diu “que diuen a #Tiana uns drons han ruixat amb un gas que fa riure”. Va acompanyat d’un vídeo que mostra una colla de persones rient com desesperats mentre són ruixats pels drons a la plaça de la Vila. Una veu en off explica que no se sap què ha passat, que el gas fa riure de manera incontrolable i que l’acció ha estat reivindicada pel grup MOI, Moviment Optimista Independent. Un tall de TV3 —no 3CatInfo— recull les declaracions d’un encaputxat amb nas de pallasso: “Volem viatges públics, interdimensionals i de qualitat”, reivindica. Sí a tot!
Que diuen que a #Tiana uns drons han ruixat amb un gas que fa riure.
— Xavi Vinaixa (@xaviviro) October 3, 2025
Això del #sora2 és un no parar XDDD#IAencatalà #IA #Tiana pic.twitter.com/gGqdKHwmYR
Què ha passat
La segona part del tuit del Xavi diu: “Això del #sora2 és un no parar XDDD #IAencatalà #IA #Tiana”.
Què ha passat aquí? O més ben dit, què no ha passat?
Ha passat que el Xavi Vinaixa, un dels experts més reputats de Catalunya en IA, ha generat una colla de vídeos a Sora 2, la plataforma de disseny de vídeo d’OpenAI, els ha muntat i els ha publicat a X. No ha passat que uns drons hagin ruixat els tianencs amb gasos de riure. Les etiquetes de #sora2, #IAencatalà i #IA, i sobretot, la mosca de Sora que apareix al vídeo en diversos moments, en són la prova.
No ha passat. Segur? Per mi, que tinc accés a Sora 2, que m’ocupa i em preocupa l’impacte de la IA en l’ecosistema comunicatiu, i que encara sé identificar els vídeos generats per IA, no, no ha passat. Però per a molta gent sí que ha passat. Per algú que no sàpiga qui és i a què es dedica el Xavi Vinaixa, que desconegui què és el Sora i que no sàpiga identificar la naturalesa del vídeo, allò és cert. Els missatges privats al WhatsApp del Xavi de gent preguntant-li si allò era cert o no en són la prova.
"Per mi, que tinc accés a Sora 2, que m’ocupa i em preocupa l’impacte de la IA en l’ecosistema comunicatiu, no, no ha passat. Però per a molta gent sí que ha passat"
Dades + Context = Informació
Fins aquí, i passat el pescaclics inicial, el que he fet és donar-vos el context del vídeo. No tot, hi ha més cosa darrera del MOI, però si prou perquè us comenceu a fer una idea de la magnitud de la tragèdia. Tot aquest context, malgrat l’honestedat del Xavi d’etiquetar amb #sora2 i especificar que el vídeo ha estat generat, no hi surt al seu tuit. El vídeo, en context, té un significat; sense, uns altres. I dic uns altres perquè quan la informació està descontextualitzada, agafa tants significats com contextos l’hi posin els seus receptors. És a dir, depenent dels nostres biaixos li atribuirem un significat o un altre.
Aquest fenomen no és atribuïble als vídeos generats per IA, ni fins i tot els generats amb intenció de desinformar; és una propietat dels mateixos mitjans socials, que hereten dels mitjans digitals. Quan la informació es digitalitza, es treu de context, es fragmenta i perd part del seu significat. La famosa frase “el mitjà és el missatge”, atribuïda a McLuhan, enlloc no s’entén tant com en el cas dels mitjans socials. Per això els missatges curts, fragmentaris i descontextualitzats de la ultradreta hi prosperen i, en canvi, els missatges benintencionats i argumentats de la gent amb senderi malden per captar l’atenció dels usuaris.
"Quan la informació es digitalitza, es treu de context, es fragmenta i perd part del seu significat"
Sora 2, el nou model de vídeo d’OpenAI, fa que qualsevol amb una mica d’idea pugui fer un vídeo de drons ruixant el seu poble. O d’una Badalona postapocalíptica. O d’un acudit amb un joc de paraules amb kebab i durum. L’exemple dels drons del Xavi és només això, un exemple. Però només cal que aneu a Sora 2 i hi trobareu milions de vídeos generats que demostren fins a quin punt aquestes eines esborren la frontera entre ficció i realitat (si voleu generar-hi vídeos, us caldrà una VPN i connectar-vos des dels EUA). Sora 2 és capaç de generar escenes amb física i diàlegs creïbles: pot simular rebots d’objectes, reflexions i refraccions, i generar àudio coherent. Aquests resultats tan realistes ho són perquè aquests models han estat entrenats amb enormes conjunts de vídeos, que, òbviament, són d’altri.
De fet, Sora 2 és més que un mer generador de vídeos curts realistes: és una xarxa social amb tots els ets i els uts; no al voltant del contingut creat pels usuaris, sinó al voltant dels continguts generats artificialment. A Sora 2, l’scroll infinit de les xarxes socials agafa tot el significat, i el doomscrolling, el consum compulsiu d’informació sobre crisis, desastres i tragèdies, és més doomscrolling que mai (sí, les merdes del Trump entren en aquesta categoria).
Passar una estona lliscant vídeos és entrar en una dimensió desconeguda que et captiva i et repugna a parts iguals: els vídeos se succeeixen sense fi, sense context i sense lògica aparent. Una successió d’estímuls que, a força d’insistir, acaben atrapant-te encara que sàpigues que no hi ha res darrere. Especialment inquietants són els vídeos de Martin Luther King amb versions del seu famós discurs de l’I have a dream. Igualment inquietants són els vídeos de Sam Altman parlant a càmera, un dels altres corrents “creatius” de la comunitat de Sora 2.
"Passar una estona lliscant vídeos a Sora 2 és entrar en una dimensió desconeguda que et captiva i et repugna a parts iguals"
Brossa
OpenAI no està sola. Google ha llençat Veo 3, que integra el model a YouTube Shorts, i permet crear clips curts de vuit segons amb so i transferència d’estil, d’aquí la gran quantitat de vídeos brossa que hi ha darrerament. Per la seva banda, Meta ha llançat Vibes, una altra xarxa social en què els usuaris generen i remesclen vídeos amb música; l’acollida ha estat majoritàriament negativa perquè molts consideren el contingut sintètic com AI slop, brossa digital generada amb IA. (M’imagino l’admirat Joan Brossa, que va utilitzar tots els mitjans possibles per a la seva poesia, fent brossa digital de la seva obra).
Mort
La irrupció d’aquestes plataformes és, de fet, un punt d’inflexió. O bé aquesta brossa digital —aquesta successió infinita de vídeos sense context, sense autoria i sense responsabilitat— acaba matant internet tal com l’hem coneguda, erosionant la confiança i convertint-la en un abocador d’estímuls sense sentit; o bé no, i internet és encara més popular i en som més dependents: llavors serà internet qui acabi matant la realitat. I no estic parlant d’escenaris futuristes, que tant triomfen a Sora 2: estic parlant amb veu en off de documental.
Amb la descontextualització de la informació, els límits entre el que és real i el que és simulat fa temps que s’han difuminat, però Sora 2, Veo 3 i Vibes són una invitació a empastifar-ho encara més. La pregunta d’“és cert o és IA?” que ens fem davant de cada vídeo —pregunta que va rebre el Xavi per privat— s’ha instal·lat com una extensió en la nostra mirada, introduint un cinisme que erosiona la confiança en els mitjans, debilita la vida democràtica i, a la llarga, la noció de memòria compartida.
El somni de M. L. King amb l’àudio del discurs del Gran Germà d’Orwell. A Sora 2.