Un món sense paradisos fiscals?

Les multinacionals desvien fins al 36% dels seus beneficis a territoris de fiscalitat reduïda o nul·la, però la desaparició d'aquests paradisos podria revertir en negatiu al consumidor o als treballadors

Seria possible un món sense paradisos fiscals?
Seria possible un món sense paradisos fiscals?

El 8% del patrimoni mundial de les llars es troba als paradisos fiscals. El 80% d'aquest patrimoni evadit pertany al 0,1% més ric de la població. I si parlem d'empreses, les grans multinacionals desvien fins al 36% dels seus beneficis, un total de 600.000 milions de dòlars en comptes localitzats en territoris de baixa o nul·la fiscalitat. Són dades publicades a l'informe de l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) Present i futur dels paradisos fiscals, presentat a la seu de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (SEBAP) i que il·lustren l'impacte d'aquests paradisos sobre la fiscalitat i el poder de recaptació dels estats. Però seria possible un món sense paradisos fiscals o els costos relacionats amb la seva desaparició serien impossibles d'assumir?

Més info: Els més rics desvien a paradisos fiscals el 80% del patrimoni

Revisant la llista negra de 12 paradisos fiscals de la Unió Europea trobem territoris amb característiques comunes. A excepció dels Emirats Àrabs Units i Oman, trobem illes minúscules, despoblades –representen el 0,05% de la població mundial- i sense gaire activitat econòmica. "Té tot el sentit que siguin paradisos fiscals: no volen cooperar a escala internacional, perquè han trobat una forma de tenir ingressos i l'impacte de pujar els tipus impositius sobre la seva població és molt important, ja que recau sobre pocs ciutadans", explica l'investigador de l'IEB, Alejandro Esteller.

L'acadèmic considera que les mesures previstes per la Unió Europea perquè els paradisos fiscals surtin de la llista negra "no tenen gaire impacte, més enllà de la millora de reputació", pel que no augura una gran cooperació per part d'aquests territoris. D'altra banda, apunta als guanys que poden tenir els més resistents. "Si finalment alguns d'aquests països apugen els seus impostos, hi ha un incentiu molt important per aquells que no ho facin, que és que es podran repartir el 100% d'un negoci que ja està en mans de molt pocs. Per què haurien de voler sortir de la llista?", es pregunta.

Esteller: "Les empreses traslladarien el sobrecost que els hi suposa la desaparició dels paradisos fiscals als consumidors, als treballadors o, en el cas més improbable, ho assumirien internament"

Si malgrat tot en un futur s'arribés a eliminar l'existència dels paradisos fiscals, s'obriria la gran pregunta: qui assumirà els costos? Com diu l'informe, les empreses desvien 600.000 milions de dòlars en beneficis a aquests territoris. Una xifra que hauria de generar uns impostos que ara mateix s'estalvien. "Les empreses traslladarien el sobrecost que els hi suposa la desaparició dels paradisos fiscals als consumidors, als treballadors o, en el cas més improbable, ho assumirien internament", dicta Esteller.

L'investigador postula aquesta opció més remota i enumera les conseqüències. "Si finalment les empreses assumeixen el sobrecost dels paradisos fiscals, ens trobaríem amb un capital molt mòbil, que buscaria sempre les fiscalitats més baixes, i això apujaria la competència fiscal entre estats per atraure capital i inversions. Al final, podríem trobar-nos en un món sense paradisos fiscals, però en el que les multinacionals no paguessin impostos i el capital no mòbil pagués impostos molt baixos".

L'alternativa, segons l'expert, seria anar a un model que acabés amb la competència fiscal generant els impostos allà on es produeixen les vendes dels productes. "Això, però, va en contra dels països subdesenvolupats, on el consum és molt menor".

Paradisos fiscals no reconeguts

El portaveu de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, Xavier Casanovas, es remunta a l'origen del debat i demana ampliar la definició de paradís fiscal per incloure aquells territoris europeus amb règims impositius favorables, però que no formen part de la llista negra de la UE. "Els paradisos fiscals trenquen el principi d'equitat del sistema i per això cal apujar el llistó per contemplar a Xipre, Holanda i Luxemburg, entre d'altres, dins de la categoria", apunta. "Luxemburg és el segon país del món amb més inversió estrangera per darrere dels Estats Units i només té 500.000 habitants. Si tinguéssim les dades d'aquests països de la UE, l'impacte del frau fiscal a escala global seria molt més alt".

Casanovas: "Luxemburg és el segon país del món amb més inversió estrangera per darrere dels Estats Units i només té 500.000 habitants"

D'altra banda, Casanovas fixa la conversa en quins serien els efectes de no lluitar contra els paradisos fiscals. "Es produiria una cursa a la baixa en la pressió fiscal, i això no és molt millor". Una cursa que, de fet, fa anys que es produeix. Segons l'informe de l'IEB, als 80 la mitjana impositiva mundial sobre el benefici de les empreses estava per sobre del 40%, mentre que ara se situa sobre el 20%.

Contra aquesta subhasta a la baixa, Casanovas demana "imaginació a l'hora de buscar beneficis en la inversió empresarial i del capital i exigir que cadascú aporti el que li toca". En aquest procés de polítiques imaginatives, el portaveu de Fiscalitat Justa cita la iniciativa Zones Lliures de Paradisos Fiscals, que anima als municipis a incloure un apèndix en els seus concursos públics en el que les empreses participants indiquin si tenen activitat en algun paradís fiscal. "Hi ha empreses que han declinat participar en concursos de ciutats com Barcelona per aquesta declaració de responsabilitat, malgrat que indicar-ho no impliqui cap il·legalitat".

Els paradisos interns

El soci de Roca-Junyent, Joan Iglesias incideix encara més en la definició d'aquests territoris i considera que "el frau fiscal i els paradisos fiscals són constants en tots els sistemes". La seva tesi implica que totes les jurisdiccions fiscals del planeta competeixen entre elles a través de la rebaixa de les bases imposables. "Que potser Madrid no és un paradís fiscal si parlem de l'impost de successions?", es pregunta. De fet, el càlcul del tax gap de Catalunya presentat per l'Agència Tributària de Catalunya i l'IEB ara fa un any mostrava com la recaptació de l'impost de patrimoni i successions a Catalunya pujaria un 36% sense evasió, sigui en paradisos fiscals o en altres territoris de tributació més baixa.

"Els països que apareixen en els llistats de paradisos fiscals no són més que territoris petits i pobres, pel que les condicions fiscals són el seu avantatge competitiu. Tots els territoris competeixen en fiscalitat, però hi ha models d'èxit i d'altres que no ho són", conclou.

Més Informació
La gran banca capta el 26% del benefici en paradisos fiscals
Filtrada la major llista d'evasors en paradisos fiscals
Avui et destaquem
Comentaris