És molt comú, en zones costaneres amb alta activitat sísmica, que les oficines de turisme facilitin als viatgers i població autòctona fullets explicant els indicadors que poden antecedir a un tsunami. L'objectiu és clar, si quan arriba el tsunami encara estàs en la costa, potser ja és massa tard. En el món educatiu passa una cosa similar. L'últim informe PISA ha estat un tsunami que sembla que ha passat per damunt dels fonaments del sistema educatiu. Potser no hem sabut veure les pistes que indicaven que una gran onada s'aproximava.
Fa exactament un any es va viralitzar, entre la comunitat docent, la carta oberta titulada Benvolgut alumne universitari: t'estem enganyant del catedràtic de la URG Daniel Arias Aranda. Lluny d'entrar a analitzar el contingut (tots aquests senyals que apuntaven a un tsunami) la carta va provocar un cisma en l'àmbit universitari. O estaves a favor, o estaves en contra. Una dicotomia que sembla que esquitxava el complex món educatiu d'abans del tsunami. Mentre que estan els luddites moderns que intenten limitar la tecnologia a les aules de les escoles, els partidaris del progrés tecnològic busquen noves metodologies docents per desplegar el seu ús. L'onada va arribar i se'n va anar. Després de la devastació, sembla que els partidaris de regular la tecnologia agafen avantatge.
Sense entrar a posicionar-se referent a aquest debat, potser seria augmentar més el soroll de fons, pot ser útil i necessari plantejar-se preguntes confrontants al debat tech. Preguntes que, per viure en els marges, passen desapercebudes de l'actual debat polític, educatiu i públic. Cal preguntar-se, independentment de l'ús de les TIC, el sentit de la formació actual. Especialment a la llum de la següent qüestió: com formar als professionals del demà en un futur incert?
Poso un petit exemple pràctic que exemplifica la qüestió. Durant els meus primers anys de docència explicant màrqueting digital, la norma, quant a la creació de continguts, era molt clara: els vídeos sempre hauran de ser en format horitzontal. Una norma compartida per empreses, manuals tècnics, comunitat educativa i professionals. Bàsicament, la norma venia a dir que la creació d'un vídeo en format vertical era un afront a l'usuari, tal com ho seria posar els peus descalços en la taula durant un sopar en un restaurant. Poc temps després el tauler de joc va canviar. De YouTube a TikTok, del directe a les stories. Ara, la cinquena essència es troba en la verticalitat.
S'estima que les principals professions dels pròxims anys encara no han estat inventades
Si un tecnicisme tan petit ha canviat el sector, què no farà la IA? Què ens portarà la RV? Nous materials, ordinadors quàntics, i noves formes de consum... S'estima que les principals professions dels pròxims anys encara no han estat inventades. Cap així, més enllà de la tecnologia, tornar-se a preguntar: com formar als professionals del demà en un futur que desconeixem?
Paradoxalment, la resposta a la pregunta podria resoldre el debat comentat al principi: aproximar-se a la tecnologia, allunyant-se d'ella. Una manera de quadrar el cercle que, lluny d'intentar acontentar a les dues parts, hauria d'obrir la porta a una metodologia més hibrida. Tenen així raó els defensors de l'ús de la tecnologia a les aules costi el que costi? Per descomptat. Fa poc, en relació amb la IA llegia una reflexió que deia: "La IA no et traurà el treball, te'l trauran els professionals que sàpiguen utilitzar-la".
Tenen raó els que creuen que el focus hauria d'estar a formar sense focalitzar-se en la tecnologia? També. Si ens preparem per a treballs i tecnologies que encara desconeixem, necessitem treballar i explotar aquelles habilitats que són immutables. Les competències transversals, més importants ara que mai, són eines necessàries per a qualsevol repte professional. Principalment, parlem de les 4 C (Creativitat, Col·laboració, Comunicació i pensament Crític).
Si ens preparem per a treballs i tecnologies que encara desconeixem, necessitem treballar i explotar aquelles habilitats que són immutables
Si comencem pel final, el pensament crític hauria de ser el baluard de l'educació del segle XXI. En un món cada vegada més plagat d'informació (gran part dominada per les fake news), la capacitat de filtrar, raonar i construir un arc argumental consistent és capital en qualsevol lloc de treball esdevenidor.
Igual d'important és la comunicació i la col·laboració. La incertesa i els alts reptes que vindran demandaran, cada vegada més, atallar els problemes de manera conjunta i holística. Finalment, la creativitat no només respon a la capacitat de donar resposta de formes diferents dels reptes que es plantegen (pensament Out de Box). També enllaça amb la capacitat d'adaptació necessària per exercir noves tasques que el mercat demandi i que encara desconeixem. Ensenyar les tecnologies que sorgeixin ens ajudarà a acostar als professors a la realitat de l'ara, fent-los més competitius. Ensenyar les competències transversals els prepararà per als reptes del demà, fent-los indispensables.
És cert que sabem com seran les tecnologies i reptes del demà. Això em recorda a unes il·lustracions que es van crear per a la fira universal de 1900 a París. En elles es demanava a les ments més proclius de l'època que imaginessin com seria el món 100 anys més tard, especialment en relació amb la tecnologia i les professions. És graciós veure com el futur que s'imaginaven no tenia res a veure amb el nostre present. Entre imatges de bombers que volaven per apagar focs o màquines automàtiques que feien de perruquers, sempre recordaré com em va cridar l'atenció que fa més de 100 anys imaginaven que viatjaríem en vaixells voladors. Sempre m'he preguntat si, aquest peculiar mitjà de transport, era resultat dels nostres avantpassats al somni de voler tocar el cel, o a la por per no ser capaços de sobrevolar el tsunami.