El valor de la visibilitat: trencant barreres en la inclusió laboral

Una perspectiva ampliada sobre la lluita contra les malalties invisibles i la diversitat en el món empresarial

Només el 39% dels empleats amb discapacitat ho han informat els seus superiors | iStock Només el 39% dels empleats amb discapacitat ho han informat els seus superiors | iStock

La meva història personal com a fundadora de MamaTieneMigraña, divulgadora sanitària, consultora en salut laboral, i presidenta de la Fundació VISIBLE, està profundament marcada per la meva batalla de 39 anys contra la migranya crònica. Aquesta experiència m'ha ensenyat com les malalties invisibles, sovint ignorades i estigmatitzades, impacten en la vida laboral d'homes i dones, amb un estigma encara major en les dones.

En el meu viatge emocional i psicològic he après que viure amb una malaltia crònica exigeix un suport especialitzat i comprensió. És un procés d'adaptació a una nova realitat sota prejudicis i malentesos, lluitant contra l'etiqueta de vaga o poc compromesa. A través de les meves caigudes i ressorgiments, vaig comprendre la necessitat de canviar aquesta narrativa no sols per a mi, sinó per tots els pacients.

Les malalties invisibles, com l'endometriosi, la migranya, la salut mental i la fatiga crònica, afecten majoritàriament dones en edat laboral, creant un doble desafiament: combatre la malaltia i un sistema laboral que invisibilitza aquestes condicions. La por a la discriminació i la inestabilitat laboral porten a molts a ocultar la seva condició, perpetuant un sofriment silenciós.

Les malalties invisibles afecten majoritàriament dones en edat laboral

En la meva missió, he descobert que l'empatia i l'escolta activa són essencials per a una veritable inclusió laboral. Els espais de treball han de transcendir l'execució de tasques per ser llocs on s'expressi la nostra humanitat més profunda. Desafortunadament, això sovint es queda en retòrica corporativa sense abordar les necessitats reals dels empleats.

La solució va més enllà de programes i polítiques corporatives; requereix un canvi cultural profund. Necessitem veure les persones amb malalties invisibles com una part vital de la solució, valorant les seves capacitats úniques i adaptant l'entorn laboral per treballar en igualtat de condicions. Aquest canvi cultural ha de començar amb empatia i lideratge. Els líders han de comprendre els desafiaments dels seus empleats i cocrear solucions genuïnes. No es tracta només de gestos superficials, sinó d'un compromís real amb el benestar de tots en l'organització.

Més info: La societat de la distracció

A més de les malalties invisibles, hem de considerar altres diversitats en l'entorn laboral. La diversitat de gènere, orientació sexual, edats, discapacitats, cultures, religions i races enriqueix els equips de treball. Quan persones de diferents orígens i experiències s'uneixen, s'impulsa la innovació, la productivitat i l'èxit empresarial.

A través de la meva malaltia, m'he dedicat a humanitzar la sanitat i fer visible l'invisible en les empreses. Avui, vull visibilitzar un problema més ampli en la nostra societat: la REGLA 1:3, que indica que, per cada persona amb una discapacitat visible, hi ha almenys tres més amb una discapacitat invisible. Aquest fet s'oculta, fins i tot entre els qui tenen discapacitats reconegudes. Només el 39% dels empleats amb discapacitat ho han informat els seus superiors a causa de la por a la discriminació, la inestabilitat laboral i la falta d'empatia.

Només el 39% dels empleats amb discapacitat ho han informat els seus superiors

Per abordar això, les empreses han de fomentar un ambient human centric, cocreant espais empàtics i inclusius. No es tracta només d'oferir ioga o flexibilitat laboral; es tracta de preguntar als empleats i ajudar-los a expressar les seves malalties sense por a la discriminació. Cada empleat requereix un enfocament personalitzat, no una solució generalitzada.

El lideratge és clau en aquest procés. Els líders han de ser formats en empatia i comprometre's a fomentar entorns inclusius. Si no comparteixo la meva experiència, ningú ho farà. Per això, defenso la necessitat que els empleats se sentin assegurances per compartir els seus desafiaments.

En conclusió, la inclusió laboral i la diversitat són imperatius per l'èxit empresarial. La diversitat en el treball, en totes les seves formes, i la inclusió no són sols actes d'equitat; són estratègies clau per deslligar el potencial il·limitat d'un equip divers i cohesionat. Les empreses han de comprometre's genuïnament amb aquests principis per transformar positivament la seva cultura organitzacional i aconseguir un èxit sostenible.

La inclusió laboral i la diversitat són imperatius per l'èxit empresarial

És moment de crear un món laboral on la diversitat i la inclusió siguin més que paraules: siguin realitats viscudes i celebrades per tots. Junts, podem construir un futur on cada veu sigui escoltada i cada diferència sigui valorada.

Avui, com a professora en ESIC de models de negoci d'impacte social, i des de la meva labor en la Fundació VISIBLE, estic dedicada a crear entorns que promoguin aquest camí cap a la inclusió i la diversitat. La Fundació VISIBLE s'ofereix per a col·laborar amb les empreses que estiguin disposades a iniciar aquest camí de canvi i transformació. Ens comprometem a ser aliats en aquest viatge, aportant la nostra experiència i coneixements per a construir junts un futur més inclusiu i divers.

Més informació
El paper de la intel·ligència emocional i la comunicació assertiva en el món laboral del segle XXI
Tècniques de motivació? No, gràcies
El REPTE en majúscules: continuar avançant en la humanització de les empreses
Avui et destaquem
El més llegit