El murmuri dels primers expositors, els equips logístics ajustant micròfons i els dos petons dels retrobaments marquen el preludi d’una intensa jornada a The District 2025. Enguany, la cimera del sector immobiliari arriba a la seva quarta edició i se celebra, com ja és habitual, al recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Durant tres dies –des d’aquest dimarts fins al 2 d’octubre - la capital catalana es converteix en l’aparador del sector immobiliari del sud d’Europa, amb la presència de més de 14.000 directius i 2.500 inversors internacionals que es reuneixen per identificar noves oportunitats de negoci. Segons l’organització, l’esdeveniment espera generar un impacte econòmic superior als 35 milions d’euros.
Però The District mai s’ha dut a terme en silenci absolut. En edicions passades, col·lectius pel dret a l’habitatge es concentraven a l’entrada del recinte, amb pancartes, consignes i fins i tot llançament de pintura contra els assistents. Aquest dimarts al matí, però, no s’han registrat incidents, malgrat l’elevada presència policial a l’entrada del congrés, amb l’objectiu de prevenir possibles aldarulls.
Josep Jorge, director del congrés, i Gemma Traveria, directora del saló s'han encarregat d’obrir la jornada inaugural, titulada 2024 Review and 2025 Edition Roadmap, un espai pensat per fer balanç del camí recorregut i presentar el full de ruta d’aquesta nova edició: “Europa ha demostrat un creixement i un dinamisme que altres regions globals sovint no tenen", ha avançat Traveria.
El cas espanyol, al microscopi
La sessió inaugural de l’auditori Stoneweg –titulada Investing in Spain: Capital Appetite and Local Dynamics- ha posat sobre la taula el cas immobiliari espanyol. Borja Goday, CEO de Servihabitat, ha estat taxatiu: “Crec que la situació a Espanya ara mateix, des d’un punt de vista macro, és l’escenari perfecte”. Goday ha argumentat que la combinació de factors estructurals —com la pertinença a la Unió Europea (UE) i un marc legal estable— amb elements conjunturals com la postpandèmia, la guerra i el teletreball han afavorit especialment el sud d’Europa. “Espanya s’ha vist molt beneficiada”, ha afirmat. A tot plegat s’hi suma la demografia: “Ja som 49,5 milions d’habitants, amb un increment d’1,5 milions en l’últim any. Això impulsa la demanda interna i reforça el dinamisme del mercat”, ha remarcat.
Tot plegat situa sectors com el turisme, la logística o fins i tot els centres de dades en un moment dolç. Però no tot són facilitats. Carlos Pérez de Yrigoyen, director de desenvolupament de negoci a Hipoges Spain, ha posat el focus en l’habitatge: “Hi ha un desequilibri clar entre oferta i demanda, i la immigració també impulsa la demanda. El repte més gran és crear més habitatge assequible per respondre a aquesta pressió i moderar els preus”, ha sentenciat. Ara bé, el dèficit és majúscul: “Ara mateix tenim un dèficit de 150.000 habitatges anuals, cosa que fa molt difícil revertir aquesta situació”, ha puntualitzat.
Des de Portugal, Pedro Coelho, president de Square Asset Management, ha aportat una mirada ibèrica. Amb ironia, ha recordat que “fa 15 anys érem dos dels anomenats PIGS, però ara estem al costat positiu de l'onada”. L’inversor ha posat en relleu la diversitat del mercat espanyol: “En quatre anys ja hem invertit en 11 regions diferents i en quatre sectors. Això demostra la facilitat i la diversitat que ofereix Espanya”, ha afirmat.
Un dels discursos més optimistes l’ha protagonitzat Sergio Fernandes, cap de JLL Spain: “El sector immobiliari és el mirall de l’economia real. Vivim un somni, de debò. Imagineu un país on la inflació és bastant estable, amb un creixement rendible, una demografia que creix dues vegades més ràpid que la mitjana d’Europa. De quin país estem parlant? Algunes persones al voltant del món no dirien Espanya, però és la realitat”, ha assegurat. Fernandes ha subratllat que Espanya s’ha colat al podi europeu: “Diversos estudis han indicat que estem dins del top tres d’inversió a Europa. Abans estàvem en la posició cinc o sis, i alguns informes apunten que, després del Regne Unit, probablement és el segon país més atractiu per invertir”, ha afegit.
L’habitatge, el gran dilema europeu
Passejant entre els expositors, es percep la dimensió global de l’esdeveniment: espais dedicats a empreses emergents proptech, projectes logístics, noves solucions digitals, entre d’altres. Ens aturem en dues propostes molt diferents, però que comparteixen diagnòstic: el mercat residencial està tensionat, i calen models alternatius. A l’estand d’Habitacion.com, el seu fundador i CEO, Oriol Valls, declara sense embuts a VIA Empresa: “Costa molt més vendre a Barcelona que a Madrid. Hi ha inseguretat jurídica, estem hiperregulats, i la gent té por de fer coses rares i disruptives”.
L’empresa es va constituir el 2023, però no va començar a operar fins al 2024. En només un any i mig, ja caminen cap a la venda de 200 habitacions i 50 immobles. El que més impressiona és la demanda: “Tenim una llista d’espera de 27.000 persones. Existeix aquesta demanda, i estem oberts a col·laborar amb promotors immobiliaris i socis estratègics”, assegura.
Valls (Habitacion.com): “Matemàticament, hem arribat a un punt en què els salaris mai estaran al nivell dels immobles. En qualsevol país d’Occident no tornarem a veure pisos barats si no hi ha una catàstrofe"
Tot i que Valls ja havia assistit a The District com a visitant, enguany han decidit fer el pas i exposar amb estand propi. “Ens ha ajudat molt el congrés. Esperem visibilitat institucional. En l’àmbit comercial ja tenim força, però volem institucionalitzar la història i generar negoci”, explica. El seu diagnòstic sobre el cas espanyol és contundent: “Matemàticament, hem arribat a un punt en què els salaris mai estaran al nivell dels immobles. En qualsevol país d’Occident no tornarem a veure pisos barats si no hi ha una catàstrofe. Això explica la necessitat de models alternatius com el que proposem a habitación.com”, conclou.
Uns metres més enllà, l’estand de Homeclub respira una altra atmosfera. Fundada fa 24 anys, la marca s’ha especialitzat en el lloguer corporatiu prèmium i en estades mitjanes en immobles de gamma alta. “Gestionem part del mercat de lloguer de luxe a Madrid i Barcelona, però també a ciutats com Lisboa, Miami o Santo Domingo”, explica la fundadora, Sandra Cabello.
És la primera vegada que participen a The District com a expositors, tot i que ja havien estat presents en altres fires internacionals. “Aquest congrés ens permet fer el salt cap a la part inversora gran. Estem preparats per créixer amb fons que entenguin el valor del segment corporatiu”, afirma. Amb una cartera consolidada i una estratègia clara, Homeclub busca reforçar el seu posicionament davant promotors, fons i institucions.
Les tensions polítiques i socials situen el congrés en el punt de mira
Més enllà de les sessions tècniques i els estands corporatius, l’edició d’enguany també ha despertat reaccions crítiques des de l’àmbit social i polític. La Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya (COSHAC) ha denunciat en un comunicat la participació d’empreses “amb vinculació directa o indirecta” amb l’estat d’Israel al congrés immobiliari. Les entitats lamenten que Barcelona torni a acollir una fira que titllen de “la cita de l’especulació”, especialment després de les mobilitzacions massives dels darrers mesos per reclamar polítiques públiques d’habitatge.
La crítica institucional també ha estat contundent. COSHAC acusa l’Ajuntament de Barcelona de “subvencionar el congrés” i de “promoure la participació d’empreses sionistes en diferents esdeveniments perquè puguin fer negoci”. Segons diuen, acollir The District “fa evident la hipocresia descarada de les institucions públiques”, a qui retreuen: “Diuen respondre a les demandes de la societat, però després no només són incapaces de protegir mínimament el dret a l’habitatge, sinó que donen suport i subvencionen esdeveniments com aquest”.
Promotors i consultores com Busquets Gálvez han carregat contra la pressió fiscal i reguladora del mercat barceloní: “Barcelona està paralitzada”
Aquestes crítiques se sumen a les declaracions recents del sector immobiliari, que - tal com ha avançat l’ACN - alerten un retrocés en la inversió de capital a Catalunya. El president de The District, Juan Velayos, ha reconegut que “no és una bona notícia”, especialment “quan altres regions d’Espanya i Europa estan recollint-ne més”. En paral·lel, promotors i consultores com Busquets Gálvez han carregat contra la pressió fiscal i reguladora del mercat barceloní: “Barcelona està paralitzada”, ha afirmat el director general, Ignasi Busquets, en referència a mesures com la reserva del 30% d’habitatge social en noves promocions. En definitiva, la ciutat comtal es projecta com a capital del Real Estate, però el debat sobre quin model de ciutat es construeix - i per a qui - continua obert.