El sol encara no ha escalfat del tot la Via Laietana quan el Pier 07 comença a bategar. Desenes de dones -i uns pocs homes- arriben al cor de la innovació barcelonina amb l’objectiu de celebrar la jornada central dels TechBcn4Women Days, el Tech Spirit 4 Women. L’esdeveniment ha convertit aquest dimecres l’epicentre tecnològic de la ciutat comtal en un fòrum vibrant de debat, dades i inspiració. El missatge que s’hi ha projectat és inequívoc: sense dones que liderin l’ecosistema tecnològic català, no hi haurà futur.
A la terrassa del Pier, Miquel Martí, CEO del Tech Barcelona, i Sandra Ruiz, directora general de Societat Digital, han pres la paraula per marcar el to de la trobada. Martí ha recordat que Barcelona concentra el 83% dels fons europeus per innovació, i ha reivindicat la necessitat d’un pacte nacional pel talent digital que incentivaria altres engranatges del territori i, alhora, doblaria el nombre de dones al sector TIC. Ruiz, per la seva banda, ha ofert un repàs breu però contundent del sector tecnològic a Catalunya, recordant la seva evolució i les oportunitats que encara resten per conquerir.
Una bretxa que no cedeix
Catalunya presumeix de més de 16.000 empreses TIC, un sector que experimenta un creixement del 3% anual, però que el darrer trimestre del 2024 va deixar 1.800 llocs de treball sense cobrir. Mentrestant, només un 32% dels professionals són dones, segons el Baròmetre de la Dona TIC a Catalunya. D’aquestes, menys del 20% lideren projectes. El més inquietant? Més de la meitat abandonen la carrera abans dels 35 anys.
Menys del 20% de les dones lideren projectes tecnològics, i més de la meitat abandonen la carrera abans dels 35 anys
És aquesta la raó de ser del cicle TechBcn4Women Days: donar visibilitat al talent femení durant gairebé un mes sencer, trencar inèrcies i impulsar un canvi cultural que deixi de ser un desig per esdevenir la norma. La iniciativa, impulsada per Tech Barcelona i el centre de recerca i2CAT, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el finançament europeu dels fons Next Generation, no només s’enfoca en les dones que ja hi són, sinó que també traça el camí perquè moltes més hi puguin ser, liderar i transformar.
Els colls d’ampolla de la indústria espacial
“Tant de bo aviat no calguin Women Days. Voldrà dir que tot s’ha normalitzat”, demana d’entrada la directora d’estratègia corporativa a LLYC, Àngels Chacón, qui ha inaugurat la sessió com a moderadora, amb la voluntat d’anar un pas més enllà de la retòrica. Protagonitzada per Mireia Colina, enginyera d’Indra amb més de 20 anys de trajectòria i experiència a l’Agència Espacial Europea, la taula ha girat al voltant de la defensa, seguretat i tecnologies duals. “Treballar en aquest sector és apassionant perquè combina innovació puntera amb impacte real a la vida de les persones. Però el repte més gran per a mi és la conciliació, perquè viatjar, dirigir equips i alhora ser mare de família nombrosa és un equilibri difícil de sostenir”, ha confessat.
Chacón: “Tant de bo aviat no calguin Women Days. Voldrà dir que tot s’ha normalitzat”
Colina també ha subratllat la necessitat que Europa avanci en autonomia estratègica, especialment en accés a l’espai i tecnologies crítiques, en què encara existeixen colls d’ampolla i limitacions en llançaments. Ha recordat que sistemes com Galileo o el GPS, fonamentals per a la navegació per satèl·lit, han fet d’Europa una regió més autònoma i independent, però que encara planifica amb força previsió davant conflictes i guerres híbrides, que impacten en infraestructura, gas i matèries primeres.
L'enginyera d'Indra també ha posat en relleu la ciberseguretat com a defensa invisible però essencial: “Un atac informàtic pot paralitzar hospitals o bloquejar comunicacions i transaccions. Recordem l’apagada elèctrica que hi va haver, va frenar el món durant un dia, però tenim tendència a pensar que a la nostra empresa mai passarà”, ha apuntat. Alhora, ha remarcat la necessitat de fer soroll i crear xarxes de lideratge femení: “Fa 20 anys hi havia molt poques dones i la situació no ha canviat tant com voldríem, però ara es nota que hi som, creant rols, models i xarxes de contacte”, ha sentenciat.
No és feina de dones? Un informe que interpel·la
“Quantes de les que sou aquí us considereu líders?”, ha preguntat Núria Soler, presentadora de l’acte. Silenci. Somriures. Algunes mans alçades amb timidesa. I després, una altra: “Quantes feu esport? Recordeu que vau guanyar una cursa de 50 milions d’espermatozous. Qui va arribar la primera? I el primer?”. Amb preguntes que semblaven jocs, però que realment sonaven a diagnòstics, Soler ha anat desgranant les qualitats del lideratge: iniciativa, visió, autoestima, confiança, empatia, força, comunicació i disrupció. “Quin còctel faríem!”, ha dit, mentre algunes assistents assentien amb el cap. I ha deixat caure una idea que ressonava com a tancament: “L’autolideratge és l’avantsala del lideratge. Si no saps liderar-te a tu, com lideraràs els altres?”, ha conclòs, mentre la següent ponent es col·locava el micròfon de diadema.
3 projectes liderats per dones: la Carla Zaldúa ens presenta Motional Hub; des de i2cat coneixem l' Elisabet Bayó i el projecte Holomit, i finalment, descobrim Reveal Genomics.#TechBcn4Women pic.twitter.com/sqKDJqyVuL
— Tech Barcelona (@TechBarcelona) September 17, 2025
Aquest batec emocional ha donat pas al punt més quantitatiu de la jornada, amb les dades de l’informe No és feina de dones?, a càrrec de la treballadora social i investigadora d’i2CAT Yolanda Domingo. L’estudi, basat en 119 perfils enquestats -90 dones, 28 homes i una resposta en blanc-, radiografia amb precisió les barreres que encara frenen el talent femení dins del sector TIC català. El 91,6% treballen actualment en l’àmbit de la tecnologia, i el 70% acumulen més de set anys d’experiència, majoritàriament en mitjanes i grans empreses. Per tant, no parlem de perfils júniors ni de vocacions incipients, sinó de professionals consolidades que, malgrat la seva trajectòria, continuen topant amb obstacles estructurals.
El 65% de les dones afirmen haver percebut discriminació de gènere en algun moment de la seva carrera. Les barreres més citades són: conciliació laboral (55%), invisibilització (50%), manca de referents (45%), i micromasclismes (35%). D’altra banda, només un 20% han participat en programes específics per a dones, i un 43% en activitats de foment vocacional TIC. La resta no han tingut accés a cap iniciativa de suport o promoció.
El 65% de les dones afirmen haver percebut discriminació de gènere en algun moment de la seva carrera, segons l’informe ‘No és feina de dones?’
Les propostes i conclusions que emergeixen de l’informe són clares i reiterades: calen més polítiques de conciliació, visibilitat activa de dones referents, foment de vocacions STEM des de l’escola i plans d’igualtat que no quedin guardats al calaix. “La tecnologia no deshumanitza, al contrari, però cal un canvi sistèmic i sostingut, no només iniciatives puntuals”, ha exigit Domingo, advocant per mentories en clau de gènere i més visibilitat pública per a les dones TIC.
Emprenedores deeptech: de la química sostenible a la computació quàntica
La jornada ha estat un aparador de talent femení en estat pur. Des de les taules rodones fins als pitchs de projectes, s’hi han desplegat iniciatives de tota mena. Entre elles, hem pogut descobrir dues pioneres de l’ecosistema deeptech català. Mònica de Mier, fundadora de Nextmol, ha explicat com la seva spin-off, sorgida del Barcelona Supercomputing Center (BSC) el 2019, està accelerant el desenvolupament d’una química més verda i sostenible gràcies a la supercomputació. La responsable de transferència del BSC i moderadora de la taula, Anna Escoda, ha remarcat que de les 14 spin-off creades, tres tenen dones com a CEO i, en conjunt, ja han generat 400 llocs de treball qualificats.
Per la seva banda, Eva Martín, cap d’innovació a Qilimanjaro Quantum Tech, ha presentat l’única empresa de l’Estat que treballa en ordinadors quàntics. “No substituïm l’ordinador tradicional, però la quàntica ens permet resoldre problemes impossibles fins ara, com simulacions moleculars o reptes de criptografia. El futur és la hibridació entre supercomputació i quàntica”, ha assenyalat. Tant de Mier com Martín han detectat la necessitat de referents femenins a les escoles: “Només així les nenes veuran natural estudiar enginyeria”, han coincidit.
A aquest mosaic s’hi han sumat directives de multinacionals com AstraZeneca, Tous i Nestlé, que han aportat una mirada global sobre el lideratge femení en grans corporacions, i un conjunt de pitchs de projectes liderats per dones que han posat sobre la taula propostes valentes, amb propòsit i amb vocació de canvi. Tot plegat ha dibuixat un ecosistema que ja batega en femení, però que encara necessita espais, aliances i altaveus per consolidar-se.