Convertir el lloguer en propietat sempre ha estat una quimera recurrent, però durant els darrers dies ha començat a perfilar-se com una realitat tangible. El govern espanyol ha posat en marxa un incentiu econòmic de fins a 30.000 euros per als joves menors de 35 anys que vulguin optar a habitatges protegits amb contracte de lloguer i opció de compra. La mesura, anunciada pel president Pedro Sánchez el 15 de setembre al Congrés dels Diputats, forma part del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, i busca accelerar l’emancipació juvenil, fent que cada renda abonada compti com a pagament anticipat del preu final de l’habitatge.
L’ajut no recau directament en el jove comprador, sinó en els titulars dels habitatges de protecció oficial —administracions públiques o promotors— que ofereixin contractes de lloguer amb opció de compra. L’Estat abonarà una quantitat equivalent a les mensualitats pagades pel llogater abans d’exercir la possibilitat de compra, amb un límit de 28.800 euros per habitatge, sempre que aquests pagaments es descomptin del preu final de l’adquisició.
Ara bé, aquest dret només es podrà dur a terme entre el primer i el tercer any des de la signatura del contracte, sempre que es compleixin els requisits establerts: ser menor de 35 anys, no tenir un habitatge en propietat i acreditar que la residència habitual és el pis en qüestió. Un cop venut, l’habitatge continuarà subjecte a preu limitat permanent, garantint que l’ajuda compleixi l’objectiu de preservar l’habitatge assequible per a futurs compradors.
L’ajut no recau directament en el jove comprador, sinó en els titulars dels habitatges de protecció oficial que ofereixin contractes de lloguer amb opció de compra
En la mateixa intervenció parlamentària, Sánchez va anunciar dues mesures complementàries: una assegurança pública d’impagament de rendes per a joves, pensada per donar garanties tant a propietaris com a inquilins, i una ajuda de fins a 10.800 euros per a la compra d’habitatge en zones rurals, amb l’objectiu de combatre la despoblació.
Un model que genera recels
Malgrat la novetat, el model genera recels. Segons dades recollides pel portal Idealista, des del 2018 fins al març de 2025, només 2.292 habitatges protegits amb opció d’adquisició han obtingut la qualificació definitiva a tot l’Estat, i a Catalunya no s’ha qualificat cap en aquest règim durant la darrera dècada. Això indica que el pla parteix d’una base limitada i que la seva eficàcia dependrà de la capacitat de generar nova oferta.
En aquest sentit, les primeres crítiques han arribat del mateix sector immobiliari. El CEO d’Alquiler Seguro, David Caraballo, acusa l’Executiu en un comunicat de “forçar els joves a comprar” i adverteix que l’anunci deixa clar que “el govern no creu en el lloguer i reconeix que avui és pràcticament impossible”. A més, remarca que la Llei de l’Habitatge no funciona a l’hora de garantir un mercat de lloguer estable. En la mateixa línia, l’Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid, Asprima, es mostra escèptica davant d’un recurs “per a una fórmula amb prou feines utilitzada”, recordant que a escala estatal només es construeixen poc més d’una seixantena d’habitatges amb aquesta tipologia cada any. La seva presidenta, Carolina Roca, insisteix que el problema no és incentivar la demanda, sinó ampliar l’oferta: “Sense parc disponible, l’impacte real serà testimonial”, assegura en un article d’Idealista. També des del món acadèmic, l’economista i professor de la Universitat CEU San Pablo, Miguel Córdoba, adverteix que es tracta d’una mesura amb efectes “molt limitats” i de caràcter “populista” si no s’acompanya d’una política decidida d’inversió en promocions protegides i de regulació estructural del mercat.
A Catalunya no s’ha qualificat cap habitatge protegit amb opció de compra durant la darrera dècada, segons Idealista
Les entitats socials també hi posen matisos. El Sindicat de Llogateres alerta en el Manifest en defensa de l’habitatge públic que aquesta fórmula pot desvirtuar la funció pública del parc assequible: “Una aposta decidida pel dret a l’habitatge passa per mecanismes que n’assegurin l’assequibilitat i l’estabilitat a llarg termini”, denuncien, tot reclamant que el lloguer estable sigui el centre de les polítiques públiques. Per la seva banda, el govern defensa que “blinda els habitatges davant de l’especulació”, però les entitats socials temen que l’ajut acabi convertint aquest dret en una oportunitat de compra condicionada, més que no pas en una garantia de permanència.
El paraigua del Pla Estatal d’Habitatge
La mesura s’entén com un engranatge més d’un pla global, i no com un ajut aïllat sense connexió amb les polítiques estructurals de l’habitatge. El Pla Estatal d’Habitatge 2026–2030, presentat sota el paraigua jurídic de la Llei de l’Habitatge, preveu una inversió històrica de 7.000 milions d’euros per consolidar la llar com a cinquè pilar de l’estat del benestar. El pla fixa cinc objectius clau: incrementar el parc públic d’habitatge protegit de manera permanent (40% del pressupost), rehabilitar edificis per millorar-ne l’eficiència i l’accessibilitat (30%), facilitar l’emancipació juvenil amb ajuts al lloguer i a la compra, reduir l’esforç econòmic per accedir a l’habitatge, i revertir les zones de mercat tensionat.
Caraballo (Alquiler Seguro): “La iniciativa força els joves a comprar. El govern no creu en el lloguer i reconeix que avui és pràcticament impossible”
La seva aplicació exigeix cofinançament autonòmic, protecció indefinida del parc públic i transparència en la gestió de dades. El govern fa una crida a les comunitats autònomes, municipis i promotors socials per sumar-se a un acord d’Estat que tripliqui la inversió pública en habitatge i garanteixi el dret constitucional a un habitatge digne.
El cas català: expectatives i límits
Però el debat sobre l’eficàcia d’aquest tipus d’ajuts també té una dimensió territorial. A Catalunya, el govern Illa ha anunciat la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030, dels quals 14.000 es destinaran específicament als més joves. El context, però, és especialment tens: el preu mitjà de compravenda se situa en 2.626 euros per metre quadrat, i supera els 3.006 euros a la ciutat de Barcelona, segons un informe dels Agents de la Propietat Immobiliària (API).
En aquest escenari, el lloguer amb opció de compra podria ser una palanca econòmica per a joves amb poca capacitat d’estalvi, però aquest és només teòric si no hi ha prou oferta d’habitatge protegit, preus regulats i una coordinació efectiva entre administracions. En definitiva, l’incentiu s’erigeix com una proposta innovadora dins el panorama estatal, però topa amb un límit estructural. Sense un augment significatiu del parc públic ni la implicació de totes les comunitats autònomes, el risc és que la mesura beneficiï només una minoria. I com passa amb la gran majoria de debats, aquest continua obert: què és més prioritari, facilitar la compra als joves o garantir un lloguer assequible i permanent per a tothom?