Direcció pública professional a l’Administració de la Generalitat: sentit i sensibilitat

SENTIT. El dimarts, 28 de juliol, el Govern de la Generalitat va aprovar l’Avantprojecte de llei de la Direcció pública professional. Probablement, el ciutadà no hi dona massa importància, però és una peça fonamental de la reforma d’una administració si es volen tenir organitzacions públiques amb direccions professionalitzades i efectives. Quan comprem qualsevol producte o servei, ens és igual com està organitzada l’empresa que ens l’ofereix. Si no satisfà les nostres expectatives, podem canviar d’empresa. En les administracions públiques, en canvi, som nosaltres els seus “propietaris” i, per a molts serveis, no podem canviar de proveïdor. Per tant, hem d’exigir, com a condició necessària -tot i que no suficient-, que estiguin organitzades d’acord amb els millors paràmetres de professionalitat.

Què és això de la direcció pública professional? Sovint es fa referència a un sistema que permet seleccionar els millors professionals per a les tasques de gestió, una visió molt insuficient. La direcció pública professional és, sobretot, el resultat d’una divisió del treball en les organitzacions públiques, distingint la funció política de la funció gerencial o de gestió. Tant el propòsit com les condicions necessàries per exercir-les són molt diferents.

Aquesta divisió del treball ha d’anar ineludiblement acompanyada d’una selecció acurada del directiu, estrictament segons els seus mèrits i capacitats

Però aquesta divisió del treball ha d’anar ineludiblement acompanyada d’una selecció acurada del directiu, estrictament segons els seus mèrits i capacitats; d’una desvinculació del seu exercici, del cicle polític; d’una fixació d’objectius per part de la funció política amb un control dels resultats obtinguts; d’una plena autonomia de gestió del directiu públic; i d’una retribució que tingui en compte l’esforç i els resultats obtinguts pel directiu. Aquest és l’autèntic sentit de la direcció pública professional.

El primer que s’ha de dir és que no és cap invent. La majoria de països que han volgut tenir endreçades les seves administracions l’han adoptat fa molts anys. En el cas de Suècia, aquesta divisió es troba inclús incorporada a la mateixa constitució.

SENSIBILITAT. Hi ha algunes qüestions que, a parer meu, podrien millorar-se en el tràmit parlamentari. Aquest tràmit permetrà veure la posició dels grups i la seva disponibilitat a renunciar a un grapat de càrrecs de caràcter gerencial, que fins avui han considerat apropiables en virtut d’estar al Govern i que han permès que fossin ocupats per persones sense altra credencial que la pertinença o proximitat al partit del govern. La renúncia a aquesta visió és la sensibilitat que s’espera dels grups parlamentaris en el tràmit d’aprovació de la llei.

Si vols saber-ne més

 

   

Narcís Mir-Professionals de la direcció i directius públics professionals

Faig un repàs de les principals característiques de l’Avantprojecte que permeten afirmar que passa el test per poder ser considerada una direcció pública professional homologable:

1. Desvincula l’exercici de la direcció pública, del cicle polític, condició necessària per a la separació efectiva de les funcions polítiques i gerencials. L’Avantprojecte preveu mandats de set anys, que poden ser prorrogats per un mateix període. Aquesta condició no només permet que els governs comptin amb una estructura professional de gestió estable, sinó que al propi directiu li permet fer una gestió amb continuïtat. És a dir, la separació està destinada a millorar tant la funció política com la gerencial.
2. La selecció dels candidats serà per un òrgan independent, format per persones de reconegut prestigi en els àmbits de gestió pública i recursos humans, amb representació paritària d’homes i dones. El concurs serà amb publicitat i s’avaluarà per criteris de mèrit i capacitat.
3. El directiu serà avaluat en l’acompliment dels objectius. Habitualment això es materialitza en un contracte de gestió, aplicable al mitjà termini (per exemple, el mandat de set anys ) i un contracte programa, en el qual s’especifiquen els objectius i els recursos per a cada període pressupostari. La contrapartida és l’autonomia de gestió.
4. Si les administracions volen tenir bons directius no poden establir unes remuneracions fixes desvinculades del rendiment. L’avantprojecte preveu una retribució variable que pot arribar fins un 15% de les retribucions fixes.

Les circumstàncies han volgut que quasi simultàniament (1 de juliol) l’Ajuntament de Barcelona aprovés el Reglament del personal directiu i els seus ens vinculats. Durant molts anys, l’Ajuntament s’ha distingit per tenir una major sensibilitat amb les exigències professionals de determinats càrrecs gerencials, tot i no separar-se de la seva adscripció o proximitat a l’equip de govern. Tot feia pensar que l’aprovació d’aquest Reglament seria un pas endavant i la consolidació d’un model de direcció pública professional homologable. Lamentablement, no ha estat així, i només es pot qualificar d’un llastimós simulacre que esperem que no sigui imitat per altres ajuntaments grans.

Si les administracions volen tenir bons directius no poden establir unes remuneracions fixes desvinculades del rendiment

No hi ha desvinculació del cicle polític. L’acreditació de competències és davant l’alcalde, en el cas de la Gerència Municipal, o davant d’una comissió tècnica (no definida) en el cas de la resta de gerències. No sols això, sinó que el personal ja nomenat gerent pot participar en òrgans de selecció. En els estatuts homologables, cada lloc de direcció correspon a un determinat directiu públic, i es fa una selecció específica per a cada lloc. En el Reglament, un cop escollit un gerent per a una determinada funció, aquest pot ocupar qualsevol altra lloc de gerent que quedi vacant. És a dir, si una persona ha estat seleccionada per ocupar la gerència de Cultura pot passar a ocupar la gerència d’Economia, d’acord amb la discrecionalitat política.

Llàstima, l’Ajuntament de Barcelona hauria d’haver demanat consell al Govern de la Generalitat.