Per què és necessari crear un relat? Venim de celebrar un Sant Jordi pletòric, de l’auge de l’amor, la cultura, els llibres... Però la celebració de la Diada de Sant Jordi va acompanyada d'un relat: una princesa és salvada per un home abans de morir en mans d’un drac. Sortosament, avui dia ja existeixen versions alternatives, com ara La revolta de Santa Jordina, La princesa rebel, i El cavaller que no volia lluitar. I, fins i tot, la història d'un drac vegà. Seguint el fil de la metàfora, el mateix succeeix amb aquelles dones que han canviat el relat posant-se al capdavant de sectors àmpliament masculinitzats, on abans no hi havia dones directives referents. Però ara, amb elles, els més menuts i menudes ja tenen on emmirallar-se.
En aquesta ocasió, 26 dones influents de l’economia catalana s’han reunit a Juno House amb la col·laboració de VIA Empresa fruit de l’article publicat pel periodista Josep Maria Casas amb motiu del 8 de març del 2023 i que es va viralitzar ràpidament a les xarxes. Una taula rodona presentada per la directora de VIA Empresa, Elena Busquets, per connectar, generar debat i per parlar del camí de cadascuna d'aquestes 26 dones a les seves respectives trajectòries professionals. Referents del sector emprenedor, inversores, membres de patronals, consultores, expertes en comunicació, moda, banca, col·lectius socials, economistes, periodistes o advocades, es mullen sobre la dona al món laboral del 2013.
Com créixer en sectors pocs feminitzats?
Quin és el relat que estan creant les dones? Moltes d'elles apunten que es construeix a través de la cultura i que estem en una època d'impàs entre dues generacions. Per a Anna Roca, directora general de Proximity Barcelona, "la nostra societat sempre ha tingut una base masclista i estem en el moment de donar-li altres significats a conceptes del món laboral". Per a elles encara hi ha "una voluntat activa de si hi ha dones o homes en una posició en concret".
Rogel (La Pometa): "No volem ser dones objecte i gran part de la societat ha d'aprendre a valorar la visibilitat de les dones per la seva formació i no pas per un motiu de màrqueting"
Un dels apunts més interessants de la sessió ha sigut el d’evitar caure en el que qualifiquen de "postureig". Laia Rogel, CEO de La Pometa, té clar que "no vol sortir a una foto per quedar bé i perquè hi hagi la quota de dones". "No volem ser dones objecte i gran part de la societat ha d'aprendre a valorar la visibilitat de les dones per la seva formació i no pas per un motiu de màrqueting", continua Rogel. I una de les conclusions principals: l’ambició és positiva i hi ha moltes maneres de treballar-la.
Un altre aspecte interessant té a veure amb apostar per les formacions a totes les posicions d'una companyia, tal com succeeix a Endesa. De fet, Isabel Buesa, directiva d'Endesa a Catalunya, afegeix que "quan poses una directiva n'afloren set més, perquè la societat veu que es pot i a Catalunya estem preparats per prestar-hi gran atenció”.
Teletreball: a favor o en contra?
El teletreball ha vingut per quedar-se? Aquest és un dels grans debats del món laboral després de la pandèmia. Algunes destaquen que els permet més llibertat per gestionar el seu dia a dia i que provoca més "flexibilitat i que les valorin pels resultats", a part que moltes d’elles no tornarien al model d'estar permanentment a una oficina, com és el cas de Rat Gasol, directora d'operacions a Onalabs. D'altres, en canvi, creuen que el teletreball ha provocat moltes passes enrere i que "no fomenta les xarxes de networking". "Hi ha moments vitals que ens els podem perdre per estar fent teletreball", destaquen. O, fins i tot, segons Marina Planas, CEO The NTWK, "a vegades moltes dones no prestem atenció a les reunions informals que es fan a la cafeteria i que és vital ser visible".
Natalie Batlle, cofundadora i CEO de Juno House, creu que moltes líders a vegades "es tanquen i obliden la necessitat de donar relleu a altres i fer mentoratge". "A vegades ens centrem i ens queixem amb les parts més macros, mentre que cada una tenim un gran poder en els nivells més micros", destaca.
L’aposta pel bon relat
Moltes d'elles coincideixen que una part de les dones ha patit en algun moment el que es coneix com a síndrome de la impostora (combinació d'autocrítica, de dubte d'un mateix i de por del fracàs) i "demanen salaris menors als dels companys". Mar Alarcón, cofundadora i sòcia de 19N Strategies, té clar que les dones acostumem a ser més prudents i realistes i a vegades comporta que "demanem menys del que ens mereixem, sobretot quan busquem inversió". A més, a Catalunya el nivell dels projectes tecnològics fundats per dones és dels més alts d’Europa pel que fa a la qualitat, precisa Helena Torres, gestora d'inversions.
Buesa (Endesa): "Quan poses una directiva n'afloren set més perquè la societat veu que es pot i a Catalunya estem preparats per prestar-hi gran atenció”
Per això és vital crear un bon relat, apostar per la narrativa i dotar de més presència el lobby. O, tal com afegeix, Sílvia Alsina, CEO de Roman, “les dones tenim un problema d’autoestima que és cultural. I en aquest nou context de reputació, la dona pot aportar moltíssim amb oportunitats molt rellevants”.
Una de les xifres més comentades té a veure amb l’informe de la Comissió Dona i Empresa de PIMEC que constata que les dones aporten el 51,88% del PIB. De fet, Maria Teixidor, presidenta de la Comissió, demana que els Fons europeus Next Generation incloguin finançament específic per a la igualtat de gènere i requisits i indicadors explícits per a la integració de la perspectiva de gènere. “Si continuem així podem hipotecar el futur dels nostres fills i deixar una greu herència amb bretxa de gènere en sectors àmpliament masculinitzats, com pot ser l’automoció”, continua Teixidor.
El cas d’èxit de Blindstairs
Hi ha dificultat per trobar dones a les companyies catalanes? Què passa si el teu currículum té nom de dona? I d'home? En principi la consideració del candidat no s'hauria de veure alterada pel seu gènere, però l'efecte Jennifer i John diu tot el contrari. Aquest efecte fa referència a un experiment fet a la Universitat de Yale el 2012, on es van repartir currículums idèntics que només tenien una única diferència: el gènere del candidat i, per tant, el nom. John i Jennifer.
El resultat no és difícil d'endevinar. Mentre a ell li van oferir un sou brut mitjà de 30.238 dòlars anuals, a ella de 26.508. Mentre ell tenia una ocupabilitat del 53%, ella del 40%. Aquesta discriminació laboral, a més, és acumulativa: "Imaginem-nos que és una dona, d'origen ètnic minoritari i amb un fill", indica Marta Rodríguez -Tobalo a la resta de dones qui, després d'haver-se dedicat durant anys a realitzar investigacions econòmiques amb perspectiva de gènere, ha fundat una de les startups més prometedores del moment: Blindstairs. El programari facilita fer seleccions de personal a cegues. "Volem posar fi a moltes desigualtats socials que parteixen en gran part de la discriminació laboral, com la bretxa salarial o el sostre de vidre", destaca Rodríguez-Tobalo.
I... la bona notícia actual
Una de les bones notícies per concloure la trobada té a veure amb el futbol femení, l'auge d'Alexia Putellas i el Barça femení. Maria Teixidor, exdirectiva del Barça, apunta que "van fer un gran treball per impulsar la secció, que les noves generacions creixin veient referents femenins i que ho gaudeixin de veritat, malgrat que hi hagi una part del poder que no compleixi amb les expectatives que s'està creant, sobretot econòmicament". Un fet que, segons Carme Hortalà, directora de GVC Gaesco Valores i actual membre de la comissió econòmica Barça, té mèrit i que s’ha aconseguit que Spotify, un dels grans patrocinadors de l'equip català, destini el mateix bonus per l'equip que guanyi la lliga de Campions, sigui masculí o femení.
Finalment, totes s’emplacen a repetir més debats. I Eva Vila-Massanes, impulsora de Juno House ho té clar: hem de fer més networking, tornar-nos visibles, sortir a les fotos, presentar-nos, invitar a gent amb perspectives diferents i cada una ser la millor en la seva matèria. És a dir, dones que construeixen el seu propi relat.