El 2024 va tancar amb un creixement del 3,6%, una ocupació històrica i més turisme que mai. Tot i això, la productivitat continua per sota de la UE i la indústria requereix més inversió i menys traves burocràtiques per poder créixer. Aquesta és la principal conclusió de la Memòria Econòmica de Catalunya 2024, elaborada per les cambres de comerç i presentada el passat dia 26 de juny a la Llotja, que enguany celebra 60 anys fent el balanç anual de l’economia catalana.
El creixement del PIB de Catalunya el 2024 (3,6% segons l’Idescat) no només ha superat la mitjana espanyola (3,2%) sinó que ha deixat enrere la zona euro (0,9%) i s’ha consolidat com una de les economies més dinàmiques del continent.
El context internacional no era fàcil: inflació, tipus d’interès encara alts, la guerra d’Ucraïna enquistada i l’escalada de la guerra a Gaza. Però l’economia catalana ha resistit. I no només això, sinó que ha aprofitat la desacceleració europea per consolidar una recuperació que va començar el 2021 i que ja situa el PIB català en el primer trimestre de 2025 un 9,7% per sobre del nivell previ a la pandèmia. És una dada que supera Espanya (8% per sobre) i també la zona euro (5,8%).
L’ocupació creix de la mà de la immigració
Aquest creixement econòmic ha vingut de la mà del boom immigratori i de la creació d’ocupació. En només tres anys, Catalunya ha guanyat 358.000 habitants, arribant a superar els 8,1 milions l’1 de gener de 2025, dos milions més dels que tenia a principis de segle. Tot aquest increment demogràfic és degut a la població nascuda a l’estranger, ja que la població nacional disminueix des del 2016.
L’evolució de l’ocupació, principalment estrangera, ha estat un dels motors del bon moment econòmic
L’evolució de l’ocupació, principalment estrangera, ha estat un dels motors del bon moment econòmic. El 2024 es van crear 92.600 llocs de treball, i es va assolir un màxim històric de 3,8 milions d’ocupats a Catalunya. D’aquests nous ocupats el 85% són persones nascudes a l’estranger. De fet, actualment, gairebé 3 de cada 10 treballadors a Catalunya són nascuts a l’estranger, un percentatge superior al 22% d’Espanya o al 17% de la zona euro. Aquest factor ha estat decisiu per a l’economia, però també suposa reptes d’integració, de formació i d’oferta d’habitatge.
L’anàlisi sectorial de l’ocupació creada el 2024 també revela una dualitat. Dels 92,6 mil nous ocupats, el 51% s’han creat en el sector del comerç, el transport i l’hostaleria, el 34% en el sector TIC i el 21% en el sector públic. Per tant, estaria creixent tant l’ocupació en sectors d’alta qualificació com les TIC i el sector públic, com en sectors de menor qualificació vinculats a l’hostaleria, el comerç i el transport.
Sense un increment clar de la productivitat, els salaris difícilment podran créixer de manera sostinguda
Un altre element que ha permès sostenir el consum privat, juntament amb la creació d’ocupació, és l’augment dels salaris reals que s’ha produït els anys 2023 i 2024. Tanmateix, aquest creixement dels salaris reals només ha permès tornar al nivell que tenien el 2019. Dit d’una altra manera, els salaris reals pràcticament no han augmentat els darrers cinc anys. L’alegria, doncs, és continguda. Sense un increment clar de la productivitat, els salaris difícilment podran créixer de manera sostinguda. I aquí és on Catalunya mostra les costures.
Sense un increment clar de la productivitat, els salaris difícilment podran créixer de manera sostinguda | iStock
La productivitat laboral a Catalunya és un 9% inferior a la mitjana de la zona euro. Malgrat que des del 2022 ha millorat lleugerament, encara queda molt camí per convergir amb el nostre entorn. Catalunya ha vist créixer la seva productivitat per hora treballada un 2,4% acumulat els anys 2022 i 2023, mentre que a França, Itàlia o Alemanya ha retrocedit. Bones notícies, però insuficients.
La indústria aguanta, però necessita guanyar dimensió
En un context europeu marcat per la crisi industrial, la indústria catalana ha resistit molt millor. El seu valor afegit brut ha augmentat un 9,1% acumulat els dos últims anys (2023-2024), mentre que el de la UE ha caigut un 1,7% en el mateix període. També les exportacions de béns es mantenen fortes, amb una taxa de cobertura que arriba al 90% i un saldo positiu amb Europa per tercer any consecutiu.
Aquesta resistència s’explica per una major especialització en sectors de més valor afegit que aposten per la innovació, i una certa reindustrialització en marxa. De fet, la despesa en R+D empresarial ha crescut un extraordinari 60% acumulat els darreres tres anys.
Només un 11,5% de les empreses catalanes tenen 10 treballadors o més treballadors, per sota de França, Alemanya o fins i tot Itàlia
El repte és mantenir aquest ritme en el creixement de la despesa en R+D quan desapareguin els fons europeus el 2026. I aquí és clau el compromís de les empreses i l’impuls de l’administració per crear un entorn favorable que permeti augmentar la dimensió empresarial. Les xifres en aquest sentit són clares: només un 11,5% de les empreses catalanes tenen 10 treballadors o més treballadors, per sota de França, Alemanya o fins i tot Itàlia. Sense més dimensió, és difícil guanyar en eficiència, innovació i internacionalització.
Turisme cada vegada més estranger i de més qualitat
El turisme ha estat una altra palanca clau. Catalunya ha rebut més turistes estrangers que mai, fins al punt que ja representen el 65% dels turistes allotjats en hotels, el percentatge més elevat de la sèrie històrica. Tanmateix, aquest turisme estranger està impulsant una oferta hotelera de més qualitat: cada cop més viatgers opten per hotels de 4 i 5 estrelles (56% del total). El turisme domèstic allotjat en hotels, en canvi, retrocedeix el 2024.
Objectiu: créixer més i millor
Catalunya ha demostrat resiliència, capacitat de reacció i dinamisme. Però no n’hi ha prou amb créixer. Cal créixer millor. I això vol dir empreses més grans i competitives, més inversió productiva i en R+D, ajustar millor formació i necessitats del mercat laboral i apostar per sectors d’alt valor afegit.
Si no es resolen aquests reptes, l’economia catalana podria quedar atrapada en la trampa de creixement extensiu, dependent de l’ocupació i el consum, però sense múscul per fer el salt de productivitat necessari perquè tot aquest creixement del PIB es tradueixi en major benestar de la població.