“Motor econòmic”, “sector transversal” o “punta de llança” són alguns dels apel·latius amb què representants de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han qualificat el sector tecnològic català aquest dimarts al matí durant la presentació del Baròmetre del sector tecnològic 2025 del Cercle Tecnològic. Les bones paraules no sorgeixen del no-res, sinó que venen justificades per les dades de l’estudi: una indústria de 16.000 empreses que al primer trimestre de 2025 ocupava 168.000 professionals i que genera 9.955 milions d’euros de valor afegit brut, un 4% de l’economia catalana. Però també un sector que, malgrat tot, denuncia un any més la falta alarmant de talent disponible per cobrir les places necessàries.
L’any passat, el Baròmetre quantificava en 9.231 les places anuals no cobertes pel sector per falta de professionals qualificats. Enguany, l’estudi ho divideix per trimestres, i en el darrer de 2024 van quedar-ne 1.814 de no cobertes. “La tendència és més o menys la mateixa”, ha confirmat el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, qui ha insistit en el gap identificat en l’oferta i la demanda de places universitàries de graus TIC. El 2024, les universitats catalanes van oferir 3.173 places en estudis d’aquesta especialització, mentre que els futurs estudiants en van demanar 3.564. Un desequilibri que s’arrossega des del 2020, malgrat els petits augments de places any rere any (excepte el 2024, que han tornat a caure) que fan que el sector busqui formacions alternatives: “La solució no és només la universitat”.
La formació professional és una de les clares alternatives, i només a la ciutat de Barcelona, hi ha 19.000 persones matriculades en cicles formatius de graus TIC, per 40.000 d’universitàries. Però no és l’única: el director general de Barcelona Activa, Lorenzo di Pietro, ha insistit a apostar per la formació no reglada, la qual permet “models formatius més flexibles que permeten a persones sense un background de competències digitals fer un reskilling per trobar feina”. A escala municipal s’han impulsat iniciatives com la IT Academy, un bootcamp que cada any forma 1.000 persones en qüestions tecnològiques, el 85% de les quals troba feina de qualitat al cap de sis mesos. Una altra iniciativa, impulsada en aquest cas per Telefónica i també amb el suport de la Generalitat, és 42 Barcelona, una iniciativa similar que ja ha format més de 2.500 persones. “Estem començant a treballar per exportar el format de bootcamp de 42 Barcelona o l’IT Academy a altres llocs de Catalunya”, ha confirmat la secretària de Polítiques Digitals del Govern, Maria Galindo. Aquesta actuació s’emmarca en el futur Pacte per al Talent Digital que la Generalitat presentarà formalment a finals d’any, però Galindo ha deixat clar que “no podem esperar al desembre”.
Una altra alternativa és el “camí intermedi” que representen les microcredencials, ha apuntat di Pietro. Unes titulacions que passen per la formació de les universitats, però que també compten amb “l’agilitat i la flexibilitat” de les formacions no reglades i que permeten atacar aquelles especialitzacions “que potser surten durant un, dos o tres anys i després cal tornar a reorientar”. El Baròmetre les té ben identificades: els especialistes en intel·ligència artificial són els professionals més demandats segons un 52,7% de les empreses enquestades, seguides pels experts en ciberseguretat (39,7%) i en computació al núvol (27,3%).
Els especialistes en intel·ligència artificial, ciberseguretat i computació en el núvol són els professionals més demandats del sector tecnològic
El que queda clar és que, malgrat les dificultats per trobar professionals ben qualificats, el sector continua incrementant a un alt ritme l’ocupació. La del primer trimestre de 2025 va ser de 168.300 professionals, un 11,5% més que el mateix període de 2024. Allargant el període, entre 2008 i 2024 la taxa de creixement anual de l’ocupació del sector tecnològic va ser del 3,6%, una xifra molt superior al 0,1% que va créixer el global de l’economia catalana. Un increment notat especialment a partir de 2016, any des del qual la taxa de creixement anual s’enfila fins al 8,5%. “Catalunya és una de les regions més dinàmiques a escala europea, tant pel que fa a empreses i la contribució al sector, com en ocupació especialment”, ha confirmat Galindo.
La secretària de Polítiques Digitals no només ha celebrat les xifres del sector, sinó que també ha reivindicat la seva condició de “sector transversal a altres sectors econòmics”. Novament, les xifres del Baròmetre ho demostren: el sector té un VAB de prop de 10.000 milions d’euros, però que s’incrementa en 5.400 milions pel negoci indirecte. “Per cada 100 euros que genera, n’indueix 56 en altres sectors; i per cada 100 ocupats, genera 48 nous llocs de treball”, ha destacat Barrera.
Barrera (Cercle Tecnològic): “Per cada 100 euros que genera el sector TIC, n’indueix 56 en altres sectors"
Creixement estabilitzat al ritme que marca Europa
Una de les principals novetats del Baròmetre d’enguany ha estat un canvi en la metodologia de l’informe, motivat perquè Catalunya pugui comparar-se més fàcilment amb la resta de països europeus. Aquesta és la raó d’optar pel VAB com a principal indicador de l’estudi, el qual permet veure que el Principat compleix amb la resta del continent. El 4% que representa el sector tecnològic sobre l’economia catalana és només quatre dècimes menor a la mitjana europea sense Irlanda (seu de la majoria de les multinacionals estatunidenques), del 4,42%, i es troba per davant de països com Àustria (3,83%), Dinamarca (3,81%), Itàlia (3,21%) o Grècia (3,04%), així com set dècimes per sobre de la mitjana espanyola (3,3%). A escala interna, el VAB ha crescut un 4,1% respecte al del 2023, amb una taxa de creixement anual del 4,6% des del 2008, les xifres del qual ja s’han duplicat el 2024.
Això no vol dir que s’hagin deixat de registrar indicadors més tradicionals com la facturació de les empreses, que el 2024 ha escalat fins als 27.031 milions d’euros, un 5% més que el 2023 i l’equivalent al 8,5% del PIB català. Aquesta darrera xifra és inferior que la de l’any passat, quan el sector TIC representava el 9% del PIB, un canvi al qual Barrera ha llevat importància vinculant-lo al creixement de la resta de sectors.
El mateix succeeix amb el nombre d’empreses. El 2024 s’han assolit les 16.020 companyies, un 3,8% més que el 2023 i un nombre molt pròxim a les 16.039 empreses de 2022, que marca el màxim històric. Si s’exclouen els autònoms i només es tenen en compte les empreses amb assalariats és de 6,873, que en aquest cas sí que és la xifra més alta registrada. A més, són 563 més que el 2023, cosa que suposa l’augment més elevat de la sèrie analitzada. El creixement català se situa notablement per sobre de les mitjanes estatals i globals, que voregen el 3%.