• Economia
  • Per què l’educació superior és la millor inversió en l’era de la incertesa

Per què l’educació superior és la millor inversió en l’era de la incertesa

Les economies que amplien l’accés a l’educació superior redueixen l’exposició dels seus treballadors a la desocupació i milloren la seva competitivitat

La formació professional a Catalunya | iStock
La formació professional a Catalunya | iStock
Jordi Marin | VIA Empresa
Expert en transformació digital i innovació
09 d'Octubre de 2025 - 05:30

En un context mundial marcat per la implantació massiva de la intel·ligència artificial, la volatilitat geopolítica i l’educació superior —tant la universitària com la formació professional de nivell superior— es configuren com una palanca central de resiliència individual i competitivitat col·lectiva. No és només una millor opció: les dades mostren retorns econòmics, millors taxes d’inserció i un clar interès del mercat i dels fons d’inversió que han convertit l’educació en actiu estratègic, avalat per diferents informes de l'OECD.

 

Les evidències internacionals i nacionals així ho corroboren, indicant que finalitzar estudis superiors continua traduint-se en majors ingressos i més protecció davant l’atur. L’informe Education at a Glance recull que la prima salarial per tenir un títol superior és significativa a la majoria dels països OECD. A Espanya, la diferència entre persones amb educació superior i sense és molt rellevant en termes de salari i estabilitat laboral.

Igualment, al nostre país, dades recents mostren que la població jove (25-34 anys) amb titulació superior està per sobre de la mitjana OCDE, fet que reforça la importància d’aquesta etapa educativa com a garantia d’ocupabilitat i mobilitat professional.

 

A més la IA accelera l’automatització de tasques rutinàries creant demanda d’habilitats complexes: pensament crític, resolució de problemes, aprenentatge de dades i adaptabilitat. Això fa que la formació superior —i especialment programes orientats a competències digitals i transversals— augmenti el valor relatiu dels titulats en el mercat laboral. Les economies que amplien l’accés a l’educació superior redueixen l’exposició dels seus treballadors a la desocupació i milloren la seva competitivitat.

Les economies que amplien l’accés a l’educació superior redueixen l’exposició dels seus treballadors a la desocupació i milloren la seva competitivitat

Una altra dada que ens pot ajudar a entendre la importància estratègica de l’educació superior és fixar-se en els moviments dels inversors. Per exemple, l’activitat de private equity i els moviments M&A al sector: una operació recent de gran importància va ser l’adquisició d’una posició majoritària a Universidad Europea per part d’EQT, valorant el grup en més de 2.000 milions d’euros (inclòs deute), la qual cosa evidencia que els fons veuen a l’educació superior com una plataforma escalable i resilient. Aquest tipus d’operacions configuren un mercat on la inversió privada juga un paper, a vegades complementant o reforçant l’acció pública.

A més, el mercat edtech (tecnologia educativa) europeu ha viscut fluctuacions recents. Després del pic dels anys anteriors, recentment es va moderar, però els fons continuen apostant per rondes d’inversió substancials i consolidacions, una prova que el sector s’està seleccionant i professionalitzant. Aquesta dinàmica és important per justificar per què la universitat i les plataformes d’upskilling són atractives per inversors que cerquen rendibilitat i impacte.

Per altra, l’esforç públic en educació s’ha incrementat en els darrers anys a Espanya, amb augments pressupostaris que reflecteixen una aposta per la formació com a element central de la recuperació i la competitivitat. Aquest augment de despesa sosté per exemple importants partides en programes d’FP, beques i projectes d’internacionalització, i actua com a palanca per afavorir la demanda i la qualitat dels programes.

Tot i les oportunitats, des de la meva perspectiva existeixen riscos que cal gestionar:

  • Desigualtats d’accés: la reproducció intergeneracional continua condicionant oportunitats. Les polítiques d’accés i les beques són crucials.
  • Oferta i qualitat: l’expansió privada ha d’anar acompanyada d’indicadors de qualitat i acreditació.
  • Adaptació curricular: incorporar IA, dades, aprenentatge continu, i competències transversals en tots els nivells.
  • Model financer: diversificar ingressos per reduir vulnerabilitat davant els profunds canvis de l’entorn.

Si em permeteu, en el context del qual estem parlant i des de l’experiència en diferents posicions en el món de l’educació superior, alguna recomanació ràpida (per universitats, empreses i decisors).

Per universitats i centres:

  • Prioritzar programes modulars i certificacions d’upskilling ràpides.
  • Crear aliances amb empreses per projectes reals i cofinançament.

Per empreses i inversors: 

  • Mirar més enllà de l’edtech consumer i apostar per plataformes d’upskilling (millora d'habilitats) corporatiu i partners acadèmics. 
  • Considerar adquisicions selectives que aportin accés a talent, clients i capacitat tecnològica (models híbrids campus en línia).

Per administracions públiques:

  • Mantenir, focalitzar i si és possible augmentar la inversió en educació superior, i focus especial en FP superior i programes d’upskilling.
  • Millorar la recollida d’indicadors d’inserció i qualitat per orientar polítiques.

L’educació superior és, avui, una estratègia d’assegurança personal i una palanca d’estratègia econòmica per a països i empreses. Les dades d’inserció, els diferencials salarials i l’interès ostensible dels inversors confirmen que invertir en talent i en institucions d’educació d’alta qualitat té retorns tangibles. Cal, això sí, que la política educativa i les organitzacions s’adaptin ràpidament a la nova realitat tecnològica i a les necessitats del mercat.