
En un context mundial marcat per la implantació massiva de la intel·ligència artificial, la volatilitat geopolítica i l’educació superior —tant la universitària com la formació professional de nivell superior— es configuren com una palanca central de resiliència individual i competitivitat col·lectiva. No és només una millor opció: les dades mostren retorns econòmics, millors taxes d’inserció i un clar interès del mercat i dels fons d’inversió que han convertit l’educació en actiu estratègic, avalat per diferents informes de l'OECD.
Les evidències internacionals i nacionals així ho corroboren, indicant que finalitzar estudis superiors continua traduint-se en majors ingressos i més protecció davant l’atur. L’informe Education at a Glance recull que la prima salarial per tenir un títol superior és significativa a la majoria dels països OECD. A Espanya, la diferència entre persones amb educació superior i sense és molt rellevant en termes de salari i estabilitat laboral.
Igualment, al nostre país, dades recents mostren que la població jove (25-34 anys) amb titulació superior està per sobre de la mitjana OCDE, fet que reforça la importància d’aquesta etapa educativa com a garantia d’ocupabilitat i mobilitat professional.
A més la IA accelera l’automatització de tasques rutinàries creant demanda d’habilitats complexes: pensament crític, resolució de problemes, aprenentatge de dades i adaptabilitat. Això fa que la formació superior —i especialment programes orientats a competències digitals i transversals— augmenti el valor relatiu dels titulats en el mercat laboral. Les economies que amplien l’accés a l’educació superior redueixen l’exposició dels seus treballadors a la desocupació i milloren la seva competitivitat.
Les economies que amplien l’accés a l’educació superior redueixen l’exposició dels seus treballadors a la desocupació i milloren la seva competitivitat
Una altra dada que ens pot ajudar a entendre la importància estratègica de l’educació superior és fixar-se en els moviments dels inversors. Per exemple, l’activitat de private equity i els moviments M&A al sector: una operació recent de gran importància va ser l’adquisició d’una posició majoritària a Universidad Europea per part d’EQT, valorant el grup en més de 2.000 milions d’euros (inclòs deute), la qual cosa evidencia que els fons veuen a l’educació superior com una plataforma escalable i resilient. Aquest tipus d’operacions configuren un mercat on la inversió privada juga un paper, a vegades complementant o reforçant l’acció pública.
A més, el mercat edtech (tecnologia educativa) europeu ha viscut fluctuacions recents. Després del pic dels anys anteriors, recentment es va moderar, però els fons continuen apostant per rondes d’inversió substancials i consolidacions, una prova que el sector s’està seleccionant i professionalitzant. Aquesta dinàmica és important per justificar per què la universitat i les plataformes d’upskilling són atractives per inversors que cerquen rendibilitat i impacte.
Per altra, l’esforç públic en educació s’ha incrementat en els darrers anys a Espanya, amb augments pressupostaris que reflecteixen una aposta per la formació com a element central de la recuperació i la competitivitat. Aquest augment de despesa sosté per exemple importants partides en programes d’FP, beques i projectes d’internacionalització, i actua com a palanca per afavorir la demanda i la qualitat dels programes.
Tot i les oportunitats, des de la meva perspectiva existeixen riscos que cal gestionar:
- Desigualtats d’accés: la reproducció intergeneracional continua condicionant oportunitats. Les polítiques d’accés i les beques són crucials.
- Oferta i qualitat: l’expansió privada ha d’anar acompanyada d’indicadors de qualitat i acreditació.
- Adaptació curricular: incorporar IA, dades, aprenentatge continu, i competències transversals en tots els nivells.
- Model financer: diversificar ingressos per reduir vulnerabilitat davant els profunds canvis de l’entorn.
Si em permeteu, en el context del qual estem parlant i des de l’experiència en diferents posicions en el món de l’educació superior, alguna recomanació ràpida (per universitats, empreses i decisors).
Per universitats i centres:
- Prioritzar programes modulars i certificacions d’upskilling ràpides.
- Crear aliances amb empreses per projectes reals i cofinançament.
Per empreses i inversors:
- Mirar més enllà de l’edtech consumer i apostar per plataformes d’upskilling (millora d'habilitats) corporatiu i partners acadèmics.
- Considerar adquisicions selectives que aportin accés a talent, clients i capacitat tecnològica (models híbrids campus en línia).
Per administracions públiques:
- Mantenir, focalitzar i si és possible augmentar la inversió en educació superior, i focus especial en FP superior i programes d’upskilling.
- Millorar la recollida d’indicadors d’inserció i qualitat per orientar polítiques.
L’educació superior és, avui, una estratègia d’assegurança personal i una palanca d’estratègia econòmica per a països i empreses. Les dades d’inserció, els diferencials salarials i l’interès ostensible dels inversors confirmen que invertir en talent i en institucions d’educació d’alta qualitat té retorns tangibles. Cal, això sí, que la política educativa i les organitzacions s’adaptin ràpidament a la nova realitat tecnològica i a les necessitats del mercat.