Menys reunions, més mobilitat

En el repte compartit de fer més eficient el transport dins de les ciutats, les companyies hi juguen un paper clau si són capaces d'evolucionar en els seus hàbits

El trànsit deixa imatges de Barcelona com aquesta, amb un sol carril obert en sentit Besòs
El trànsit deixa imatges de Barcelona com aquesta, amb un sol carril obert en sentit Besòs

Quan es parla de mobilitat sostenible sempre hi ha consens: tothom hi està a favor. A l’hora de posar-la en pràctica, però, és quan sorgeixen els problemes. En els dies que se celebra la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura Europea, l’Associació Espanyola de Directius (AED) ha presentat aquest dijous un estudi que planteja la responsabilitat de les organitzacions empresarials a l’hora de contribuir a superar aquest repte. L’informe, elaborat per la consultora Altran, assenyala la necessitat d’un canvi de mentalitat empresarial cap a una flexibilitat en la gestió del personal que eviti desplaçaments innecessaris.

“Si poguéssim reduir les hores punta seria molt positiu per reduir la demanda”, apunta el director de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Joan Maria Bigas. Aconseguir-ho requereix “un canvi d’hàbits i de gestió de personal a les empreses que amb els sistemes actuals de comunicacions és possible”.

Hi coincideix Ester Manzano, Manager Solution d’Altran, per a qui “el canvi cultural no només és necessari individualment, les organitzacions també hi han d’ajudar per promoure un transport més verd i eficient”. Al capdavall, les empreses són les que més fàcilment poden “evitar tots els desplaçaments i reunions innecessàries. Només depèn de nosaltres si acceptem el que ens ofereixen les noves tecnologies”, recorda. Per Manzano, “si les organitzacions comencen a introduir aquestes pautes de comportament, amb flotes de vehicles verds i compartits, ens poden ajudar a solucionar aquest repte”.

Un canvi de xip

Saba Infraestructures és una de les companyies implicades en el canvi de paradigma de la mobilitat. “No sé si la gent o les empreses hi estan predisposats, però no hi ha cap altra opció”, anuncia el seu conseller delegat, Josep Martínez Vila. “O donem les solucions que demana el ciutadà o trobarà alternatives. No hi ha lloc per a posicions defensives, cal treballar en solucions conjuntes”, reivindica. Una d’elles, exemplifica, és el projecte de disposar d’espai als seus aparcaments per a la distribució urbana de mercaderies.

Martínez Vila (Saba): "No hi ha lloc per a posicions defensives, cal treballar en solucions conjuntes"

Per a la fundadora i CEO de Social Car, Mar Alarcón, “hi ha hagut una evolució de l’actitud de les empreses per afrontar aquest repte”. Sense anar més lluny, la seva plataforma de lloguer de cotxes entre particulars té el RACC com un dels partners principals.

“Hem necessitat molts productes que venien dels sectors tradicionals, com les assegurances, on no ha estat fàcil”, reconeix Alarcón. Ara Social Car ja disposa d’una assegurança totalment digitalitzada amb unes pòlisses per dies o per hores que cobreixen tot el lloguer. “Alguns aparcaments a Barcelona i Madrid ja ens estan permetent que particulars tinguin el seu cotxe com a car sharing”, celebra en la mateixa línia.

L’emprenedora constata que “ha estat difícil fer entendre a agents tradicionals que les coses han canviat”, però celebra que cada cop siguin més els que s’obrin a col·laborar amb noves propostes com la seva.

Planificar abans de sortir

Tots ells coincideixen que aquesta evolució de la mobilitat sobretot es produirà a les ciutats. “S’han convertit en una acumulació de coneixement, capital i reptes socials. Perquè aquestes ciutats funcionin és necessari que les artèries també ho facin: coneixement, persones i mercaderies”, reflexiona Joan Maria Bigas. “Cal cuidar aquest sistema circulatori perquè sigui més net, eficient i col·laboratiu”, afegeix.

Experts de diversos àmbits han debatut sobre mobilitat sostenible | Cedida

Experts de diversos àmbits han debatut sobre mobilitat sostenible | Cedida

Pel conseller delegat de Saba, “les ciutats han d’oferir una xarxa de mobilitat urbana amb un sistema integrat de tots els transports”. No hi cap, doncs, el campi qui pugui a l’hora d’elaborar possibles solucions. Alhora, Martínez Vila insisteix que “hem de promoure la cultura de la planificació abans de qualsevol desplaçament”.

El paper del Big Data

“Si el segle XX va ser el de la mecànica, el segle XXI és el del software”, destaca Mar Alarcón. Una eina que “permet connectar-nos i compartir dades amb seguretat per al benefici de la societat”. La fundadora de Social Car convida a perdre la por a cedir aquestes dades de mobilitat que, tractades anònimament i en massa, poden ser de gran utilitat per fer-la més sostenible. “No ens ha de preocupar cedir aquestes dades quan tothom ja sap on treballem”, reflexiona.

Alarcón (Social Car): “Si el segle XX va ser el de la mecànica, el segle XXI és el del software”

Ferran Verdejo, gerent del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya, destaca que “el cotxe recull molta informació quan s’utilitza i això té un interès comercial molt potent. Hi haurà una guerra per les dades que cal veure cap a on es dirigeix”.

Precisament en aquesta cursa per dominar les dades, Joan Maria Bigas assenyala que “l’objectiu és que el ciutadà tingui les que necessita per a la seva vida diària”. El directiu de l’AMB reivindica que de la mateixa manera que les empreses privades “sempre es reserven una part de les dades per a la gestió del seu negoci”, l’administració també n’hauria de poder protegir algunes malgrat l’evident idoneïtat del procés d’Open Data.

Més Informació
Tesla obre a l'Hospitalet el seu primer concessionari a Catalunya
Automoció, logística i alimentació estiraran de l’ocupació a Catalunya
Seat estudia produir a Mèxic
Avui et destaquem
Comentaris