Encara que el beyond -"més enllà de", traduït de l’anglès- s’utilitza freqüentment, després de visitar l’Alimentaria d’aquests dies amb un amic expert, confirmo que es tracta ara d’una paraula d’ús quotidià entre els que es preuen d'estar a l'avantguarda de l'avantguarda. Si hom no vol estar fora de joc, aquest mot esdevé indispensable: “Més enllà” de la sostenibilitat, de la personalització, de les proteïnes animals, del conservant i colorants, del gluten i de la lactosa, de les grasses, de la sal, dels sucres, de les estructures físiques de venda... Però, aquest anar més lluny no se circumscriu al camp de l’alimentació. Perdoneu la pedanteria, però jo mateix vaig titular el llibre sobre el low cost Beyond the Low-Cost Business: Rethinking the Business Model (Palgrave Macmillan, 2013); han proliferat pel·lícules i series Més enllà dels núvols (1995), de la mort (2009), de la vida (2010) o de la lluna (2020)...; i si anem a altres camps de la indústria actual, tenim “beyond” per tot arreu: de la tecnologia i la innovació disruptives, de la virtualitat i el metavers, del teletreball, de les reunions online, dels materials tèxtils o de construcció, dels data....
Fa temps que ha començat una llarga transició cap a la digitalització i aquest fet està movent les estructures, estratègies i eines cap al “beyond”. Diríem que vivim en la postmodernitat tecnològica, que es situa més enllà de la modernitat líquida enunciada per Zygmunt Bauman, i de la transmodernitat de Rosa María Rodríguez Magda. La primera seria de caire social i la segona de caire filosòfic. Doncs bé, difícilment podrem accedir a aquest nou escenari si no trenquem el tabú de les noves tecnologies i ens submergim massivament en elles. Pla de xoc, li diem, que anirà desenvolupant-se a mesura que els distints col·lectius econòmics inverteixen bé els fons dels Next Generation que van arribant. Molt moderns ens quedaríem, però amb el ciri a la mà, si no aprofitem l’oportunitat. Seria una nova bretxa, en aquest cas, la digital, que s’afegiria a la de la tardana industrialització dels anys 70, amb bastants dècades de retard respecte a Europa; o les distintes revolucions tecnològiques des del segle XIX.
Molt moderns ens quedaríem, però amb el ciri a la mà, si no aprofitem l’oportunitat
Tres en ratlla
Als propers cinc o deu anys, s’ha d’avançar paral·lelament en l’evolució de les tecnologies (coneixement i capacitat d’aplicació massiva de les eines digitals per part de tota la població), la transformació de les estratègies empresarials (nous models de negoci productius) i les estructures del país (social, laboral, política, econòmica...). És un tres en ratlla: qualsevol desfasament en un dels eixos, es perd l’aposta.
Perquè més enllà de les fronteres de cada país, tot evoluciona a un ritme frenètic, i la competència cada cop esdevé més forta. Amb prou feines acabem d’aprendre què és una empresa unicorn i ja ens trobem que apareix un nou concepte, el decacorn, que és aquella corporació emergent i innovadora en l’àmbit digital que abans de sortir a borsa supera els 10.000 milions de dòlars, deu vegades més que l’unicorn. Segons State of European Tech (2021), a Espanya hi ha dotze unicorns entre les 322 europees. El 2030, les espanyoles podrien augmentar en cinc o sis més, les europees es dispararien cap a les 400, i al món, on es calcula que operen un miler d’empreses unicorn, segons CB Insigths (2021), es quintuplicarien. Si no accedim als propers quatre o cinc anys a la digitalització de les empreses petites, mitjanes i grans, les administracions i la població en general, creix la bretxa. No es tracta de créixer per créixer amb els models anteriors, que ja fa temps que han caducat, sinó d’aprofitar la digitalització per aprendre les coordenades del futur.