Stian Westlake (Regne Unit) és expert en innovació i en política tecnològica i ha estat assessor de tres ministres de ciència britànics, fins que el darrer, Sam Gyimah, va renunciar al càrrec durant la onada de dimissions en el Govern britànic en protesta pels acords del Brexit. Després de dos anys ocupant el càrrec, ara continua amb la seva tasca com a director executiu de política i investigació a Nesta, una fundació que es dedica a la innovació i que treballa amb associats d'arreu del món. Ser assessor d'un ministre és, segons el seu parer, "una feina fascinant" i que brinda moltes oportunitats gràcies a tots els reptes que se'ls presenten per endavant. Juntament amb l'economista Jonathan Haskel han escrit Capitalisme sense capital: l'increment de l'economia intangible, que basa les seves teories en el fet que els actius intangibles són el futur de l'economia.
Convidat a Catalunya per Catalans Lliures, VIA Empresa es troba amb ell a prop de l'estació de Sants de Barcelona, una estona abans que surti cap a la Universitat Pompeu Fabra per parlar sobre el seu tema estrella. No passarà ni 24 hores a la capital catalana, però promet tornar-hi per ser-hi més dies i, si és possible, viure l'ambient de la diada de Sant Jordi que, aquesta vegada, no va poder gaudir.
Bategeu el vostre llibre com a Capitalisme sense capital. Com s'explica això?
El llibre es basa en el gran canvi que està tenint lloc a l'economia de tot el món. Hi havia una vegada, unes empreses que invertien en coses que pots tocar i que pots sentir, com les fàbriques, els ordinadors, els cotxes... Ara, s'està produint un canvi gradual i important i és que molts dels inversors d'arreu del món inverteixen en coses que no podem tocar, com en recerca i desenvolupament, en procediments i relacions de negoci i en software o màrqueting, entre moltes altres coses.
Quines propietats tenen els actius intangibles?
Els actius intangibles tenen diferents propietats econòmiques i diem que aquestes propietats econòmiques poden explicar quines coses estan canviant en el món, incloent la desigualtat, l'increment de la productivitat o altres grans reptes.
Stian Westlake parla del nou model de capitalisme a la UPF | Cedida
Com canviarà el món això?
Primer, hem de parlar de les quatre esses [en anglès] dels actius intangibles. La primera és l'escalabilitat (scalability), que vol dir que si la companyia inverteix, altres companyies tindran beneficis. És el cas de companyies de VTC, que si volen fer créixer la seva flota, hauran de comprar més vehicles. Una fàbrica, per exemple, té un límit productiu, en canvi, l'escalabilitat no té limitacions a l'hora d'invertir.
Quines característiques la segueixen?
La segona són les sinergies (synergies), és a dir, si un producte intangible se suma amb un altre, li dóna encara més valor. El problema és que, de vegades, el bloqueig dels drets de propietat dificulten la innovació. La tercera característica són els excedents (spillovers). Si veus una companyia com Apple, que té la seva marca, els seus desenvolupadors i investigadors i els seus algoritmes, li dóna un valor i, a més, fomenta la competitivitat. I, finalment, la quarta és una companyia que té actius i fa fallida (sunk), i el que té són màquines, pots vendre-les. El problema és que amb coses intangibles no és tan fàcil fer-ho.
"L'economia intangible està jugant un paper protagonista en els canvis econòmics de la última dècada"
Què diferència l'economia tangible de la intangible?
El canvi més gran es veu en com està creixent la divisió entre la companyia més valuosa i la més productiva. L'ecomomia intangible està jugant un paper protagonista en els canvis econòmics de l'última dècada.
En què ens beneficia?
Si vas per moltes ciutats del món, tens, per exemple, taxis que et faciliten la vida. Com més facilitats tinguis, més visitants tindràs. Però quan tu mires a una companyia com Facebook o Instagram, tenen valor perquè estan especialitzades en productes que no existien. Aquest és un gran repte i oportunitat per als inversors.
Per què?
Perquè és molt difícil competir amb aquestes companyies i això crea grans reptes també pels governadors perquè, per exemple, els governs poden prendre el control dels bancs en fallida o d'altres empreses, però és molt difícil fer-ho amb companyies com Facebook. A més, també és difícil adaptar la regulació a aquestes empreses. És un gran repte!
"Les ciutats han de tenir la llibertat per créixer i aprofitar al màxim les sinergies de l'economia intangible"
Com podem mesurar aquests actius intangibles?
Hem passat molts anys mesurant país per país la quantitat d'intangibles que tenen i hem fet una barreja entre enquestes a negocis i enquestes existents per entrenar i calibrar alguns elements. Les ciutats seran més importants i han de tenir la llibertat per créixer i aprofitar al màxim les sinergies de l'economia intangible per afavorir la planificació urbana i les polítiques d'habitatge.
Sona bé.
Comprendre el canvi de paradigma, ens ajudarà a abordar qüestions clau com la innovació i el creixement, la desigualtat, la competència i la reforma de polítiques.
Stian Westlake en un acte a la UPF | Cedida
Com creu que el Brexit afectarà (i està afectant) el Regne Unit i la resta d'Europa?
En una economia intangible, el Brexit crea reptes i oportunitats. Ara per ara, no podem ser pessimistes pel que fa a les relacions. Però una cosa que ens preocupa és el fet de tenir la regulació correcta perquè l'economia intangible es pugui desenvolupar sense problemes. I, per això, calen lleis que regulin la innovació.
De moment, només hi ha incertesa. Com influeix el no saber en una economia intangible?
La manera d'apaivagar la incertesa és comprant, pagant els salaris a la gent... s'ha de ser responsable. Potser, quan el Brexit tiri endavant, no hi haurà focs artificials, però quan passi, no té per què afectar l'economia intangible.
"La situació de Catalunya, com el Brexit, no té per què afectar a l'economia intangible, però cal canviar les maneres de regular"
Afecta la situació de Catalunya de cara als inversors?
Si penses en inversions intangibles, hi ha moltes preguntes en el cap de la gent, però això ha de canviar la manera en com regulem i, com el Brexit, no té per què afectar. Cal canviar les maneres de regular i crec que serà molt important per a qualsevol país tenir nous reptes. S'ha de regular de cara als consumidors, als productors, als taxistes, als hotels... Crec que a tot arreu s'ha de produir un debat sobre com regular.
Com canviarà aquesta economia les ciutats?
Aquest gran repte serà molt important, especialment per a les ciutats com Barcelona o Londres. Crec que hi ha molts reptes com, per exemple, com estar segur dels beneficis que t'aporta aquesta economia i de fer les coses bé: construir ciutats on tothom hi vulgui viure i que estiguin connectades. Amb això, s'incrementarà la importància d'un tercer espai compartit. Quan això passi, la prosperitat de tota l'economia serà real.
"Quan hi hagi ciutats on tothom hi vulgui viure i que estiguin connectades, la prosperitat de tota l'economia serà real"
Com percebrem aquest canvi?
Veurem arreu del món ciutats que podran aconseguir beneficis econòmics i socials com comprar més cases, connectar més les ciutats amb transport...
Ara que hi ha diferents eleccions a la vista, com podem conscienciar d'això als polítics?
És difícil perquè els polítics han de respondre als electors. I, si prometen això en unes eleccions, el gran repte serà proveir de més habitatges, transport...