Espanya sortirà de la supervisió europea pel dèficit excessiu després de deu anys. La Comissió Europea tancarà del procediment per dèficit excessiu a l'Estat espanyol una dècada després d'haver-ho obert i després d'haver dut a terme una consolidació fiscal per reduir el desviament des del pic del 11% que va registrar en 2009 fins a baixar del llindar del 3% que estableixen les normes comunitàries en el passat exercici. No obstant això, la Comissió Europea també ha recomanat al Govern de Pedro Sánchez aprovar ajustos estructurals per valor de 7.800 milions d'euros el 2020. Cal remarcar que gran part de l'èxit de la caiguda del dèficit és gràcies a les Comunitats Autònomes i els ens locals, ja que l'Estat espanyol ha centrifugat les retallades de la despesa a aquestes administracions al llarg dels anys.
Així ho ha anunciat en diverses ocasions el comissari d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, i l'Executiu comunitari formalitzarà aquest dimecres finalment la seva proposta. La decisió final hauran de prendre-la els ministres d'Economia i Finances en la seva reunió de la setmana vinent a Luxemburg.
"La Comissió estarà en la posició de recomanar al Consell (els països) el proper mes la sortida d'Espanya del procediment per dèficit excessiu després de deu anys. Això són bastant bones notícies", va dir el socialdemòcrata francès en una roda de premsa a principis de maig.
Brussel·les va obrir aquest expedient a Espanya el 18 de febrer de 2009 -després d'haver registrat un desfasament pressupostari l'any anterior del 4,4%- i proposarà tancar-lo aquest dimecres, més de deu anys després i després de quatre pròrrogues: una concessió al Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i tres a l'Executiu popular de Mariano Rajoy.
El primer termini exigia a Espanya reduir el seu dèficit públic per sota del 3% com a més tard en 2012, però el Govern de Zapatero va sol·licitar un any més de pròrroga pocs mesos després de l'obertura del procediment. Ja amb Rajoy en la Moncloa, la UE va concedir una nova pròrroga a Espanya fins a 2014, després una nova de dos anys, fins a 2016, i finalment una última fins a 2018.
L'estiu de 2016 va ser el moment més tens entre Brussel·les i Madrid en el marc d'aquest expedient. En aquest moment, les autoritats europees van estar a punt de multar a Espanya per relaxar l'aprovació de mesures de consolidació fiscal i incomplir l'objectiu que estava establert per a l'any anterior. L'Executiu comunitari va cancel·lar finalment aquesta multa i també la congelació d'una part dels fons que rep el país.
El tancament de l'expedient arribarà després que les administracions públiques tanquessin l'any passat amb un dèficit del 2,48%, més de mig punt per sota del llindar del 3% encara que és gairebé tres punts superior a l'objectiu pactat amb Brussel·les, que era del 2,2%.
Cal destacar que gran part de l'esforç per reduir el dèficit és gràcies a les Comunitats Autònomes i els ens locals. El Govern de l'Estat va centrifugar les retallades a aquestes administracions, que només representen un terç de la despesa, però la menys flexible i necessari, com la salut, l'educació i el benestar social. El 2018 la major part del dèficit va correspondre a l'Estat, mentre les comunitats van registrar un dèficit inferior al previst i els ajuntaments van tancar l'any amb superàvit.
Fins a aquest punt, el desviament havia crescut des del 4,4% de 2008 fins al 11% de 2009. Va descendir fins al 9,4% un any després, per posteriorment encadenar dos anys de creixement: 9,6% en 2011 i 10,5% en 2012. A partir de llavors el dèficit públic va encaminar una senda de forts descensos i es va reduir al 7% en 2013, 6% en 2014, 5,3% en 2015, 4,5% en 2016 i 3,1% en 2017.